Coneixement empíric

El coneixement empíric és el coneixement basat en l’experiència i, en últim terme, en l’observació.

Llegeixo a l'Avui que Mas reactiva el debat de les europees. Mentre la construcció europea segueixi encallada con fins ara, pendent de l’aprovació del Tractat de la Unió Europea, les eleccions al parlament europeu seguiran sent uns comicis “de segona” més propicis a desenvolupar-se en clau local que no pas en clau europea. Catalunya no és una excepció i per tant tampoc cal tenir mala consciència per aquest fet. Passa a tot arreu.

Per tant, els comicis europeus es poden utilitzar com banc de proves. Es poden experimentar amb candidats i discursos i veure com respira l’electorat sense assumir riscos excessius. Una mena d’assaig general del que serien les eleccions al Parlament d’aquí a dos anys (tant de temps?! No ho crec!)

Hi ha una gran bossa de sobiranistes orfes (per exemple 350000 ex-votants d’ERC) vagant en el limbe. Les enquestes i estudis d’opinió marquen una clara tendència: aquesta bossa s’engreixa de gent que fuig d’ERC, però lluny d’anar a parar a CiU, sembla que es queden a l’expectativa, a la recerca d’un destí pel seu vot.

Son molts els articles d’opinió a la catosfera i als mitjans que demanen a CiU (o més concretament a CDC) que doni una senyal de vertader compromís sobiraniste que faci decantar tota aquesta gent definitivament cap al seu costat.

Des de la meva humil condició d’ opinador a la web, m’atreveixo a suggerir als dirigents de CDC, a l’Artur Mas, a Felip Puig o a Oriol Pujol que facin un “experiment”: Que designin Alfons Lopez Tena com a cap de cartell a les properes eleccions al parlament europeu i amb l’objectiu de defensar davant Europa el dret de Catalunya a decidir el que vol ser. Fer una campanya farcida de missatges sobiranistes. Deixar clar que aniran a Europa a defensar el que el tripartit (i en especial ERC) és incapaç de defensar davant Espanya.

A veure que passa.

El silenci d'en Carretero

Fa molts dies que en Joan Carretero no diu res. Les declaracions sobre el finançament, sobre el contingut de la sentencia del Tribunal Constitucional i sobre quina ha de ser la resposta es multipliquen, però cap resposta “oficial” per part de Reagrupament. A la seva web, multitud d’articles d’opinió de membres i col·laboradors criticant la situació actual, però cap d’un “peix gros”. Hi ha que ho retreu (comentari numero 6).

Al congrés d’ERC, Joan Carretero va assumir la derrota i va acatar que la militància, democràticament havia escollit uns altres per portar les regnes del partit. Va oferir lleialtat però no a qualsevol preu. Va marcar les famoses tres línies vermelles: la tercera hora de català, el finançament i la resposta a la sentencia del TC.

Si be és cert que la primera línia s’ha traspassat parcialment, les altres dos encara no s’han traspassat formalment. No hi ha cap acord de finançament ni cap sentencia del TC a la que donar resposta. Sembla que els espanyols han decidit ajornar aquests fets per l’any que començarà d’aquí poc dies. Per tant, la resposta de Carretero també es farà esperar.

Hi ha però indicis que la resposta es produirà. I que serà contundent. En primer lloc, la dimissió d’Emili Valdero la setmana passada i en segon, el “misteriós banner” que ha aparegut avui a la web de Reagrupament.

“El 2008 s’acaba amb desencís. El 2009 ens obrirà noves il·lusions. Nosaltres hi serem, no en tingueu cap dubte. Visca Catalunya lliure! Visca els Països Catalans”

Al costat, la foto de Joan Carretero.

Unitat

Quant algun blocaire considerat “proper a ERC” publica algun missatge on s’atreveix a dirigir-se a Artur Mas o a qualsevol dels membres de CiU per demanar-los algun gest “sobiranista” que permeti visualitzar que CiU (o millor dit CDC) ha canviat i que es pot confiar el vot en ells, de seguida sorgeixen un munt de veus (que quasi sempre son els mateixos) desqualificant de manera vehement als autors dels posts. “Com goseu demanar a CiU el que els vostres son incapaços de fer”, “Vau votar a ERC i per tant sou els culpables i com a culpables no teniu cap dret” solen argumentar. El to sol ser bastant hostil.
Crec sincerament que aquestes respostes hostils s’equivoquen. Milers de persones han perdut la fé en els dirigents d’ERC i deambulen orfes a la recerca d’una alternativa. Van votar ERC, es cert, van cometre aquest pecat. Però ja ho estan purgant el pecat!
Vosaltres, els “propers a CiU” us hauríeu d’adonar que amb el retret i la resposta feridora només esteu aconseguint allunyar de vosaltres tota aquesta gent que seguiran com “zombis” a la recerca d’un destí per al seu vot. Un destí que probablement no trobaran mai.
En primer lloc, desempallegueu-vos de l’odi i acolliu a qui se us apropa. I un cop us haureu alleugerit, escolteu els que aquesta gent us diu, el que demana als vostres líders. Veureu com en el fons vosaltres també hi esteu d’acord. Veureu com vosaltres també podeu demanar-ho igualment. Llavors hi serem una majoria. Llavors els líders ens hauran d’escoltar.

The Economist again

L’Economist ho ha tornat a fer. A l’anuari del 2008, s’afirma literalment que “Atenció:Separatistes: un possible referèndum al País Basc a final del 2008 i la decisió del Tribunal Constitucional quant a un nou Estatut de Catalunya podrien intensificar la inestabilitat política". A mi aquesta noticia no em sembla pas negativa, sinó tot el contrari. Vol dir que alguna cosa es belluga i a nivell internacional, que es el que ens interessa. El periodista que ha escrit aquesta frase, ho ha fet o bé influenciat per opinions de les seves “fonts espanyoles” o perquè ha copsat que la més que previsible retallada de l’Estatut ha de ser inacceptable per una part important del Poble de Catalunya.
Resulta sorprenent el retard en la publicació de la sentencia del TC. Està clar que els espanyols busquen el moment oportú per publicar-la minimitzant els efectes, però crec que se’ls ha passat l’arròs i fins i tot els espanyols son conscients (vagament però conscients al cap i a la fi) que aquest cop han anat massa lluny. Espero que aquesta recerca del “moment oportú” se’ls giri en contra i aquest retard injustificable només serveixi per acumular energia a la societat catalana que s’alliberi en forma d’una resposta contundent per part de la gent.
Espero que arribat el dia, els dirigents dels partits catalans estiguin a l’alçada.
Si Sr. Mas i Sr. Puigcercos, aquest últim comentari va per vostès.

Que farem amb el Barça?

Llegia l'altre dia la noticia de que el jugador del Barça Xavi havia renovat fins l'any 2014. Cony!! justament l'any en el que el soca que tenim de vicepresident va dir que aconseguiríem l'indepèndencia! Es curiós, del famós "horitzó 2014" ja no en parlen ni ells. En fi. No vull desviar-me ja que aquest no era el tema del que volia parlar.

La questió és que arrel de la noticia abans esmentada, vaig començar a reflexionar sobre el paper del Barça en un futur estat independent. Cal que la gent comenci prendre conciència que del proces d'independencia, el Barça serà un dels sacrificats. Ara, l'equip juga en una de les lligues més competitives del continent, en un estat de 40 milions d'habitants. A part del Real Madrid, te com adversaris altres equips de renom i amb recursos i potencial. El dia que aconseguisim un Estat Propi, la qualitat dels adversaris del Barça baixarà substancialment, i per tant, per força, l'entitat del Barça com equip també baixarà. La grandesa d'un equip es pot medir per la grandesa dels seus adversaris.

El partit que vam veure la setmana passada ja no es repetirà dos cops cada temporada com a mínim, sino que només es podra jugar en el marc de les competicions europees. I per a que el Barça pugui jugar i mantenir el nivell a les competicions europees, per força ha de jugar en una lliga competitiva i forta.

Si no volem que el sacrifici del Barça sigui total, des d'ara s'ha de treballar per potenciar el futbol (Aqui poso com exemple el futbol, però el mateix exemple es fa extensible a tots els esports) català. Una part important dels 11000 milions que recuperarem quan siguem independents s'han d'invertir en la promocio de l'esport català. Tot i la inversió, la situació en la que quedarà el Barça i en general l'esport català, implicarà una certa travesia pel desert. Cal que la gent es mentalitzi. Sobiranistes culés, com ho veieu?

I que farem de l'Espanyol?... Diguem-ho millor: Que faran de l'Espanyol?

Hola

Ja m’he decidit. Porto mesos participant en la catosfera llegint blocs i escrivint comentaris. Fa temps que em rondava pel cap obrir el meu propi bloc i afegir-me així a la lluita digital per la llibertat del Poble Català. Un dels fets que m’ha portat a donar el pas endavant ha estat l’abandonament sobtat d’en Joliu. He pensat que si ell abandonava, era el moment que altres continuéssim la lluita. Evidentment no em puc comparar i en cap cas podré omplir l’immens buit que en Jolu deixa però com avui es diu a primeres collonades, “som la resistència”.

Pot semblar una tonteria, però un del motius pels quals he trigat a obrir el bloc, ha estat la tria d’un nom. El nom que al final he triat va ser el primer que s’hem va ocórrer, al principi vaig dubtar però desprès de no haver-ne trobat un de millor he decidit tirar endavant. Pot semblar una mica pretensiós, però el que vull es que reflecteixi que la majoria de missatges (no crec que ho pugui complir amb tots) aniran en la línia de buscar i presentar accions i passos encaminats a aconseguir l’objectiu final: l’Estat Propi.

La utilització de l’arcaisme “lo” al títol del bloc es una petita llicencia al meu origen (el nord del Pais Valencià) i la meva residència (el Sud de Catalunya).
Comencem:

El primer pas del full de ruta ha de ser sens dubte que ERC trenqui el tripartit. El PSOE no es pot mantenir ni un minut mes al govern.