El passat dilluns, en Josep Empordà escrivia, en resposta a un article d’en Dessmond al Bloc Gran de Sobiranisme, el següent comentari:
"Amb tots els respectes per que considero que son dels “meus” malgrat que divergim en algunes coses, però crec que no us adoneu de la gravetat de la situació.
Davant de la realitat, que és que tenim un vaixell que ens l’estan enfonsant, alguns creiem que lo primer és assegurar la nau. De que servei marcar el rumb d’un vaixell que jau al fons del mar?.
De veritat creieu que en Carretero traurà majoria absoluta i proclamarà la independència a finals de 2010?…ho penseu de veritat?.
Si jo creies que això passaria, potser donaria tot el meu suport a Reagrupament, però el cas és que estic convençut del tot que aixa no passarà, per tant procuro actuar en conseqüència.
El que si que crec que pot passar és que si no estem a l’aguait i badem, potser els del tripartit se les empesquin per reeditar-lo, fins i tot crec que si poden, i el tripartit no suma, el PP i el PSOE intentaran un “govern a la basca”, és per això, perquè els perills de naufragi son tant grans que em treu de polleguera que hi hagi que no ho vegi.
Sincerament, i ho he dit altres vegades, crec que si en Carretero és de veritat un patriota, el que ha de fer és estructurar Reagrupament, i presentar-se a les eleccions….després de que el perill de tripartit o “govern a la basca” hagi estat del tot conjurat.
Si vol, pot trobar mil maneres de fer-ho…com p.e. dir que no hi ha temps per organitzar una candidatura en condicions per les properes eleccions…i tots contents!.
És la meua modesta opinió amb la que procuro ser conseqüent".
Hi ha un corrent d’opinió que s’expressa a la web, mitjançant comentaris i articles, que defensa que la única manera de derrotar al tripartit és ajuntar totes les forces anti-tripartit i donar suport a l’únic que te “possibilitats” de vèncer. La seva estratègia es resumeix en el seu crit de guerra: “O Mas o Montilla”.
Els opinadors d’aquest corrent es mostren especialment bel·ligerants amb Reagrupament. Perceben que pot tenir un cert èxit i que els vots que reculli a les eleccions restin de Convergència i permetin que el tripartit sumi i per tant es reediti. En aquest escrit, en Josep Empordà apel·la al “patriotisme” d’en Carretero per a que es retiri i deixi via lliure a Mas i Convergencia per a que reculli tot el vot descontent amb el tripartit i guanyi les eleccions i no només això (que com no es cansen de repetir, CiU sempre ho ha fet) sinó que el tripartit no sumi i pugui governar en solitari.
Parteixen d’una premissa al meu entendre falsa, i es que tot el vot anti-tripartit anirà a parar a Convergencia, fins i tot la totalitat del vot que va fugir a Esquerra (llavors encara coneguda com ERC) i que per tant es poden assolir els resultats electorals del 1995 o del 1999 on CiU va poder governar “en solitari”.
Quants vots ha de recuperar CiU per a que tot torni a ser com en els vells temps?
Al 1995, CiU va aconseguir més de 1.300.000 vots que sumats als 300.000 d’ERC feien un total de més de 1.600.000 vots “nacionalistes”, en front als poc més de 1.500.000 que representaven els partits d’obediència espanyola i IC. Amb 60 diputats va poder governar sense necessitat de cap suport estable.
Al 1999 ja es va produir una gran davallada de vots i CiU en va perdre 140.000. L’últim govern de Pujol va ser possible gràcies al suport del Partit Popular.
Al 2003 en va perdre 150.000 més que amb tota probabilitat van anar a parar a ERC (encara es deia així) i que van permetre reeditar el primer tripartit.
Al 2006, desprès de la “ignomínia” del primer tripartit i “l’èxit” del Pacte Mas-Zapatero que va permetre el naixement de l’Estatut, els electors van “premiar” a CiU amb la pèrdua de 80.000 vots més. El cansament de tot el procés estatutari i la decepció va fer que molta gent es quedes a casa i així, tots els partits van perdre vots. La “desafecció” dels catalans amb la seva classe política és va mostrar amb tota la seva cruesa.
Per a que CiU pugues tornar a governar la Generalitat tal com ho feia al 1995, cal que recuperi més de 300.000 vots i assoleixi com a mínim el 40% del vots.
Recuperar tota aquesta massa d’electors es una tasca titànica que dubto molt que CiU pugui aconseguir. Hi ha diversos factors que avalen la meva tesi. En primer lloc, a les properes eleccions CiU no presenta un projecte excessivament diferent al presentat a les eleccions del 2003 i 2006. El candidat que es presenta és el mateix que va ser derrotat (entenent com a derrota el no aconseguir l’objectiu d’esdevenir president de la Generalitat) en els dos comicis anteriors. El discurs és més o menys el mateix. Les enquestes de projecció de vot si be mostren una recuperació en la intenció de vot, aquesta no es prou contundent i probablement es una recuperació relativa, es a dir, en realitat CiU no puja, sinó que es el PSC i especialment Esquerra la que baixen. CiU no puja per una bona tasca de oposició i un projecte engrescador, sinó més aviat per una nefasta tasca de govern del tripartit i un projecte decebedor de la força autoanomenada independentista al tripartit. El discurs de CiU no recuperarà "desafectes".
Un altre indici que indica que CiU no te tantes expectatives com sembla és la poca mobilització a la xarxa. La majoria de comentaris a blocs i diaris digitals mostren la decepció de la gent amb la situació política actual però no defensen que CiU pugui ser la resposta. Mes aviat la majoria de la gent demana “una altra cosa”. Els “incondicionals” de CiU no fan sentir la seva veu amb la força que denotaria si realment anessin a “arrasar” a les properes eleccions.
Per tot això, reinvindico el paper que pugui jugar Reagrupament (i espero que altres partits coaligats formant “la Candidatura”) a les properes eleccions per recollir i potenciar el vot de tota la massa de catalanistes, sobiranistes o independentistes (el nom no fa la cosa) que sobre totes les coses, el que desitgen és la llibertat de Catalunya. El primer objectiu de la “Candidatura” ha de ser el de recuperar a tota la gent que decebuda pels partits actuals es queda a casa. Aquests que no "mouran el cul" per anar a votar ni a CiU ni a Esquerra i que en realitat son l'esperança que tenen els partits que formen el tripartit per poder reeditar-lo. D'aquests n'hi ha una pila!. Votar Reagrupament és vot útil. Que els seu objectiu (aconseguir la majoria absoluta per proclamar la independència) sigui un objectiu agosarat i molt difícil d’aconseguir a la primera no és excusa per negar-li el vot. Molt probablement Reagrupament no votarà la investidura d’en Mas, però del que si que es pot estar del tot 100% segur és que no farà Montilla president ni per acció ni per omissió. Reagrupament, en el pitjor dels casos (el millor es que aconsegueixi la majoria absoluta) permetrà que Artur Mas sigui president sense necessitar el suport ni de PP ni del PSC ni tant sols d’Esquerra. I sense dubte, Reagrupament no farà oposició a cap iniciativa que impliqui avançar clarament cap a la consecució d’un estat propi, com per exemple l’exercici del dret a l’autodeterminació mitjançant la formula que es vulgui emprar.
CiU no podrà vèncer tota sola el tripartit, i el que és més important, quan es decideixi a sortir de l’armari “autonomista” i facin els passos per exercir el dret d’autodeterminació que els seus seguidors diuen que faran un cop arribin al poder, tindran a Reagrupament com un fidel aliat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Humilment crec que us equivoqueu amb discussions tàctiques. Sun Tzu va dir que la estratègia sense tàctica retarda la victòria, i la tàctica sense estratègia és el soroll previ a la derrota.
El catalanisme està farcit de tàctica i no te cap estratègia per a assolir l'objectiu, es a dir, anem directes cap a la derrota.
Segueixo pensant que els resultats electorals, sobretot amb elevada abstenció, no son rellevants. Al menys aquesta serà la interpretació que es farà des de l'estat espanyol i que nosaltres també podem fer respecte al vot espanyolista.
També segueixo pensant que la declaració d'independència no es farà al parlament, i tampoc hi haurà un referèndum.
Sincerament crec que després de la retallada de l'estatut només hi haurà una única via. El dia de la manifestació passarà als calendaris, i aquest cop no celebrarem una derrota.
Pep
Ja et passaré la factura dels drets de Copy Raigth.
Per altre banda, t'agraeixo l'interes que et desperto, i t'ho dic sincerament, sense cap tipus d'ironia.
Mira!...fins i tot deixarem correr lo dels drets!.
Per cert, una vegada passada la sorpresa de l'honor que inmerescudament em fas en el teu post, voldria afegir al que dius, que si, que tal i com van les coses, i amb la perspectiva que ens dona el coneixement de la llei de Murphy que diu que una situació per dolenta que sigui té tendencia a empitjorar, cada dia qie passa és més probable que CiU desplaci al tripartit ella soleta i en Mas sigui el proper president de la Generalitat de Catalunya, i estic convençut de que inclús molts dels que el critiqueu, una vegada assolit aquest objectiu, respirareu amb alleujament, malgrat no mereixre-ho per no haver-lo votat.
Has de tenir més fé en els catalans, home de Déu!.
Sobre la llei de Murphy, m'ha vengut a la memòria aquest video, un troç impagable del Jove Frankestein:
http://www.youtube.com/watch?v=9AFf0ysgNiM
Pep
Bé. L'evolució electoral i l'abstenció ja la vaig comentar fa mesos al meu bloc.
El que és segur és que està més a prop de guanyar CiU, amb molta més diferència que les dues darreres vegades, en relació al Psoe i a les seves dues crosses, que no que Rcat tregui majoria absoluta........si es presenta.......el 2010.
CiU ha plantejat clarament, no ara, sino a la campanya del 2006, i des del gener 2004, consumat l'engany de l'equidistància de ERC (on hi havia i aplaudiren i aplaudien molts - el 30% han dit des del 1er dia i no m'ho crec ni de bon troç,,) que el tripartit és un front unit de menjadors espanyolistes. I la disiuntiva, es Catalunya o Espanya, o sia, Convergència o Tripartit, o sia Mas ó Montilla.
No es cap crit de guerra, perque normalment criden els que han passat per gropusculs sense aconsguir res mai. Es una visió de la situació, amb raonaments, ija està. Sense èpica.
Per a l'epica espero, amb candeletes, la majoria absoluta d'aquesta "una altra cosa", que no sembla que estigui gaire coherent ni integrada, i que, de moment, no existeix.
Això sembla com aquells "pericos"· que, després de perdre any rera any amb el Madrid a Sarrià o a Montjuíc, i desitjar molts anys que el Barça no quedes primer a la Lliga (és el consol dels impotents o dels ressentits), srriba un any una final de Copa, i alguns "pericos" se'n van del club blanquiblau i comencen a dir que ells també veuen que el Madrid es l'enemic a batre. 6 ans després, 10 anys deprés, 15 anys després.
Benvinguts siguin, però ai dels conversos, dels pluricanviants d'equips. Molt bé.
Però la final la juguen 2.
Barça i Madrid.
Ni els pericos, ni 'escissió perica, ni res. El Salamanca, que ha pujat enguany, no la juga la final. Ni l'escissió perica, que van dir, quan vna marxar de Can Ràbia, que guanyarien solets la Copa. Però si no han jugat ls eliminatòries. Si ja està definida la final: Barça/Madrid, com sempre.
LA final es Barça/Madrid.
I a pots pintar aixi, o dir-li Catalunya/Espanya, ó Laporta/Florentino ó Pep Guardiola/Pellegrini, ó
Ibraimovic / Kakà.--
Mas o Montilla.
Ho he escrit masses vgades. Mas ó Montilla m, perque són les dues úniques persones del mon polític de Catalunya que poden ser (un dels dos) , o seran, el President de la Generalitat la propera legislatura.
Clarissim com el goit d'aigua clara, neta i apta per al consum humà.
Más o Montilla.
Es la claredat del que hi ha en joc i del que passarà. Un o altre serà el proper President, inmediatament després de les properes eleccions catalanes.
....../..
segueix (ANdreu)
......../.......
continuació
Ningú més té opcio. Menys aquests dos senyors, la resta de 133 diputats tenen ZERO PATATERO opcions de ser President de la Generalitat.
Zero.
I està molt clar. El Sr. Carretero ha governat amb el ssocialistes i amb el triparatit i amb iCV. El Sr. Montilla té el suport total de la direcció d'ERC i d'ICV. I el Sr. Montilla s'ha reunit mes de dues vegades, i han pactat i votat junts temes importants anticatalans, amb la Sra. Camacho. I els liders de Ciudadanos son ex-militants del Psoe-NE.
Si, només queda CiU, que no ha estat contaminada pel tripatit, tot i els intents que han fet.
I moltes possibles altres coses, o candidatures, que sempre hi ha, simbòliques, de pseuoresistents o estràmbotics, de caràcter minoritari.
100.000 vots per a treure diputats per la circumscripcio de Barcelona.
Xupat? Per a les 4 principals forces polítiques de Catlaunya sí. Segur Per a la 5a. (Ciudadanos) ja veurem. I per al Sr. Anglada i per al Sr. Carretero, si al final es presenten, doncs també ho veurem.
Pero majoria absoluta nomès pot (dic pot..) (i a més es la unica força que l'ha tret a Catalnya, fa 20/25 anys)treure-la, en el seu cas, CiU.
Sí, la desgràcia nacional que esmentà el líder de l'altra cosa si tornaven a governanr els nacionalistes democràtics majoritaris catalans de CiU.
I, m'het fet un fart de riure llegint això del'armari autonomista.... Es ben bé veritat que el geperut no veu la gent alta, ben formadai i atlètica que camina .
Mira que quan es buidin els armaris tripartits encara trobarem molts abrics de l'alta cosa.
Es el lèxit de criatures que les JERC, dominades per un intel.lectual tant acurat com l'ex-cambrer, han genralitzat entre tots els que han estat anys, i panys, per ls coves carodienes i tripartites.
Aneu, aneu, insistint en xorrades falses, que se us escaparà,la majoria absoluta que teniu tant a prop.
Per cet, qui?
Cordialment,
ANdreu
A veure, no estic d'acord, amb en JosepEmpordà propossant que Carretero es retiri, ni amb els numeros que fa en Joan sobre els vots de CIU sense tenir en compte la constant davallada dels tripartits.
No soc beligerant amb Reagrupament, em sembla un bon projecte malgrat veig "detalls" similars a PPD. Espero que Carretero no es deixi entabanar pels profesionals plataformistes.
Per altra part veig a CDC massa adormida confiant en la davallada electoral dels contraris.
I veig a en Carretero cada cop mes segrestat i amb una "comunicació" molt precaria.
En conclusió, ho veig molt negre, pero ja em coneixeu. Hi ha coses que ja les he vist masses cops.
Convergència no pot ella sola contra el Tripartit perquè a més no expressa de froma clara la seva voluntat de que Catalunya sigui independent. Es mouen una ambigüitat que fa que molts tirin cap a Reagrupament i se sentin ben representats. No es pot demanar que algú que vol la independència es declini abans per Convergència que i no pas per reagrupament perquè el fet que Convergència lluiti per la indepndència és quelcom que ningú té massa clar....salud company
N'estás segur?.
Jo vull la independència i m'inclino per CiU.
Ja veus, prefereixo les "ambigüetats" de CiU a les "certeses" de Reagrupament o la seua ex marca, ERC.
És que aquest denostat País és petit i tots ens coneixem, saps?.
El millor de tot és el que es comença a donar ara. El debat dreta-esquerra perd pistonada en benefici del llibertat-submissió.
Aquest debat fa que els nostres votin, i els seus s' abstinguin. Que s' hagi de donar més opció de marques no és contraproduent si se'n fa més de calaix.
Salut i independència,
Cesc.
Publica un comentari a l'entrada