Festa a la ratera

Les rates estan contentes. Com en Salvador Cardús va descriure impecablement en el seu article, la classe política catalana viu dins d’una ratera i per extensió, ens fan viure a tots plegat acompanyant-los en el seu captiveri.
Avui realment Esquerra (abans coneguda com ERC) ha fet un gran servei. Realment ha fet un paper preeminent i s’ha de reconèixer que sense ells al govern no hagués estat possible. Tant el PSC-PSOE com els “capità enciam” ja fa temps que haguessin acceptat el que els oferien des de Madrid. Molt menys es clar. Però no! El president d’Esquerra ho ha dit ben clar: “Hem arriscat, i gràcies a nosaltres, l’esquer, les escorrialles, l’almoina que ens llancen els nostres opressors a dins la ratera és abundant i de qualitat” Res de formatge de bola. Formatge curadet i d’ovella.
Mestres tant, l’opressor seguirà empetitint la ratera, seguirà reforçant els barrots. Les rates estan cofoies amb el seu nou esquer i no molestaran durant molt temps. Quan tornin a reaccionar, quan les engrunes s’acabin, les obres ja estaran fetes i la ratera serà més petita i insignificant. L’ús del català haurà reculat uns punts més, ens hauran laminat unes quantes competències, ens hauran espoliat uns anys més. En definitiva, estarem més a prop de desaparèixer com a poble.

Per acabar, no vull deixar de reproduir aquell vell acudit que la xifra anunciada per Puigcercos per al tercer (o quart, tant se val) m’ha recordat.
- Capità, capità! Que venen els indis.
- Quants en son?
- Son uns 5003.
- Ostí! Uns 5003? Com ho saps tant exacte?
- Doncs perquè davant en venen 3 i darrera uns 5000.

3.855 milions d’euros!! 55 milions més dels que demanava en Putxi. Ni 56 ni 54, 55!! I tot això “segons els càlculs d’Esquerra”. M’agradaria saber qui ha estat el de la calculadora. Un crac!