diumenge, 25 d’abril del 2010

La lliçó que ens han donat els valencians


Estic molt cansant i no tinc esme d’escriure un gran “llençol”, però no volia anar a dormir sense fer cinc cèntims de com ha anat la consulta al meu poble, Ulldecona.

El resultat de participació ha estat una mica decebedor. Desprès del numeret del TC i la rebequeria de l’alcaldessa, pensava que podríem aconseguir un 15 o un 20%. Al final ens hem quedat en un 9%. Han vingut a votar 555 persones de les quals 507 han votat que si, es a dir més del 91%. M’he sorprès de molta de la gent que ha vingut i sobre tot m’ha sorprès que ha vingut molta gent gran. Ha fallat la gent jove i de mitjana edat. I també han fallat els immigrants, que tot i representar un percentatge molt important, no han acudit en un nombre proporcional.

El que si que m’agradaria destacar, i per això escric aquest post, és el resultat la votació simbòlica que s’ha fet amb una urna destinada als votants del País Valencià. Han votat 38 valencians dels quals 37 ho han fet afirmativament i un ho ha fet en blanc. El més remarcable del fet és que molts d’ells no han vingut de Vinaròs o Benicarló (que també), sinó que han vingut expressament des de Castelló, des de pobles de l’Horta i fins i tot d’Alacant. N’hi ha que han vingut amb una il·lusió que ja m’agradaria que tinguessin molts catalans del Principat i especialment del meu Poble. Amics meus que avui no han vingut “perquè no serveix de res”. Molt pitjor ho tenen els valencians i avui alguns han fet més de 400 quilometres. Segur que avui la situació al Pais Valencià està millor que ahir. Avui hi ha 37 valencians i valencianes que dormiran pensant que han fet un servei per la seva Terra.

A partir d'avui, a alguns dels meus amics no els acceptarè cap queixa. No tenen dret a queixar-se. Han escollit "no fer res".

Edito per afegir aquest video de vilaweb

dissabte, 24 d’abril del 2010

Segrestar la democràcia


Quin és un dels símbols o objectes que representen millor la democràcia? Molts estaríem d’acord que és una urna, oi?

Doncs al meu poble, Ulldecona, el govern de l’Estat Espanyol amb la col•laboració de la màxima autoritat a nivell municipal, la actual alcaldessa, membre destacada del PSOE a Catalunya, ha segrestat la democràcia.

Directe.cat

avui.cat

vilaweb.cat

divendres, 16 d’abril del 2010

La sentencia que entomarà el Mas

Avui ja s’ha confirmat que no hi haurà sentència de l’Estatut abans de les eleccions al Parlament. Aquest era un fet cantat, tot i que la “sessió extraordinària” d’avui podia fer pensar una altra cosa. No hi haurà sentencia perquè als partits del tripartit i en especial al PSOE (secció Catalunya) no li convé. Ja és significatiu que no hi ha hagut acord perquè un membre considerat “progressista” es a dir “sociata” no ho ha fet possible. Els inútils del tripartit podran seguir cobrant la nòmina fins al novembre.
Ara sembla ser que el nou ponent de la sentència serà un membre del “sector conservador” i per tant, el nou esborrany serà encara més restrictiu que el que s’ha votat avui. Com que aquesta votació serà segurament ajornada fins desprès de les eleccions, i que el tripartit serà ja cosa del passat i el Montilla un mal record, ja no hi haurà cap impediment per a que els magistrats “progressistes” o “conservadors” però “espanyols” per sobre de tot, esclafin l’Estatut. Ja se sap, contra els nacionalistes tot se val.
Aquesta sentència l’entomarà el nou President de la Generalitat, es a dir l’Artur Mas. Serà llavors l’excusa, un cop reconquerida la Generalitat per un partit nacionalista, per donar el pas definitiu cap a un estat propi promogut directament pel govern? Tant de bo.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Els aparells dels partits perden el control

Que les noves tecnologies estan canviant la manera de fer política no és cap novetat. Els blocs i les xarxes socials com el facebook o el twitter donen l’oportunitat d’expressar idees polítiques i opinions i arribar a molta gent a pràcticament qualsevol persona.
Els usuaris d’aquestes tecnologies poden ser persones sense cap càrrec als partits polítics o persones amb càrrecs públics o càrrecs amb rellevança dins els partits (dirigents, candidats, etc). I aquests últims sembla que comencen a fer més nosa que servei als aparells dels seus partits. Abans, l’únic mitjà de propaganda dels partits sortia dels “aparells oficials” com els secretaris de comunicació o alts dirigents. Ara, qualsevol “pelacanyes” amb un conte al facebook es pot dedicar a escampar missatges i fer evident el tipus de personatge que viu de la política, malgrat tots els esforços dels “aparells” per demostrar el contrari.
L’altre dia vam tenir un exemple molt rellevant. El gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, Miguel Angel Martin, va especular, en un escrit al Facebook, sobre la qualitat de la vida sexual de la directora de TV3 Mònica Terribas. Avui llegeixo a l’Avui Digital un cas molt similar ocorregut a Gran Bretanya, on un candidat del Partit Laborista es dedicava a insultar als adversaris via Twitter.
Per cert, els laboristes britànics han destituït fulminantment al candidat. El màxim dirigent Gordon Brawn ha declarat: “Un candidat ha comès un error. És inacceptable i el candidat ha de presentar la seva renúncia. He deixat absolutament clar quina és la meva opinió. No podem tenir al partit persones que hagin expressat aquesta mena d’opinions. Aquelles que les tinguin no poden continuar sent candidats laboristes
Igualet, igualet” que han fet els socialistes catalans. Aquest individu seguirà cobrant un magnífic sou a costa dels contribuents. I que farem els votans? Quedar-nos a casa? Es justament el que “ells” volen.