Penjar-se medalles, penjar-se llufes

Una vegada vaig llegir una anècdota protagonitzada per la dona del Borbó, la Reina Sofia. No recordo exactament en quins termes és va produir. He intentat buscar-la per Internet per citar-la amb exactitud, però no l’he trobada. De tota manera, amb el risc de que la memòria em falli i no sigui exactament així, no vull deixar de reproduir-la per que crec que és adient a una situació que s’ha produït en els últims dies.
Sembla ser que una vegada, algú va demanar a la reina Sofia que intercedís per aconseguir alguna cosa (insisteixo que no recordi qui li va demanar i per a que. Si algun lector ho recorda, m’agradaria que m’ho digues). La reina llavors va preguntar si allò que havia de demanar ja s’havia pactat prèviament o com a mínim les converses estaven avançades i que per tant s’aconseguiria sense dificultat. Li van respondre que no hi havia la certesa i que per això li demanaven que intercedís. Llavors ella va dir una frase més o menys així “La reina no se puede permitir pedir alguna cosa que no tenga la certeza que le será concedida”.
Aquests dies ens trobem un clar exemple de que amb els actuals polítics que ens governen, no tenim res a pelar. Fins i tot la senyora Sofia te més clar el concepte de dignitat que tota aquesta colla d’indocumentats que formen el tripartit.
Jo pregunto: Algú ha pactat de sota mà, amb discreció, això del distintiu “territorial” a les matricules, amb qui te les competències (el govern central) abans de fer públic la seva petició?
Lo lògic seria que el govern del tripartit (en plena caiguda lliure) comences a buscar maneres de penjar-se medalles de cara al final de la legislatura. I la manera més lògica de fer-ho és assegurar-se èxits, es a dir, pactar discretament amb “el gobierno amigo” abans d’esbombar les iniciatives.
Però no! Sembla que en aquest cas els nois d’ICV (responsables d’interior) no solament no ho han pactat amb el govern de Madrid, sinó que no ho han fet ni tant sols amb els seus companys de tripartit. Van enviar un correu electronic a Calabria el divendres a les set (i allí ja s’havien “escaquejat” tots i no quedava ni la dona de la neteja) i desprès a la premsa. Que burros deu meu!! En lloc de penjar-se una medalla, tornaran a penjar-se una llufa!
De veritat Sr. Montilla, si vol fer alguna cosa a les properes eleccions, hauria de canviar al Saura per qualsevol altre. Si la senyora Sofia, la dona del Borbó li diu que no, ens conformem amb la doble del Polònia. Sortiríem guanyant.