Indicis

Últimament estic molt deprimit. No veig sortida a la situació política. Els nostres partits (ERC i CDC) lluny de buscar solucions i aliar-se d’una vegada per totes i fotre una puntada al cul dels espanyols, no paren d’enfrontar-se i fer el joc a l’enemic.

Pot ser per buscar un agafador que eviti enfonsar-me totalment en el desànim, intento buscar indicis en el comportament dels dirigents que indiqui que al final, potser i malgrat tot, el seny s’imposi.

I entre els indicis d’avui n’hi ha dos que intento interpretar en clau positiva. Al matí, en Joan Puigcercos ha donat un ultimàtum en el tema del finançament. Si no s’arriba a un acord en tres setmanes hi passarà alguna cosa. Si, es cert, els dirigents d’ERC n’han donat molts d’ultimàtums, però al final algun haurà de ser de debò, no?.

I a la tarda, la renuncia de Carod. Es cert que en el discurs anunciant aquesta renuncia, Carod ha esmentat moltes vegades que és per fer fort el govern (ha dit que ERC és un “sòlid partit de govern”). Interpreto (de manera optimista per no caure en el desànim) que tots aquest “elogis” al govern han estat per no “espantar” als socis del PSC, però que amb aquesta renuncia, el que s’ha fet és preparar el terreny per les properes eleccions al parlament de Catalunya que sens dubte s’avançaran perquè el tripartit no aguantarà els dos anys de legislatura que queden. Il·lús de mi, penso que al final fins i tot em faran cas.

I si tot això falla, pot ser serà el moment d’una altra cosa.