Jo soc un dels candidats

El proper dissabte dia 4 es produirà un fet inèdit. Per primera vegada des de la restauració de la democràcia al nostre País, els integrants de les llistes a unes eleccions seran escollits per sufragi universal dels membres de l’organització política a la que representen. Uns 250 candidats per cobrir els 135 llocs de les llistes més els suplents.

Molts diran que aquest fet es una pantomima i completament ridícul. Que no hi ha garantia de que els que surtin escollits siguin dignes del càrrec al que aspiren. No nego que hi hagi risc que es “coli” algun element inadequat, però no crec que aquest risc sigui superior al que ofereixen les llistes tancades tradicionals. M’he repassat alguns currículums, sobre tot dels candidats de Tarragona, als que hauré de votar i la immensa majoria m’han semblat correctissims. Persones formades, amb amplia experiència laboral i vital i amb el denominador comú de la seva estima per Catalunya i el desig d’aconseguir la seva llibertat. Molts son perfectament desconeguts, ciutadans anònims, però qui coneix els membres de les llistes del altres partits?
Els membres de les llistes de Solidaritat Catalana (i l’ordre que ocuparan) l’escolliran el proper dissabte persones com tu i com jo. Ho faran basant-se en l’apreciació de la seva vàlua en base al seu currículum i la coneixença. Els membres de les altres llistes les han escollit els dirigents dels partits i no sabem amb quin criteri. El que si sabem és el resultat a l’hora de votar al Parlament. A l’hora de la veritat, mai s’ha produït ni una sola vegada que algun parlamentari o parlamentaria trenqui la disciplina de vot i contradigui ni el més mínim el que imposen els dirigents del partit. I per culpa d’això per exemple, el Sr. Montilla, espanyolista ell, ha arribat a ser President de la Generalitat amb el suport d’un partit autoanomenat “independentista”. Per culpa d’això, que CiU sigui “el partit amb més militants independentistes” no és cap garantia que un cop al govern, personatges com en Duran i Lleida o “els poders fàctics” facin que Mas es desdigui de totes aquestes bones paraules que ara proclama, com això del “dret a decidir sense cap límit”.

Les llistes que presentarà Solidaritat Catalana a les properes eleccions si que seran “una altra cosa”. Un grup de persones sense cap hipoteca. No es deuran a cap dirigent que els ha col·locat, sinó a la confiança dels seus companys i companyes que els han considerat els més aptes per defensar l’objectiu de Solidaritat Catalana: La independència de Catalunya.

Ah! per cert i referent al títol del post: jo em presento. Soc candidat per la circumscripció de Tarragona formant equip amb Carles Rion de Calafell i Àngels Montserrat de Valls. Si vius a la demarcació de Tarragona i estàs adherit a Solidaritat Catalana per la independència, votans. Estem compromesos amb Catalunya.