dimecres, 27 de maig del 2009

Gràcies Barça

Ha estat gran. Molt gran.

Ha estat un dia de detalls: A la celebració al meu poble, les senyeres eren majoritàriament estelades. A l’entrevista que li ha fet en Puyal al president Laporta, a la meitat de l’entrevista, el fill gran de Laporta ha felicitat el seu pare i les paraules que s’han creuat han estat “Visca Catalunya lliure”.

I per mi, el més important ha estat la lliçó que ens ha donat el Barça als catalans: Ha guanyat la millor competició futbolística del mon, contra el millor adversari possible confiant única i exclusivament amb les seves possibilitats.

El president Laporta no s’ha deixat humiliar i abassegar per adversaris poderosos. Semblava que ho tenia tot en contra, tot perdut i no solament ha resistit, sinó que ha capgirat la situació. Guardiola ha aconseguit que un grup de jugadors que l’any passat es deixaven portar pel pessimisme i s’arrossegaven pels camps, aquests any, fruit d’una actitud positiva, ho hagin guanyat tot.

Els catalans hem de prendre exemple. Tenim el potencial, tenim la capacitat. Podem ser el que vulguem ser. No depèn de quan poderosos semblin els adversaris, sinó de quan forts ens sentim nosaltres.

I no és una cosa que necessiti molt temps. Guardiola just fa un any entrenava un equip de segona B i avui és un dels entrenadors més jove que guanya la copa d’Europa.

Avui vivim oprimits per l’Estat Espanyol. Si ens ho plantegem, en dos o tres anys podem ser un Estat independent. Només cal trobar el “Guardiola” i el “Laporta” de la política.

dissabte, 23 de maig del 2009

Candidat trampa?

En el meu post anterior manifesto que estic indecís davant la decisió de que votar a les eleccions europees. El motiu del meu dubte és que tinc la sensació de que tant Esquerra (ex-ERC) com CiU han presentat “candidats trampa”. Be, rectifico, en el cas d’Esquerra, no tinc la sensació, tinc l’absoluta seguretat que la candidatura d’Oriol Junqueras és una simple operació de marketing. La direcció d’Esquerra pot intentar fer veure que son “independentistes” però els fet diaris demostren tot el contrari. La candidatura d’Oriol Junqueras és un frau, com tot el que promou l’actual direcció d’Esquerra (ex-ERC) i per tant no el votaré en cap cas.

El meu dubte rau doncs en la conveniència de votar o no a Ramon Tremosa. Em sembla un bon candidat i desprès de llegir el “decàleg” que ha escrit en Cesc com a comentari a l’anterior post encara més. Però no em puc treure del cap que darrera del candidat Tremosa, està la direcció de CiU. No em puc treure del cap que la direcció de CiU (En Mas, Duran, etc) estiguin fent amb en Tremosa el mateix que Esquerra fa amb en Junqueras. I no m’ho puc treure del cap pel tipus de discurs que està elaborant en Tremosa. Ho sento, quan CiU va anunciar la candidatura d’en Tremosa, em vaig alegrar i vaig decidir que el votaria. He demanat diverses vegades gestos per part de CiU i aquest em semblava adequat. Però la frase “Si l'Estat autonòmic donés un finançament com el de Navarra i una selecció de futbol com la d'Escòcia, no hauria de votar , ja em sentiria còmode” em van destrempar. Aquesta frase en Tremosa la va dir o bé perquè ho pensa o bé perquè li van “suggerir” que ho digués i en qualsevol dels casos no m’agrada. Es pot argumentar que es va dir pel que sigui, però a mi EM COSTA MOLT donar confiança a algú que digui això.

Hi ha molta gent que expressa “remordiment” per haver votat ERC i que els hagin traït formant el primer i el segon tripartit. Jo tinc por a sentir aquest “remordiment” donant suport a una opció que al final serveixi per donar oxigen a una direcció de CiU que perpetuï la dependència de Catalunya de l’Estat espanyol. Per mi l’ideal seria poder votar amb un camp “observacions” que poguessin llegir els destinataris del vot. Votaria a Tremosa amb una anotació “voto Tremosa per que CiU es declari partidari de la independencia”. Sense aquesta “observació”, tinc la impressió que el meu vot seria “malinterpretat” i “malutilitzat”.

Per cert, m’avanço al que em doni com argument que els espanyols del PSC i PP no tenen aquests “problemes de consciència”. En primer lloc, aquí el que ens estem jugant no son unes simples eleccions, sinó el futur de Catalunya. El dia que siguem independent jo tampoc tindré “problemes de consciència”. I en segon lloc, així com a les eleccions al Parlament es pot apel·lar al “vot útil”, penso que en aquestes, per molt que es vulgui dir que son trascendent, es pot manifestar l’emprenyament amb la classe política catalana sense que passi res greu.

De tota manera, com he dit, estic indecís. Seguiré la campanya, escoltaré els arguments de tothom i al final, ja veurem...

divendres, 22 de maig del 2009

Indecís

Fa ja bastants dies vaig fer una proposta de “vot” per les eleccions europees. Vaig tenir una idea i la vaig plasmar en un post. Fins i tot un conegut meu va fer un logo i jo anunciava que estava preparant un manifest.
Tot això va ser abans de l’article d’en Carretero i tot el que ha vingut a continuació, incloent la meva baixa com a militant d’ERC i la meva adhesió formal a Reagrupament.
Tot i que ja tenia mig redactat el manifest, no vaig arribar a publicar-lo.
Els que vau llegir aquell post ja sabeu de que parlo. Els que o no ho recordeu o no el vau llegir no cal que hi penseu més.
He decidit eliminar les dues entrades que fan referència a la proposta de “vot” per dos motius. En primer lloc, perquè la situació política ha variat radicalment des de que vaig fer la meva proposta i en segon lloc perquè ni jo mateix se encara que faré les properes eleccions europees. Crec que per primera vegada, encaro una campanya electoral sent un “indecís”. Seria absurd fer “campanya” d’una opció de vot que ni tant sols se a hores d’ara si serà la que prendré finalment.

dijous, 21 de maig del 2009

Un de cada cinc

Segons el sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió del mes de maig, a la pregunta de com hauria de ser la relació amb Espanya, un 20,9 dels enquestats considera que Catalunya hauria de ser un estat independent.
A partir d’ara quan pugis al matí al metro tot atapeït, pensa que un de cada cinc persones pensen que la independència és l’únic camí per tenir uns transports públics dignes.
Quan vagis al cinema, mira la resta de espectadors: un de cada cinc esta fart d’Espanya i vol la llibertat pel seu poble i poder veure les pel·lícules amb la seva llengua.
Quan passegis un diumenge pels carrers del teu poble, mira la resta de vianants: un de cada cinc vol deixar de ser espoliat i que els seus impostos serveixin per millorar les infrastructures dels seus pobles i ciutats.
Si vas a un hospital, o residència de gent gran a visitar un conegut, mira la resta de persones, malalts, residents, visitants i treballadors: un de cada cinc vol rebre els serveis pels quals ha pagat tota la vida impostos.
Quan esperis per recollir el teu fill a l’escola, observa els altres pares: un de cada cinc no vol que l’educació del seu fill la decideixin a centenar de quilometres menystenint la llengua i cultura pròpies.
Un de cada cinc ja esta convençut que la independència és l’únic camí.
Quasi 7 de cada 10 d’aquest mateixos ciutadans consideren que Catalunya no te prou nivell d’autonomia. Volen més
Una immensa majoria dels aficionats que van anar a veure la copa de rei van xiular l’himne, símbol de l’opressió.
I malgrat les “fantàstiques” estratègies de “pluja fina”, “patriotisme social” i “Construcció d’un estat propi”, no arriba a una de cada 10 les persones que ens creuem a diari que votaran a Esquerra (abans ERC).

dilluns, 11 de maig del 2009

Penjar-se medalles, penjar-se llufes

Una vegada vaig llegir una anècdota protagonitzada per la dona del Borbó, la Reina Sofia. No recordo exactament en quins termes és va produir. He intentat buscar-la per Internet per citar-la amb exactitud, però no l’he trobada. De tota manera, amb el risc de que la memòria em falli i no sigui exactament així, no vull deixar de reproduir-la per que crec que és adient a una situació que s’ha produït en els últims dies.
Sembla ser que una vegada, algú va demanar a la reina Sofia que intercedís per aconseguir alguna cosa (insisteixo que no recordi qui li va demanar i per a que. Si algun lector ho recorda, m’agradaria que m’ho digues). La reina llavors va preguntar si allò que havia de demanar ja s’havia pactat prèviament o com a mínim les converses estaven avançades i que per tant s’aconseguiria sense dificultat. Li van respondre que no hi havia la certesa i que per això li demanaven que intercedís. Llavors ella va dir una frase més o menys així “La reina no se puede permitir pedir alguna cosa que no tenga la certeza que le será concedida”.
Aquests dies ens trobem un clar exemple de que amb els actuals polítics que ens governen, no tenim res a pelar. Fins i tot la senyora Sofia te més clar el concepte de dignitat que tota aquesta colla d’indocumentats que formen el tripartit.
Jo pregunto: Algú ha pactat de sota mà, amb discreció, això del distintiu “territorial” a les matricules, amb qui te les competències (el govern central) abans de fer públic la seva petició?
Lo lògic seria que el govern del tripartit (en plena caiguda lliure) comences a buscar maneres de penjar-se medalles de cara al final de la legislatura. I la manera més lògica de fer-ho és assegurar-se èxits, es a dir, pactar discretament amb “el gobierno amigo” abans d’esbombar les iniciatives.
Però no! Sembla que en aquest cas els nois d’ICV (responsables d’interior) no solament no ho han pactat amb el govern de Madrid, sinó que no ho han fet ni tant sols amb els seus companys de tripartit. Van enviar un correu electronic a Calabria el divendres a les set (i allí ja s’havien “escaquejat” tots i no quedava ni la dona de la neteja) i desprès a la premsa. Que burros deu meu!! En lloc de penjar-se una medalla, tornaran a penjar-se una llufa!
De veritat Sr. Montilla, si vol fer alguna cosa a les properes eleccions, hauria de canviar al Saura per qualsevol altre. Si la senyora Sofia, la dona del Borbó li diu que no, ens conformem amb la doble del Polònia. Sortiríem guanyant.

dilluns, 4 de maig del 2009

El Barça, un (altre) factor a favor de la independència?



Aquest dissabte el Futbol Club Barcelona va humiliar el Real Madrid. El resultat de 2 a 6 va demostrar que el Barcelona està a anys llum del Madrid. No solament això, s’ha de tenir en compte que el Madrid ha fet una segona volta (artificiosament) excepcional i que el tercer classificat està a 25 punts (8 partits i mig d’avantatge). Hi ha dos grups d’equips a la lliga espanyola: el Barça i la resta.
L’altre dia en Xavier Sala i Martin va explicar a una tertúlia radiofònica el motiu pel qual ha entrat a formar part de la junta directiva del Barça. L’objectiu de la junta directiva és aprofitar l’actual conjuntura de crisis econòmica per assolir el lideratge absolut del futbol europeu. En un context de crisis generalitzada on quasi tots els equips hauran d’afrontar reestructuracions importants, si el Barça aconsegueix consolidar-se com un club sanejat i líder esportiu, la superioritat que pot assolir respecte als altres equips europeus i espanyols pot esdevenir insalvable durant anys.
Si els objectius de l’actual junta es compleixen i el Barça esdevé l’equip i l’entitat que estan dissenyant , la humiliació dels dissabte pot ser el preludi d’altres humiliacions en anys propers. El “problema catalan” s’estendrà a l’àmbit esportiu i tocarà la fibra de molts aficionats espanyols que no podran suportar que un equip posi en evidencia als “equips espanyols” any rere any. La gent pot començar a posar-se nerviosa al veure que un equip de les “colònies” humilií reiteradament al buc insígnia de la “metròpoli”. El Barça farà nosa a la lliga espanyola i pot ser ja no veuran amb tants bons ulls que els catalans formem part de la “unidad de España”.
També s’ha de destacar l’augment de l’autoestima que les victòries del Barça provocaran a l’aficionat català que de retruc influiran en la seva actitud respecte als espanyols. Per començar, el dissabte (crec que) per primera vegada és va celebrar una roda de premsa en català a la sala de premsa del Santiago Bernabeu.
Evidentment, això que explico no seria un factor determinant que ens portaria a la independència, però tot ajuda.
I el mèrit de tot plegat es pot atribuir sense cap dubte a tres catalans de soca-rel: Joan Laporta (president), Pep Guardiola (entrenador) i Carles Puyol (capità).
Visca el Barça i visca Catalunya!!

divendres, 1 de maig del 2009

Son aquestes les polítiques “d’esquerra”?


Una de facetes més sinistres del dictador soviètic Stalin era la seva afició al “retoc fotogràfic”. A mesura que anava purgant els seus col·laboradors a la més mínima sospita de dissidència, aquests anaven desapareixent sistemàticament de les fotografies. I sense “fotoshop”!!
Aquest costum practicat també durant anys pel regim xinès semblava últimament en desús, però vet aquí que Esquerra (abans ERC) l’ha recuperat.
Be, per ser més exactes, no han començat a practicar el “retoc fotogràfic” ja que seria una tasca inabastable. Avui en dia no es pot esborrar a ningú d’una foto, però si que es pot esborrar dels “cercadors”.
Sembla que algú ha esborrat a Carretero del cercador de la web d’Esquerra (abans ERC). Si busquem per la paraula clau “Carretero”, el cercador no solament no retorna cap resultat sinó que no torna res! Es curios perque si busquem per qualsevol altra paraula, o bé ens mostra una llista de documents que contenen la paraula clau o be ens indica el missatge d’error “No s’ha trobat cap resultat”. Podeu provar amb qualsevol paraula fins i tot inexistent com per exemple fsdfs.
Que hi ha articles que parlen de Carretero és pot comprovar si fent recerques “indirectes”. Per exemple, si busquem “Carandell” (encara no ha estat “purgada”), es mostra la noticia de la candidatura a president d’en Carretero.
També podem preguntar a google. El gran germà dona fe que a la web d’esquerra hi ha un munt de documents que parlen de Carretero. Si fent la recerca avançada “site:esquerra.cat carretero” es a dir, buscant “carretero” a la web “esquerra.cat”, el resultat és que n’hi ha uns 2950.

Jo soc informàtic, i a mi el que em sembla és que algú ha reprogramat el codi del cercador afegint alguna cosa com:

If paraula_clau = “carretero” then
Abort_query
End if

Qui ha donat l’ordre a l’informàtic de torn?