Si jo fos Esquerra...

Fa una estona ha acabat la reunió entre el conseller d’economia Castells i la direcció d’Esquerra, Puigcercos, Ridao i sembla ser que també Carod. Al sortir de la reunió, els dirigents d’Esquerra no han fet declaracions i han ajornat les valoracions fins desprès d’una reunió de la Permanent del partit que es celebrarà d’aquí a pocs minuts. Quina serà aquesta valoració?

Si jo fos Esquerra, rebutjaria qualsevol mena d’acord (ull, dels que Zapatero està disposat a proposar).

En aquest moment, Esquerra te la paella pel mànec i del que faci dependrà en bona part el seu futur i el dels seus dirigents actuals. Quan lo de l’Estatut, els dirigents d’Esquerra es van trobar en una situació similar i llavors la van vessar (per no emprar un altre verb més escatològic). En lloc d’oposar-se frontalment a l’Estatut massacrat a Madrid, primer van proposar aquella cosa tant esperpentica com el “si crític" desprès l’abstenció i no va ser fins que la militància va exigir dignitat, que la direcció (a contra cor) va optar pel no. Per acabar d’adobar la situació, en lloc de sortir del govern, van esperar a que en Maragall el fotés fora. Tot plegat va resultar patètic i va estroncar definitivament el creixement electoral d’Esquerra.

Esquerra, si el que vol (en aquest cas) es tallar la davallada i intentar salvar els mobles les properes eleccions, no pot tornar a cometre el mateix error.

L’acord de finançament del que es parla aquests dies no pot ser acceptable per Esquerra. Si que sembla que la xifra començarà per 3, però a base d’engreixar-la amb hormones anomenades “partides per competències exclusives”. I en cap cas, s’aproximarà a una xifra que comenci per 4, com a mínim els propers 5 anys. A més, això de la “ordinalitat” sembla que s’ho passaran pel folro. Massa poca cosa com per a que Esquerra ho pugui defensar dignament.

Finalment cal veure qui s’emportarà els rèdits electorals. Repeteixo que difícilment els votants d’Esquerra s’empassaran cap justificació i el mèrit només serà pel PSC (per als votants del PSC clar). Si el tripartit continua i acaba la legislatura, la formació beneficiada serà únicament el PSC. Esquerra no pot arribar al final de la legislatura del bracet d’un PSC crescut defensant un acord, que si be podrà semblar bo, no pot acontentar a cap sobiranista mínimament informat.

La legislatura està finiquitada i difícilment es pot avançar en cap tema més. La sentencia del TC rebentarà el poc que queda de l’Estatut. Puigcercos es troba davant l’ultima oportunitat de “marcar paquet”. Esquerra ha de decidir si sacrifica uns mesos de poltrona o aposta per llançar-se definitivament a l’abisme i esdevenir una força irrellevant les properes eleccions.

Repeteixo, si jo fos Esquerra rebutjaria l'acord