Els aparells dels partits perden el control

Que les noves tecnologies estan canviant la manera de fer política no és cap novetat. Els blocs i les xarxes socials com el facebook o el twitter donen l’oportunitat d’expressar idees polítiques i opinions i arribar a molta gent a pràcticament qualsevol persona.
Els usuaris d’aquestes tecnologies poden ser persones sense cap càrrec als partits polítics o persones amb càrrecs públics o càrrecs amb rellevança dins els partits (dirigents, candidats, etc). I aquests últims sembla que comencen a fer més nosa que servei als aparells dels seus partits. Abans, l’únic mitjà de propaganda dels partits sortia dels “aparells oficials” com els secretaris de comunicació o alts dirigents. Ara, qualsevol “pelacanyes” amb un conte al facebook es pot dedicar a escampar missatges i fer evident el tipus de personatge que viu de la política, malgrat tots els esforços dels “aparells” per demostrar el contrari.
L’altre dia vam tenir un exemple molt rellevant. El gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, Miguel Angel Martin, va especular, en un escrit al Facebook, sobre la qualitat de la vida sexual de la directora de TV3 Mònica Terribas. Avui llegeixo a l’Avui Digital un cas molt similar ocorregut a Gran Bretanya, on un candidat del Partit Laborista es dedicava a insultar als adversaris via Twitter.
Per cert, els laboristes britànics han destituït fulminantment al candidat. El màxim dirigent Gordon Brawn ha declarat: “Un candidat ha comès un error. És inacceptable i el candidat ha de presentar la seva renúncia. He deixat absolutament clar quina és la meva opinió. No podem tenir al partit persones que hagin expressat aquesta mena d’opinions. Aquelles que les tinguin no poden continuar sent candidats laboristes”
“Igualet, igualet” que han fet els socialistes catalans. Aquest individu seguirà cobrant un magnífic sou a costa dels contribuents. I que farem els votans? Quedar-nos a casa? Es justament el que “ells” volen.