Hi ha una cosa clara: No hi ha encaix possible

L’arrel del problema actual de la manca de voluntat dels partits nacionalistes d’ajuntar-se amb un objectiu comú ve de lluny. Històricament, els partits catalans (CiU i ERC) han basat la seva política d’aliances en la hipòtesi que tots dos competien pel mateix electorat i que aquest electorat te un sostre més o menys fix i inamovible.

Per a aquests partits, hi ha dos tipus de votants a Catalunya: els que voten a partits d’estricta obediència catalana (CiU i ERC) i els que voten partits d’obediència espanyola (PSC, PP i ICV) i a més, es considera que el transvasament entre votants de tots dos blocs és molt limitats.

Influenciats per aquesta creença, els dirigents de tots dos partits han estat reticents a pactar entre ells i formar un “eix nacional” pensant que fent-ho li donaven ales al contrari i l’oportunitat de treure-li vots del bloc “nacionalista”. Mai han pensat que ajuntant-se podrien esgarrapar vots del bloc “espanyol”. Per tant, els dirigents de CiU i ERC han preferit mantenir al altre a l’oposició i pactar amb un dels partits espanyols. Ho ha fet ERC amb els dos tripartits (crec que especialment amb el segon tripartit) i ho va fer CiU pactant amb el PP a l’última legislatura de Pujol.

El polítics catalans son tant “ases” (perquè no hi ha altre qualificatiu) que han preferit suportar el desgast que representa governar amb un partit espanyol amb totes les contradiccions que això representa abans que “donar oxigen a l’adversari”. Pujol va pactar amb el PP i CiU va perdre les eleccions (si si, va perdre tot i ser la força amb més escons) i ERC ha pactat amb el PSOE, i la patacada a les properes eleccions sortirà al llibre Guiness .

Per sortir d’aquest cercle viciós els dirigents de tots dos partits s’haurien d’adonar que l’adversari no es l’altre partit nacionalista, sinó que l’adversari és Espanya i el seu màxim representant, el PSC. Els “incondicionals” tant de CiU com de ERC em diran que ja s’han adonat d’aquest fet i ja estan aplicant “estratègies” per captar vot del PSC. Però jo crec modestament que el vot que puguin captar del PSC amb les estratègies actuals és mes aviat minso. Per exemple, CiU manté aquesta ambigüitat que representa defensar la identitat catalana però seguir “encaixats” a Espanya. Com a resultat, no capta als “catalanistes del PSC” perquè no els cal i a canvi, genera malfiança als sobiranistes. L’estratègia dels dirigents d’ERC encara és més marciana. Aquests pretenen captar als votants del PSC amb la marca “esquerra”. He he he. Crec que no cal més comentari. Voldria que algun dirigent d’ERC em presentés a una persona (només una!) que abans votes PSC i ara voti ERC convençut de canviar “d’esquerra”.

Tal com deia, els partits catalans s’haurien d’adonar que poden canviar d’estratègia i tots dos guanyar. No cal que es barallin per treure’s vots l’un a l’altre. Ara tenen l’oportunitat perfecta per fer créixer el bloc de votants nacionalistes a costa dels espanyols. Tots aquests anys de sofriment, de lluites per aprovar l’Estatut, per aconseguir un finançament just, d’estavellar-se una i altra vegada contra Madrid no han estat en va. AL CONTRARI! Han fet bona (ironies del destí) la frase de Montilla “Fets i no paraules”. El fet que ha quedat demostrar irrefutablement i que cap argumentació més o menys recargolada pot tombar és que AMB ESPANYA NO HI HA RES A FER. No aconseguirem més reconeixement polític, ans al contrari. No deixarem de ser espoliats fins l’aniquilació. ESPANYA NO ENS ESTIMA I NO ENCAIXAREM MAI. Mai tindrem un finançament com Navarra i selecció de futbol com Escòcia. Ha quedat demostrat inequívocament i qui no ho vegi així, o és imbècil o actua de mala fe. Quan abans assumim aquesta realitat, abans deixarem de patir.

L’estratègia que proposo és doncs aquesta: Unim les forces els partits catalans i obrim els ulls als catalans de bona fe. Tenim un objectiu comú. Els sobiranistes ja estan convençuts i ara toca convèncer la resta de catalans de bona fe. Segur que tots els actuals votants de CiU i ERC es poden convèncer fàcilment i el que és més important, es pot convèncer a molts dels votants del PSC també. El lema de la campanya és ben facil "AMB ESPANYA NO HI HA RES A FER". A veure qui pot refutar-ho!

No és fàcil. Quins son els passos a seguir?... aquest serà el tema del proper post.