Les “propostes” electorals

Com era d’esperar desprès de les eleccions al parlament europeu i amb la línia dels que pensem que les eleccions seran ja, ha començat la campanya electoral per les eleccions al Parlament. La maquinaria d’Esquerra (ex-ERC) ja ha començar a disparar els primers trets. De moment son salves a càrrec de tropes menors. Avançades que comencen a reconèixer el terreny.
D’aquests globus sonda vull destacar la proposta d’un opinador que escriu a El Singular Digital i que clarament és de la corda de l’actual direcció d’Esquerra. Un calabrès de pura sang. Es tracta de Miquel Martín i l’article s’anomena “Ara és hora Puigcercós”.
En aquest article, a part de etzibar perles com “Hi ha qui a hores d’ara segurament ja se n’adona del harakiri que s’ha fet en intentar fundar un partit i pretendre anar a unes eleccions amb la independència com a únic punt del programa electoral”, esbossa el que sense dubte serà l’argument principal de la campanya de Esquerra (ex-ERC i cada cop més PSC). Diu literalment: “és imprescindible que Esquerra pacti amb aquelles forces disposades a centrar la legislatura del 2010 en l’assoliment del concert econòmic”.
Acollonant.
Desprès dels esforços en pair un Estatut que desprès ha estat disminuït primer pel congrés dels diputats, desprès per un govern que simplement se’l passa pel folro i que finalment serà rematat per una sentència del TC, ara resulta que el proper objectiu ha de ser el concert econòmic??!!
Ha estat impossible pactar un model de finançament que ja consta a l’Estatut, redactat per ser “constitucional” (malgrat els recursos que al final diran que ni això) i que Madrid no vol concedir i ara es pretén aconseguir el concert?
El concert econòmic per Catalunya no el tindrem mai. MAI, MAI, MAI. Cap govern ni del PSOE ni del PP ni de tots junts farà el més mínim esforç per esmenar la constitució i intentar convèncer les altres comunitats de concedir el concert a Catalunya. Repeteixo per si algú no ho ha entès: MAI TINDREM EL CONCERT ECONOMIC.
Llavors, fer aquesta proposta és un engany a l’electorat, una cortina de fum. Es perdre el temps i esgotar encara més la paciència d’una societat que està farta d’una classe política que no resol els seus problemes i només es dedica a perpetuar una situació de conflicte per justificar la menjadora.
El sostre de l’autogovern en el marc legislatiu espanyol ja s’ha assolit. Es més, era un sostre tant baix que al llevar-nos ens hem fotut una trompada monumental. Amb Espanya no hi ha res a fer. No hi ha negociació possible perquè els governants espanyols no cediran. No van cedir amb l’Estatut (ni nació, ni bilateralitat, ni blindatge, ni res), no cediran amb el finançament i evidentment no cediran amb cap qüestió identitaria com el reconeixement dels drets dels catalanoparlants com a paradigma.
Sembla que la reivindicació del concert econòmic serà una de les propostes estrella d’Esquerra (ja quasi, quasi PSC). Serà molt interessant veure quines seran les propostes d’altres, perquè qualsevol proposta “d’increment d’autogovern” haurà d’anar acompanyada del seu corresponen full de ruta, i aquest sempre haurà d’incloure una negociació amb l’Estat Espanyol. I si alguna cosa de positiva han tingut totes aquestes mogudes de tripartits, estatuts, finançaments, etc és que han demostrat empiricament, sense cap mena de dubte que per aquesta via (la negociació amb l’Estat Espanyol) no solament no aconseguirem els objectius, sinó que només aconseguirem més frustració i debilitat.
Per acabar en el seu article Miquel Martin diu que Reagrupament “anirà a unes eleccions amb la independència com a únic punt del programa electoral”. Això és fals. O el Sr Martin no s’ha llegit Patriotisme i Dignitat o ignora que la independència no serà la única proposta de la candidatura d’ampli espectre. A l’article d’en Carretero diu: “L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics”. Sospito que aquesta proposta serà ignorada pels dirigents d’Esquerra (propers afiliats al PSC) esquitxats per la corrupció pròpia del que arriba al poder no per servei públic sinó per benefici personal. La ignoraran perquè en aquest terreny també han perdut tota la credibilitat.
Consecució d’un Estat Propi i regeneració de la vida política. Aquestes son les propostes de Reagrupament, simples, clares i concises.