Acabo de llegir el post del Marc Belzunces al bloc gran de sobiranisme i al comentari numero 9 de resposta a un comentari de Koll diu:
L’independentisme està a punt d’esdevenir l’únic corrent que fa un diagnòstic realista del present, amb un projecte de futur millor i engrescador. Que és el que importa.
Jo crec que aquest és un argument fonamental per defensar l’independentisme davant del unionisme o autonomisme.
El projecte unionista, autonomista o com alguns (ingenuament o amb mala fe) encara diuen “federal” i “plurinacional” és basa amb la negociació amb l’estat espanyol per a que aquest cedeixi espais de poder i autonomia. Com en aquella situació en la que un ho te tot i l’altre no te res, sempre s’ha d’estar demanant i negociant per obtenir. Des del restabliment de la “democràcia” a l’estat espanyol i molt particularment els últims anys (amb l’estatut, finançament, aeroports, etc) hem vist com els catalans obteníem petites i fràgils quotes de poder a base de negociar molt durament com a poble. Com a resultat, gaudim de l’autogovern que els espanyols volen concedir-nos i no el que ens mereixem. Desprès de (literalment) anys de negociació, acabem tenint “l’estatut possible”, o el “finançament possible” i no l’Estatut que ens mereixem o volem tenir i el finançament just. Per acabar d’adobar-ho, aquestes competències aconseguides “suant sang” ens son arrabassades a la mínima oportunitat que a l’Estat espanyol li convé. L’exemple més recent el tenim amb el decret del FROB, clarament contrari a l’Estatut.
El projecte unionista i de pacte amb l’estat espanyol només pot representar això: anys de dures negociacions, atacs i desgast a la societat catalana i esgotament integral de la societat catalana. Jo cada cop que escolto a dirigents de CiU i d’Esquerra dient que ara “es el moment” de demanar el concert econòmic i penso amb el que això representaria, esdevinc esgotat instantàniament.
El projecte independentista al contrari, presenta una meta clara. Un final de la historia. Evidentment que esdevenir independents no serà una tasca gens fàcil, però com a mínim l’esforç que hem de fer com a poble serà recompensat justament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Si, però en democràcia caldrá veure el que diuen les urnes. És per aixó que CiU, que és democrata i accepta el veredicte inapelable de les urnes, fa el que fa.
Malgrat tot, encara CiU té el valor patriòtic de treballar per agrandir el sentiment nacional, és a dir, amb CiU s'ha progressat i es continuará progressant nacionalment, mentres que amb els independentistes, que no han dubtat en lliurar la nació sencera al PSOE, estem reculant nacional i econòmicament a velocitat de vertìgen.
Benvolgut Joan,
FETS, no paraules, sense fets coherents.
FETS.
Això ja hom van definir els nens del PSan quan van marxar del Front. I mira que han aconseguit amb el seu marxisme leninisme no entès i les seves cabòries de jovent amb problemes personals greus i no voler treballar gens. (Benach,Carod, Putxi, Vendrelleti, i tants mes.). Fas un esquema i a jeure. Resultat: fins que van entrar, com els persillosos que son, a ERC, ZERO DIPUTATS al Parlament. ZERO PATATER. Nacionalistes d'Esquerra també es menjaria el mon mondial=Zero patatero. (carod també hi era , per cert). Els més nobles (Magda Oranich, p.ex.) no van tenir cap vergonya en reconeixer que l'havien pifiat i va seguir fent politica patriotica a CDC, ben còmodament per cert, sense cap contradicció.
No us adoneu que la malèvola divisió excloent -falsa i trilera- dreta /esquerra, és del mateix tipus quan poses: espanyolisme/autonomisme/independentisme? No te n'adones que es un dibuixet de nens petits? Dels qui volen tenir calaixos i tot classificat previament?
Qui és més de dretes: Carod o J.Pujol? Carod, of course, mes deshonest, menys treballador, mes fals que un duru sevillà, mes preocupat pel seu patrimoni personal que pel pais (en Pujol el va perdre, mira per on..)
Qui es mes patriota? Carod o Pujol.
Els fets son els qui sentencien.
I acabo repetint-me: En Felix Cucurull, el d'Arenys, historiador patriota, d'esquerres, favorable ala independencia de sempre, en la seva magna obra en 12 volums Historia del Nacionalisme Català, dels darrers 300 anys, no esmenta mai, com a corrent, l'independentisme. Es un invent carodià, la paraula excloent, coi. Que cal llegir les obres bàsiques del nacionalisme.
Mossen Armengou tampco empra mai el terme independentisme. Es un invent semàntic, per a dividir, del desgràciat d'en Carod i col.leguis.
AL Diccionari normatiu està ben clar. Nacionalista català es qui vol i treballa (no diu que escriu ni parla....)per la sobirania nacional plena de Catalunya, per assolir una Catalunya independent.
Menys calaixets i mes vots i escons.I fidelitat al pais.
Cordialment,
ANdreu
Benvolgut Andreu,
com tu dius, lo important son els fets. A les properes eleccions hi haurà una candidatura que al seu programa electorals dirà “Si aconseguim una majoria absoluta al parlament, tot sols o amb coalició amb alguna altra força, proclamarem unilateralment la independència de Catalunya i a continuació iniciarem el procés de negociació amb l’Estat espanyol i altres instàncies internacionals per tal de que Catalunya esdevingui un estat independent dins del marc de la Unió Europea i l’Organització de Nacions Unides”.
Això és un fet, un programa, un full de ruta, un objectiu clar, un compromís. Aquest compromís és sotmetrà democràticament al Poble de Catalunya.
A Catalunya només hi ha tres tipus de persones:
Les que volen que Catalunya esdevingui un Estat propi i estan disposades a fer el que sigui per aconseguir-ho.
Les que volen que Catalunya segueixi sent una regió de l’Estat espanyol i estan disposades a fer el que sigui per seguir amb l’status quo.
Les que no saben, no contesten, no s’ho plantegen, passen de tot, viuen el dia a dia o el que es pitjor, esperen a que un dels dos bàndols anterior es clarifiqui per apuntar-se a “cavall guanyador”.
És més o menys una incògnita saber quanta gent hi ha de cada grup, però es bastant clar dins de quin grup s’hi poden ubicar els partits politics.
Des de la instauració de la “democracia” desprès de la mort del Franco, la política aplicada pels partits dits nacionalistes no ha variat gaire. El que feia Pujol o el que fa ara Esquerra en el fons no és més que la mateixa politica. Segur que ara tant tu com en Josep Empordà us està bullint la sang i em direu (carregats d’indignació) que no és el mateix i que CiU “mai va lliurar la nació als Espanyols”. Però si reflexioneu, us adonareu que el que feia Pujol i ara fa Esquerra és basicament la mateixa politica, la del “peix al cove” amb la única diferencia que en el seu dia CiU tenia més representació parlamentaria (i per tant més força) i que en Pujol (i probablement en Mas) és infinitament més llest que els “pobres homenets” que dirigeixen actualment Esquerra. Tots dos partits diuen que han de "governar per fer avançar nacionalment el pais". Però el resultat sempre ha estat el mateix: s’han aconseguir petits avenços a base de dures negociacions i continus atacs. I els catalans sempre tenim a sobre “l’espasa de Damocles” de la retallada dels avenços aconseguits.
Al marge d’Estatuts, finançaments, etc, etc, la politica aplicada pel tripartit tots aquests anys és mediocre, però aquesta decadència no és pas responsabilitat única del tripartit, sinò que ja be de la ultima legislatura del president Pujol. Quins projectes és van realitzar durant aquella legislatura que es puguin considerar substancialment superiors als projectes que ha fer el tripartit? (i parlo del dia a dia). Des de fa molts anys, l’expoli i la dependencia de Madrid ha lligat de mans i peus els governants d’aquí i aquest fenomen ja va començar a produir-se molt abans del tripartit.
A les eleccions del 2003, CiU va “guanyar” les eleccions, però va perdre respecte a les del 1999 quasi 7 punts percentuals (del 37,70 a 30,94), 10 diputats i quasi 154.000 vots (tenint en compte a més que al 2003 van votar 200.000 persones més). Tota aquesta gent que va abandonar en massa a convergència ho van fer per “pur frikisme”? o ho van fer perquè l’últim govern de Pujol va ser tota una decepció? I si va ser una decepció ho va ser perquè Pujol i els seus col·laboradors van perdre capacitat o perquè l’expoli fiscal i la dependència de Madrid ja començava a fer estralls?. I això és un FET.
(continua...)
I el proper govern d’Artur Mas que farà? Com frenarà l’expoli i la decadència? Com s’ho farà?
Perquè si l’únic argument que te el Mas és “Feu-me confiança” això ja ho va dir aquell i així ens va anar.
Vosaltres creieu que molts tenim mania a CiU i a lo que realment tenim mania i creiem que és l’arrel de tots els mals és el “col·laboracionisme” i “pactisme” amb l’Estat Espanyol.
Cordialment,
Joan
En la meua llarga vida, he llegit moltes ximpleries, i dir que a Catalunya "NOMÉS HI HA TRES TIPUS DE PERSONES" n'és una de molt grossa.
Amb aixó si que ja n'he tingut prou. Aixó és consequencia del reduccionisme carodiá que denuncia n'Andreu i que a alguns els ha afectat més que a altres.
Bé, pensant així, no anireu gaire més lluny que el BEAN, el PSAN o els N.d'E.
Us agradeu tant els "independentistes" que teniu dificultats per entendre que Catalunya és una societat diferent a la de tres tipus de persones que voldriau.
Ei!...però res!...que tothom té dret a veure les coses com vol. El que passa és que despues, la culpa sempre és dels demés.
"que tothom té dret a veure les coses com vol. El que passa és que despues, la culpa sempre és dels demés"
Aquest, benvolgut Josep Empordà, és un argument reversible.
Qui te la culpa que Catalunya tingui un deficit fiscal brutal? que el català sigui una llengua de segona i que la gran majoria de gent no puguem viure plenament amb la nostra llengua com per exemple anar al jutjat o veure una pelicula al cine? que les nostres empreses no puguin competir lliurement perque s'els veti operacions de compra i venda? que s'ens insulti als mitjans publics sense cap problema? El unics culpables son ELS ESPANYOLS. Aquests tenen la culpa i només ells. El que passa és que gaudexen de la complicitat de molts catalans, alguns dels quals fins i tot gosen anomenar-se "independentistes".
Hi ha molta gent que s'escuda amb la "complexitat" per justificar el seu immobilisme. "Es tant complicat que no val la pena donar el primer pas" diuen i mentretant es mantenen quiets veien com tot al seu voltant canvia, evoluciona i acaba axafant-los.
"Es tot més complex del que sembla", "Hem aconseguit l'estatut possible", "No es podia aspirar a un millor finançament" etc, etc, etc.
FETS!
FETS!
cordialment,
Joan
Joan,
Tranqui, que la meva sang ni bull ni ha bullit mai. Les analitiques periodiques diuen que està força bé.
Em fa riure la semàntica del "full de ruta".En realitat es una derivació impura dels grups excursionistes amateurs i dels minyons escoltes. A algun muse del mon has vist els fulls de ruta d'en Ghandi, d'en Bolivar, del General Moragues, D'en Carrasclet, d'en Boris Ieltsin, d'en M.Kukan, o dels diversos partits flamencs sobiranistes, o el de Fidedl Castro o el del dictador coreà del nord? En lloc. Això del full de ruta es com expressar en un sol full com es construeix una central nuclear, i el detall de les inversions, l'endeutament, la tresoreria, i els retorns i beneficis. No, en un full, no hi ha això. Perquè quan fas una excursió, la natura per on passes no es mou, no actua, màxim plou, neva o fa fred o calor. Però els arbres i les pedres no es moeuen contra els qui volen fer una passejada o un cim baix o mitjanament alt. La pretensió de fer-ho senzill, quan no ho es, i, sobretot, quan els processos i les societats no són estàtics sinò que evolucionen i es transformen, es un reduccionisme absurd, o de criatura. Suposo que no et tremola la ma quan dius que una cnadidatura nova treurà majoria absoluta. Però, hi has pensat en això? En com es pot aconseguir? No és un xiclet que s'arronsa o es fa gran. Són decisicions de milions de catalanes i catalans que tenen el seu propi sistema de vida, de valors, de prioritats, d'interesos, de futur, etc.
Ara, si això us dona ànims per a seguir, ....mira. Jo nomho faria perque el pitjor que esw pot fer en política es el ridicul, com digué aquell homenot d'ERC...
Però tothomm es lliure de fer el ridicul, en opinió d'altri. ES ben facil. Ho veurem en un temps màxim de 15 mesos.Màxim. Màxim.
Jo ja m'he jugat el bigoti i no m'agrada anar sense cabell. Pero em jugo el que vulguis...si hi ha contrapartida, es clar.
Ara, si creus que a tu et va b´se, segueix, segueix. Ja despertàràs de cop i volta aviat.
Cordialment,
Andreu
Publica un comentari a l'entrada