No et queixis... fes-te polític

Hi ha molta gent, entre la que m’incloc, que afirma que “tots els polítics son iguals”. Les seves preocupacions, les seves prioritats no son dirigir el país i resoldre els problemes dels ciutadans, sinó mantenir-se (o conquerir) el poder. La majoria de problemes no es resolen, sinó que es tapen. Realment, el sistema electoral i de partits polítics que es va instaurar a la transició i que a Catalunya ningú a gosat canviar (tot i tenir la possibilitat) ha ajudat a que la situació hagi arribat a les cotes de degeneració inacceptables. El sistema de partits polítics monolítics i el de llistes tancades elaborades per les direccions dels partits fa que la immensa majoria de diputats al Parlament (o regidors, o diputats provincials o consellers comarcals) només tinguin un interès: estar bé amb les cúpules del partit per tal de poder repetir a les llistes. Aquests personatges que poblem les institucions i cobren del diner públic no es deuen als electors que els van “escollir” sinó als seus caps. Com a conseqüència, no hi ha ningú que vetlli realment pels ciutadans i els resolguin els problemes. Per posar un exemple actual: algú creu que si el regidor de Ciutat Vella fos escollit directament pels veïns del barri o si hi hagués un districte electoral Ciutat Vella amb un diputat escollit al Parlament hi haurien prostitutes practicant sexe al carrer a plena llum del dia? Ara no hi ha ningú que retri comptes davant dels veïns i per tant que el seu càrrec depengui directament del vot d’aquest ciutadans. Ningú s’ha encarregat de solucionar el problema de la prostitució a Ciutat Vella. Simplement s’han aplicat mesures per “tapar” el problema. D’aquí a pocs mesos, quan la vigilància policial minvi, quan els mitjans de comunicació ja no facin cas, les prostitutes, els proxenetes i els clients tornaran a prendre els carrers.
Els ciutadans, farts d’aquesta situació, i de que cap partit polític faci res per capgirar la situació acaben engreixant les xifres d’abstenció. “Perquè anar a votar i tots son iguals”.
Aquesta reacció i l’increment d’abstenció lluny preocupar als partits els afavoreix. Durant la campanya electoral i el dia mateix de les eleccions tots els polítics entrevistats afirmen solemnes “Cal anar a votar” i un cop acabat l’escrutini encara més solemnes afirmen “Estem molt preocupats pel creixement de l’abstenció”. Tot es pur teatre. En realitat ja els està bé que els ciutadans crítics es quedin a casa, així no molesten i el sistema es perpetua. Es molt trist, però amb l’abstenció, guanyen els polític i el poble surt derrotat.
Fa algun temps que vaig decidir que quedar-se a casa i abstenir-se no era la solució. Vaig decidir que per derrotar als polítics actuals i el seu sistema corrupte el millor era no solament no quedar-se a casa i passar de tot sinó fer-se polític. Participar el política. Jugar en el mateix camp que ells.
Vaig començar escrivint alguna carta d’opinió als diaris. Vaig afiliar-me a un partit polític on creia que, degut al seu suposat caràcter assembleari, podria participar en la tasca de canviar l’status quo. El partit al que em vaig afiliar va resultar ser un “partit tradicional” amb gent preocupada pel seu benestar i no per la llibertat de Catalunya. En aquest moment van estar a punt de derrotar-me i enviar-me a engreixar l’abstenció però em vaig refer i vaig començar a escriure les meves opinions públicament en un bloc. Em vaig reagrupar. En definitiva, m’he fet “polític” per aportar el meu petit granet de sorra per canviar el sistema des de dins del sistema. Us animo a tots els que us sentiu com jo em sentia a que feu el mateix. Reagrupeu-vos. Si ens unim, si deixem enrera el fatalisme i la queixa sense actuar, podem vèncer.

PD: Per cert, aprofitant aquest post voldria comentar com va anar la xerrada de Carretero a Tortosa. Com a tot arreu que ha anat, l’assistència va ser tot un èxit. Calculo que més d’un centenar de persones va omplir la sala de la Cambra de Comerç i el van escoltar i aplaudir. Al final va costar una mica trencar el gel a l’hora de que el públic participés, però ho va acabant fent.
Jo ja he escoltat en directe a Joan Carretero explicar el projecte de Reagrupament diverses vegades i malgrat tot no va deixar d’impressionar-me un cop més. Idees clares i simples i arguments incontestables.
Desprès d’aquesta visita (i la propera sense data a la comarca del Montsià) només ens manca organitzar-nos al territori i treballar per aconseguir la majoria independentista al Parlament. Que per les Terres de l’Ebre que quedi!!