Avui publico un article escrit pel meu germà gran.
Jo vaig estudiar tota la primària i la secundària sota el règim de Franco. La “Història de España” era una assignatura important. I dins d'aquesta assignatura hi havia 3 temes centrals: “Los Reyes Católicos”, la “Conquista de Granada” i el “Descubrimiento de América”. Ho poso tot en majúscules perquè era així com s'escrivia. Durant aquestes lliçons s'explicava com, per fi, s'havia aconseguit la unitat d'Espanya i com de contents n'estaven tots. Les energies que s'havien desencadenat havien fet possible fer fora els moros (i els jueus) i encara en va sobrar per descobrir Amèrica. Jo no estava particularment polititzat i la meva família tampoc tenia una tradició política i encara menys catalanista. Però un petit detall de tota la història em va sorprendre. Només els súbdits de la Corona de Castella podien anar a Amèrica i comerciar-hi. I tot això només via el port de Sevilla. Els súbdits de la Corona d'Aragó en van quedar exclosos. Això em va fer pensar: no figura que tots érem espanyols i n'estàvem tan cofois? No havíem quedat que “tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando”? Perquè llavors només els castellans podien tractar amb Amèrica?
Aquesta setmana ha passat una cosa que m'ha fet recordar tot allò: l'acord de pagament del “deute històric” de l'estat a Andalusia. Això és un concepte que està recollit a l'estatut d'autonomia d'Andalusia, aprovat pels andalusos el 18 de febrer del 2007. L'estat espanyol se n'ha preocupat de complir la llei, al peu de la lletra i dins dels terminis marcats.
Mentrestant l'estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat vuit mesos abans, el 18 de juny del 2006 també recollia la reforma del finançament. El termini en el que s'havia d'aplicar aquest nou finançament, aprovat per les corts espanyoles, ha passat ja fa uns quants mesos. Després d'uns quants endarreriments, ara ens diuen que potser després de l'estiu. Si s'aplica, serà amb un retard de més d'un any. L'estat espanyol, per una part dels antics súbdits de la Corona d'Aragó, no compleix la llei que ell mateix ha aprovat, regateja i incompleix els terminis.
Els catalans no som espanyols. No ho dic jo, sinó que ens ho diuen ells. Ens ho van dir al 1492 i ens ho han estat repetint des de llavors. L'últim cop aquesta setmana. Quan els escoltarem?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Lamento decepcionar-te, pero Granada no es va conquerir, sino que es va rendir degut al setge maritim de la marina catalana. Lo d'América ja saps, des de Colom a Cortes, tots catalans, i lo de la unitat, ni amb els reis catòlics era cert, Isabel no va ser reina a Catalunya, i Ferran II a Castella es Fernando V.
www.xpoferens.cat
Publica un comentari a l'entrada