Gràcies Barça

Ha estat gran. Molt gran.

Ha estat un dia de detalls: A la celebració al meu poble, les senyeres eren majoritàriament estelades. A l’entrevista que li ha fet en Puyal al president Laporta, a la meitat de l’entrevista, el fill gran de Laporta ha felicitat el seu pare i les paraules que s’han creuat han estat “Visca Catalunya lliure”.

I per mi, el més important ha estat la lliçó que ens ha donat el Barça als catalans: Ha guanyat la millor competició futbolística del mon, contra el millor adversari possible confiant única i exclusivament amb les seves possibilitats.

El president Laporta no s’ha deixat humiliar i abassegar per adversaris poderosos. Semblava que ho tenia tot en contra, tot perdut i no solament ha resistit, sinó que ha capgirat la situació. Guardiola ha aconseguit que un grup de jugadors que l’any passat es deixaven portar pel pessimisme i s’arrossegaven pels camps, aquests any, fruit d’una actitud positiva, ho hagin guanyat tot.

Els catalans hem de prendre exemple. Tenim el potencial, tenim la capacitat. Podem ser el que vulguem ser. No depèn de quan poderosos semblin els adversaris, sinó de quan forts ens sentim nosaltres.

I no és una cosa que necessiti molt temps. Guardiola just fa un any entrenava un equip de segona B i avui és un dels entrenadors més jove que guanya la copa d’Europa.

Avui vivim oprimits per l’Estat Espanyol. Si ens ho plantegem, en dos o tres anys podem ser un Estat independent. Només cal trobar el “Guardiola” i el “Laporta” de la política.