Ahir a la nit vaig anar a sopar amb la colla d'amics (un grup de matrimonis amb els nostres respectius xiquets i xiquetes). Amb un dels amics ens veiem molt de tant en tant, ja que viu a Barcelona i només ve al poble dos o tres vegades l'any. Aquest amic és militant d'Esquerra sector oficial. Fa mesos, quan jo encara militava a Esquerra ja vam tenir una discussió molt agra i des de llavors vaig decidir no tornar a parlar de política amb ell. No es que siguem íntims amics (de fet ell és amic d'un amic) però com que va ser bastant desagradable (la discussió) prefereixo parlar de temes “banals”. De tota manera de tant en tant encreuem alguna frase (sospito que ell tampoc vol parlar amb mi de política).
Despres de sopar, passejant per les Cases d'Alcanar no corria gens de vent i ell en va dir mirant un arbre: "Fixa't, no es mou ni una fulla". Jo li vaig respondre que aquest immobilisme semblava com el tripartit. He he he. Vam riure tots dos. A continuació em va dir que com m'anava la doble militància (sap que soc reagrupat). Jo li vaig dir que ja no militava a Esquerra. “No home no!, la doble militància a Reagrupament i Convergència!” Va dir tot rient. Osti! Vaig callar per no continuar per camins pedregosos. Vaig tenir manca de reflexos! Desprès pensant, pensant li hagués hagut de dir que pot ser jo acabaria tenint doble militància, però com a mínim no acabaria al PSOE com segurament acabarà ell. En fi, la propera serà.
Com els meus lector ja saben, jo penso que Convergència és un actor clau per aconseguir algun dia la independència però no me’n refio dels actuals dirigents. No els veig per la labor, sobre tot els dirigents d'Unió. Malgrat aquesta desconfiança, cal reconèixer que tenen una estratègia i una manera de fer a anys llum del que fan els dirigents actuals d'Esquerra. Entre les files de CiU hi ha gent clarament independentista i partidària de trencar amb l'Estat espanyol definitivament i per tant “a priori” allunyada del discurs més oficial, moderant i “autonomista” de gent com en Duran. Aquestes persones “discrepen” públicament i no per això son reprimides, expedientades i amenaçades d'expulsió. L’últim exemple el trobem a l'article del Lopez Tena d'avui. Es resumeixen les dos úniques vies actuals per sortir de l’atzucac:
"Com que l’Estatut no cap a la Constitució, i el dret a decidir dels catalans recollit a la Constitució quedarà arranat, es poden fer dues coses:
1) Reformar la Constitució espanyola. Calen 234 diputats (els catalans n’elegim 47), la mateixa majoria de 3/5 al Senat, elegir un nou Congrés i Senat, que 234 diputats i la proporció equivalent de senadors aprovin per segona vegada la reforma, i referèndum a l’Estat. Per aprovar a les Corts l’Estatut que aprovà el nostre Parlament era suficient el vot favorable de 176 diputats, que no vam tenir fa tres anys. Qui defensi ara que és possible la reforma constitucional, caldrà que expliqui com pensa obtenir el suport de 234 diputats, quan fa tres anys no va saber, voler o poder obtenir el suport de 176.
2) Aprovar la Constitució catalana. Cal que un govern i Parlament catalans elegits amb una majoria independentista promogui i declari la independència, per via de referèndum o parlamentària. No és la situació actual, però pot ser-ho en el futur si la majoria dels votants a Catalunya així ho decidim. Només depèn de nosaltres".
Estic segur que ningú de CiU dirà res a Lopez Tena per plantejar clarament que la única sortida és la proclamació unilateral de la independència. Malgrat que crec que els pensaments de gent com el Lopez Tena no coincideixen amb el pensament de la direcció, com a mínim, la direcció te molt clar que per guanyar unes eleccions cal sumar
Tot el contrari que en el seu dia va fer la direcció d'Esquerra a Joan Carretero per dir:
“[...]que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació [...]a lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual”
En cap moment va demanar la creació d’un nou partit com es va interpretar. Només es va limitar a proposar una alternativa d’acció política. I la resposta de la direcció va ser la expulsió. Es curios, perquè Esquerra podria haver assumit els postulats d’en Carretero sense problemes, però sembla que creuen que per guanyar unes eleccions cal restar.
Jo crec (igual que en Lopez Tena) que la única solució per Catalunya és la separació total de l’Estat Espanyol. El pacte i la convivència s’ha provat de totes les maneres i ha fracassat. I crec que l’estratègia apuntada per Joan Carretero (i per Lopez Tena) al seu article és la millor. Cal presentar una candidatura al parlament que tingui al seu programa la proclamació unilateral de la independència. De moment l’únic “partit” amb voluntat de formar part d’aquesta candidatura és Reagrupament. Es molt improbable, però tant de bo Convergència es sumes a dita candidatura. Pot ser llavors si que tindré la “doble militància” de la que parlava l’acudit del meu amic. Que farà ell? S’hi oposarà?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Només discrepo en una cosa:
Si en López Tena i molts altres sobiranistes se senten còmodes a CiU potser que sigui perqué la direcció de CiU no és tant allunyada dels postulats sobiranistes d'aquests...malgrat que no vagin fent proclames diaries de sobiranisme.
Quant ha calgut (p.e. en lùltim congrés) ja les han fet, i no cal insistir-hi. CiU, a diferencia d'altres partits, és un partit democràtic que segueix lo decidit en els seus congresos.
Potser el que passa és que hi ha un cert tipus de sobiranista al que si no li repeteixes dia a dia el "mantra" que vol sentir, no en té prou...vaja!, un tipus de sobiranista que fins i tot ha sigut capaç d'aguantar la ensulsiada d'Esquerra de desembre del 2003 (pacte del Tinell) fins fa poc gràcies a la seua retòrica desmentida dia a dia per la realitat.
Com que no milito a cap partit, no em puc donar de baixa, però com a votant si que puc rectificar l'error d'haver votat (sempre fins al 2003) a ERC, i ho he rectificat d'inmediat, perque el mateix 15 de desembre del 2003, dia despues de la signatura del pacte del Tinell en que ERC es treia la careta i lliuraba les institucions catalanes a l'enemic (ningú pot alegar ignorància del que és i representa el PSOE del NE) vaig pendre las decissió de reparar en lo possible la meua responsabilitat, i des d'aleshores dono suport incondicional a CiU, els ùnics que poden fer fora el tripartit PSOEmontillista de la Generalitat, cosa que donades les circunstàncies, no és només una questió de patriotisme, sino de pura supervivència nacional i econòmica.
Josep,
No se si tens raó amb que la direcció de CiU està més propera als postulats sobiranistes del que sembla. Jo crec que no, que molts dels actuals dirigents no ho estan, però això és una opinió i percepció personal.
De tota manera jo crec que a CiU li manca coratge (repeteixo que és una percepció personal) per "sortir de l'armari".
Per això crec que el vot util per les properes eleccions es el vot a la candidatura de la que formarà part Reagrupament. Crec que pel be de Catalunya és millor que els dirigents de CiU arribin a la conclusió que perdren vot per "manca d'ambició" que que guanyin vots per "moderació i voluntat de pacte amb l'Estat Espanyol".
Joan.
Estàs fent un llarg viatge, però ets molt tossut, i ho saps, mai dels mais podràs ni voldràs reconèixer la vàlua i gran direcció politica d'en Artur Mas, com tampoc la vareu reconeixer a Jordi Pujol.
Parls de valors de gent que reconeixes no coneixes. I et quedes tan ample. Coi, i la molta gent que els coneix, i que t'han dit com eren, no et mereixen crèdit...he he. Per pura impressió personal. Collons,quin pais. Si aportessis fets...però no..impressions personals.
Es com la independencia de la costellada o de la calçotada. Allò si que era audàcia...he he., quines ximpleries vareu tragar i tragar i tragar i tragar..
Manca d'ambició: un altre pecat percebut de gent que no coneixes. Pero podries saber els seus fets i decisions, que son transparents i mes que suficients. Potser en Caretero tenia molta ambicio quan va acceptar ser un conseller a les ordres de Pasqual Maragall, de Montilla.primer secretari, i de XP, secretari general del Psoe?Allò era audàcia iambició? No fotem, que ens morirem de riure.
La primera ambició d'un nacionalista i d'un nacionalisme d'un pais colonitzat ha de ser, em van ensenyar diverses persones de ben jove, DURAR, AGUANTAR, DURAR, I ANAR SUMANT, SUMANT,I FENT MÉS GRAN LA BASE NACIONALISTA POLITICA DEL PAIS...perque els catalans no podem perdre reptes d'inmadurs i cops de força verbal, que no real.
En Pujol, un mestre de la metàfora, va escriure fa gairebe, o potser més, segur, més de 25 anys, allò de la Bàltica. Del desgel ...i de quan torna a estar gelat gelat. Nomes pots avançar, si no ets tonto, quan ve el desgel....i t'has de preparar per al proper hivern...i novament avançar el màxim al proper periode de desgel... fins arribar on es vol arribar. I CDC, bnevolgut Joan, ho té clar, des de que es va funda, en vida del dictador espanyol Franco, on vol arribar, i està escrit, des d'aleshores, però el mes important es que s'ha practicat: fins la sobirania plena de Catalunya, objectiu de qualsevol nacioalista català.
No cola lo del coratge i els percepcions, Joan. A mi nom em cola. Serà una altra cosa, però això no es cert. I no t'emparis en gent d'UDC, perque qui mana mana mana és CDC, i tothom ho sap.
Cordialment,
Andreu
Benvolgut Andreu,
el 99,99 % dels votants de qualsevol politic ni el coneixen, ni coneixen a ningú que el conegui, i per tant el sentit del seu vot es mou unica i exclusivament per percepcions personals.
I si Pujol i Artur Mas fosin tant "fantastics" com dius a ull de la gent, no haurien perdut les ultimes eleccions i seguirien tenin majories absolutes i portant al pais cap a on segons tu el volen portar. Pero no, noi! Van perdre les eleccions, i dic be, perque malgrat "guanyar" les eleccions, amb un 30% dels vots, es a dir amb 7 de cada deu votants que no els van votar, no es pot anar de xulo per la vida i pretendre que tu tens la rao i els altres estan errats.
I aquest es el problema de gent com tu i dels dirigents de CiU que us escolten. Us penseu que esteu en un nivell superior, que teniu la veritat i nomes vosaltres coneixeu el cami cap a la sobirania. I la resta de gent, la que fins abans del 1999 us donava majories absolutes i que ja es va cansar del vostre discurs paternalista, estan equivocats.
Andreu, segueix miran-te el melic, segueix tractant a tothom que gosa questionar minimament CiU com si fosim subnormals o xiquets de mamella i "contribuiran a una gran victoria de CiU a les properes eleccions".
Aquest també es el mal dels politics catalan (de tots els partits). Aquesta nula autocritica i nomes escoltar el que diuen els incondicionals com tu (que n'hi ha a tots els partits) i passar dels critics. Fins ara la jugada els ha sortit be, perque el que passava amb els critics de cada partit es que anaven a engreixar l'abstenció i en conjunt tot seguia mes o meny igual. Quanta gent desenganyada de CiU i Esquerra es queda a casa!!! Però l'any que be, tota aquesta gent tindran una altra alternativa, "una altra cosa". Es el que en Carretero va anomenar "dinamitar el mapa politic català".
Ah!
I titllar-me tu, precisament tu, de tossut te collons.
cordialment,
Joan
Benvolgut amic,
Ja t'ho he dit d'entrada. I ho has complert. Tossuderia contra realitat.
Guanya la realitat, sempre.
Mira: dona la casualitat que jo no m'he canviat de vestit, ni de sabates, ni de res, perque he tingut la sort, abans de decidir donar suport, de coneixer molta gent, en altres àmbits, i el lideratge i l'equip col.lectiu si, em mereixia confiança. Molta. I varem quedar 4rts el 15/6/77. He he.
Es una bestiessa dir, des del no res, que s'spira a la majoria absoluta, quan no es produirà cap majoria absoluta, per raons dels pluralisme politic català, molt mes plural que l'espnyol. Qauntes majories absolutes hi ha, des del 1995 fins ara, a Europa, amb un sistema proporcional? Cap, ni una.
O sigui que el boomerang el tornes a tenir tu. Cap força parlamentària ha dit, fa anys, fa legislatures, que aspiraven a aconseguir la majoria absoluta, rque no són imbècils.
Però ara, alguns des del no res diuen que aspiren i tenen aquests objectiu ja. Engany, i tant.
I guanyar eleccions es guanyar eleccions. I punt. I CiU ha guanyat les 8 fetes. El 100%.
Es mentida qe guanya les eleccions la conjunció de diversos que després formen govern o desgovern. ES FALS. ES MANTDDA. Es el que diu l'Iceta, gran mentider i intoxicador.
La proclamació de diputats i la seva adscripció a un grup parlamentari es el que dona el guanyador de les eleccions. AIxò no es una ooinió, es un fet, es el que s'explica al 100% de les facultats de polítiques i dret de tot el mon civilitzat, des de que hi ha democràcia.
I no t'amoïnis per trobar diferències entre dirigents a CDC. No les trobaràs. Potser fora mes sensat intentar coneixer-los i desprès opinar, però cadascú fa el que li sembla, la qual cosa, benvolgut amic tossut, no exclou, ans al contrari, expressar absurditats en lloc de realitats.
Cordialment,
Andreu
Benvolgut Andreu,
Una realitat és que CiU ha anat perdent vots, en termes absoluts i també percentuals. Perquè? Suposo que algú deu buscar respostes a aquesta pregunta dins de CiU. El que Joan està dient és que, en la seva opinió, aquesta pèrdua de vots ve causada per la seva tebior, pel seu voler i doler. I que, si fossin més agosarats, recuperarien molts dels vots perduts i en captarien de nous de la gran bossa dels decebuts abstencionistes.
Avís: jo sí que conec en Joan, és el meu germà. Això no vol dir que estiguem sempre d'acord.
"Van perdre les eleccions, i dic be, perque malgrat "guanyar" les eleccions, amb un 30% dels vots, es a dir amb 7 de cada deu votants que no els van votar, no es pot anar de xulo per la vida i pretendre que tu tens la rao i els altres estan errats".
Benvolgut Joan, amb aixó m'has arribat a l'ànima.
Quin percentatge de vots va treure Esquerra que si que li permet anar de "xulo" per la vida?.
Quin percentatge de vots traureu els "xulos" de Reagrupament?.
Casumdenes!!.
Publica un comentari a l'entrada