Autonomisme impossible

La propaganda tripartita agita l’espantall del pacte amb el PP per atacar a CiU. També ho fan altres formacions com Reagrupament i altres. La veritat, que utilitzi aquest argument Esquerra és més aviat patètic, desprès del seu “pacte estratègic” amb PSC-PSOE més espanyols i menys català de la seva història, però en fi, cadascú amb les seves dèries.
Jo, amics meus, penso que CiU no cometrà l’error de pactar ni amb el PP ni amb el PSOE, i desprès de la desfeta de Reagrupament (la meva desgraciada “aposta estratègica”), espero que, a les eleccions al Parlament, tregui un resultat prou bo com per a que ni tant sols s'ho plantegin.
De totes les calamitats polítiques esdevingudes aquests darrers anys (govern tripartit, fiasco estatutari, govern nefast de ZP, crisis econòmica, etc) com a mínim es pot treure una cosa positiva: milers i milers de catalans han caigut del cavall. S’han adonat que l’autonomisme ha esdevingut impossible. Hem tocat sostre. S’ha acabat. Ni concert, ni més autogovern i ni tant sols més “peix al cove”. Ni els socialistes ni els peperos (que a més governaran amb majoria absoluta) faran ni un pas més endavant. Ans al contrari, i començaran a retallar tot el que s’havia aconseguit fins al moment.
Hem creuant un punt de no retorn. Més de 450.000 catalans ja ho han expressat i la cosa continuarà.
I en aquest context que se’ns presenta pels propers anys, és literalment impossible que el govern de CiU pugui pactar res. Si realment volen que Catalunya avanci (i no dubto que aquests si que ho volen), no tindran més remei que anar de cara a barraca. I això evidentment, no passa per “pactar amb el PP”. Ja no cal.