El Barça, un (altre) factor a favor de la independència?

Aquest dissabte el Futbol Club Barcelona va humiliar el Real Madrid. El resultat de 2 a 6 va demostrar que el Barcelona està a anys llum del Madrid. No solament això, s’ha de tenir en compte que el Madrid ha fet una segona volta (artificiosament) excepcional i que el tercer classificat està a 25 punts (8 partits i mig d’avantatge). Hi ha dos grups d’equips a la lliga espanyola: el Barça i la resta.
L’altre dia en Xavier Sala i Martin va explicar a una tertúlia radiofònica el motiu pel qual ha entrat a formar part de la junta directiva del Barça. L’objectiu de la junta directiva és aprofitar l’actual conjuntura de crisis econòmica per assolir el lideratge absolut del futbol europeu. En un context de crisis generalitzada on quasi tots els equips hauran d’afrontar reestructuracions importants, si el Barça aconsegueix consolidar-se com un club sanejat i líder esportiu, la superioritat que pot assolir respecte als altres equips europeus i espanyols pot esdevenir insalvable durant anys.
Si els objectius de l’actual junta es compleixen i el Barça esdevé l’equip i l’entitat que estan dissenyant , la humiliació dels dissabte pot ser el preludi d’altres humiliacions en anys propers. El “problema catalan” s’estendrà a l’àmbit esportiu i tocarà la fibra de molts aficionats espanyols que no podran suportar que un equip posi en evidencia als “equips espanyols” any rere any. La gent pot començar a posar-se nerviosa al veure que un equip de les “colònies” humilií reiteradament al buc insígnia de la “metròpoli”. El Barça farà nosa a la lliga espanyola i pot ser ja no veuran amb tants bons ulls que els catalans formem part de la “unidad de España”.
També s’ha de destacar l’augment de l’autoestima que les victòries del Barça provocaran a l’aficionat català que de retruc influiran en la seva actitud respecte als espanyols. Per començar, el dissabte (crec que) per primera vegada és va celebrar una roda de premsa en català a la sala de premsa del Santiago Bernabeu.
Evidentment, això que explico no seria un factor determinant que ens portaria a la independència, però tot ajuda.
I el mèrit de tot plegat es pot atribuir sense cap dubte a tres catalans de soca-rel: Joan Laporta (president), Pep Guardiola (entrenador) i Carles Puyol (capità).
Visca el Barça i visca Catalunya!!