dilluns, 31 de maig del 2010

Autonomisme impossible

La propaganda tripartita agita l’espantall del pacte amb el PP per atacar a CiU. També ho fan altres formacions com Reagrupament i altres. La veritat, que utilitzi aquest argument Esquerra és més aviat patètic, desprès del seu “pacte estratègic” amb PSC-PSOE més espanyols i menys català de la seva història, però en fi, cadascú amb les seves dèries.
Jo, amics meus, penso que CiU no cometrà l’error de pactar ni amb el PP ni amb el PSOE, i desprès de la desfeta de Reagrupament (la meva desgraciada “aposta estratègica”), espero que, a les eleccions al Parlament, tregui un resultat prou bo com per a que ni tant sols s'ho plantegin.
De totes les calamitats polítiques esdevingudes aquests darrers anys (govern tripartit, fiasco estatutari, govern nefast de ZP, crisis econòmica, etc) com a mínim es pot treure una cosa positiva: milers i milers de catalans han caigut del cavall. S’han adonat que l’autonomisme ha esdevingut impossible. Hem tocat sostre. S’ha acabat. Ni concert, ni més autogovern i ni tant sols més “peix al cove”. Ni els socialistes ni els peperos (que a més governaran amb majoria absoluta) faran ni un pas més endavant. Ans al contrari, i començaran a retallar tot el que s’havia aconseguit fins al moment.
Hem creuant un punt de no retorn. Més de 450.000 catalans ja ho han expressat i la cosa continuarà.
I en aquest context que se’ns presenta pels propers anys, és literalment impossible que el govern de CiU pugui pactar res. Si realment volen que Catalunya avanci (i no dubto que aquests si que ho volen), no tindran més remei que anar de cara a barraca. I això evidentment, no passa per “pactar amb el PP”. Ja no cal.

dijous, 27 de maig del 2010

Puta “responsabilitat”!

Fa un bon grapat d’anys que les accions de CiU al parlament de l’estat que nega la nostra existència son sempre qualificades de “actes de responsabilitat política”. En efecte, CiU porta molt temps salvant el cul del governant de torn, i no només als sociates. La cosa ja porta anys! L’excusa sempre és la mateixa: Mentre Catalunya formi part d’Espanya CiU s’ha de preocupar pel “bon govern” per tal de “salvaguardar” els interessos de Catalunya. I mentrestant, Catalunya suporta l’espoli més salvatge del mon civilitzat. Mentrestant, Catalunya, la seva llengua i la seva identitat reben els pitjors dels atacs.
Ja n’hi ha prou collons! Convergents! A veure si us poseu les piles i abandoneu d’una vegada per totes aquesta actitud de servilisme i us poseu a treballar en la única cosa que ens traurà d’aquest pou sense fons: la independència.
Reconec que avui era pot ser el dia més difícil. Votar en contra de les mesures del govern i deixar a Zapatero amb el cul a l’aire era molt arriscat. No per ZP ni tant sols per l’economia, sinó perquè el govern hagués caigut i llavors existiria el perill de convocatòria electoral coincident amb les catalanes. Però espero que prengueu bona nota i aquesta d’avui sigui l’ultima. Com a català, cada cop que el ZP us humilia (hi ho fa dia si dia també) em sento jo també humiliat.
El que dic, espero que aquesta sigui l’ultima que apel·leu a la “responsabilitat”. Sinó, no tindreu el meu vot a les properes eleccions al Parlament. Pot ser el "meu vot" us importa una merda, però no crec que sigui jo l’únic que pensa així.

dilluns, 17 de maig del 2010

Garantir el vot no és qüestió de preu

Bé, fa dies que no escric res. No em passa res d’especial. Simplement tinc molts mals de cap degut a la crisis, que està afectant al meu negoci i no tinc massa ganes ni temps d’escriure. També crec que últimament “no passa res” digne de ser comentat. Simplement més del mateix. No penseu que el bloc està tancat. Simplement estic a l’espera d’esdeveniments.

De tota manera avui he llegit una frase de Ferran Requejo al directe.cat que vull corroborar. El catedràtic de Ciència Política de la UPF ha dit que “Hi ha més garanties del vot a les consultes sobre la independència que sobre la Diagonal”.

Explicaré l’anècdota que es va donar a les votacions a Ulldecona. Jo estava a una taula juntament amb un company que no és del poble. Vull dir que fa molt poc que viu al poble. Està treballant per la Generalitat i portava un parell de mesos vivint a Ulldecona.

Al final de la jornada electoral vam procedir a votar els membres de la mesa. Jo vaig introduir el meu numero de document d’identitat al programa i vaig rebre el missatge de que podia votar. Al introduir el numero del meu company el programa va prohibir que votes indicant que ja havia votat el passat 13 de desembre de 2009 a Berga. Hosti!! el vaig mirar sorprès i em va dir que efectivament, el 13 de desembre estava empadronat a Berga i va exercir el seu dret a vot. Sense mala fe i aprofitant que s’havia empadronat a Ulldecona, volia tornar a votar, però el sistema ho va impedir. Per tant, amb independència de les dates de la consulta i dels “moviments migratoris” que es produeixin entre dates, el sistema informàtic de la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència garanteix que cada català voti un sol cop.

Igualet, igualet que al referèndum sobre la Diagonal.

M’agradaria saber quan ha costat el sistema informàtic de suport al vot que s’ha utilitzat per la consulta de la Diagonal. Més que res per saber a quan ascendeix l’estafa comesa al contribuent barceloní.