dissabte, 17 de gener del 2009

Fer el ridícul, un cop més

De vegades dubto si el comportament dels dirigents d’ERC amb aquest seguidisme del PSC i aquest aferrar-se a una estratègia totalment fracassada es deu a voler mantenir-se xuclant de la mamella o simplement es deu a limitacions en el seu coeficient intel·lectual. Per dir-ho més planament, “d’on no n’hi ha, no en raja”. A lo millor és cert que van de bona fe, i que es creuen els salvadors de la pàtria i els escollits per alliberar a la Nació, però les seves accions son tant barroeres que el resultat és tant nefast com si ho fessin de mala fe.

L’últim exemple de la incompetència de l’actual direcció d’ERC per dirigir no solament el País sinó el seu propi partit és l’affair Mònica Sabata.

El passat dia 16 al matí es fa publica la noticia de que els dirigents d’ERC havien ofert a Mònica Sabata la possibilitat d’encapçalar la llista d’ERC a les eleccions europees. Es deia que justament durant aquell dia, la portaveu de la PDD havia de donar la resposta. Un pensa que si s’ha filtrat la noticia, es perquè la resposta serà positiva. Doncs resulta que a la tarda, es fa públic que Mònica Sabata ha declinat l’oferiment. Com diu Iu Forn, SEN-SA-CI-O-NAL. En quedo perplex, i no perquè Sabata hagi refusat l’oferta, sinó perquè algun “geni de la llàntia meravellosa” va filtrar la noticia abans que estigues confirmada, quedant els dirigents d’ERC i el que es pitjor, el partit, en evidencia. Si ja tothom pensa que ERC va a la deriva, ara, es reforça aquesta imatge amb el fet que una persona tant significativa com Sabata refusa pujar a un vaixell que fa aigües per tot arreu. Si es volia un cop d’efecte, el que s’ha aconseguit és l’efecte contrari.

En el mon empresarial hi ha una cosa que s’anomena “acord de no revelació” previ a una negociació. Quan una empresa o persona vol fer alguna proposta a una altra empresa (acord de fusió, compra, negoci, contracte) el primer que es fa és signar un acord en el qual les parts es comprometen a que si al final no s’arriba a cap acord, cap d’elles revelarà ni tant sols que s’han produït aquestes converses. Es de sentit comú.

Segons ha transcendit, en Joan Ridao va fer la proposta a la Mònica Sabata i aquesta última tenia una setmana per donar la resposta. Resulta que abans d’exhaurit el termini, es filtra a la premsa aquesta proposta. En una conversa entre dues part, la filtració només pot venir d’una de les parts. O Sabata fa filtrar la noticia no se sap perquè (que ho dubto) i els dirigents d'ERC no han estat capaços de "protegir el bon nom del partit" o la filtració va sortir d’una font del partit precipitant-se, pot ser degut a la pressió en buscar un “bon candidat” desprès del gol encaixat amb la elecció de Tremosa per part de CDC.

Resultat: un nou pas endarrera en la credibilitat d’ERC com a partit. Reitero: “d’on no n’hi ha no en raja”.

2 comentaris:

Andreu ha dit...

Si, Joan, si.
La incompetència regna per Calàbria...ja fa temps.
Però, ja saben si aniran sols, amb una coalició com la de fa 5 anys (Chunta Aragonesista, Partido Andalucista, EA,..) o ara alguns ja no volen ni sentir-los a prop.

La facilitat amb que la direcció d'E crema i desprecia gent valuosa, en principi propera o molt propera, es extraordinària ..i inconcebible.

Si no són sectaris com ells, rien de rien.
I tenen la gent patriota de Reagrupament fora!!!

Són, més que rés, incompetents.!

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

Descobrir la seua incompetencia, fou un daltabaix que se'm va produir fa una mica més de cinc anys. Des d'aleshores, res que provingui d'ERC em causa cap perplexitat, son capaços de tot i més.

Ara es rumoreja que estan negociant amb...Coalició Canaria!!!

Bé, seria una cura d'humilitat, perqué no hem d'oblidar que C.C. és "socia" del PP.

Però la veritat és que se me'n refot el que facin...son aigua passada.

Josep-Empordà