dilluns, 13 de juliol del 2009

La política de l'engany

Quan més hi penso, més m’indigno. Fins ara, Zapatero havia de mentir per sobreviure. Des del famós “apoyaré”, que no ha parat de fer promeses i desprès incomplir-les miserablement. Però amb “l’acord” de finançament no li ha calgut mentir. Ja ho fan directament des de Catalunya! El Saura i l’Iceta diuen que gaudirem de més de 3600 milions addicional, però es que l’impresentable d’en Puigcercós arriba a dir que rebrem 3855 milions!! Heu escoltat a la ministra Salgado dient alguna xifra? Heu escoltat al ZP prometent alguna xifra? Si ja no els cal! El seguidisme patètic d’Esquerra (abans ERC i aviat PSOE) ha arribat a tal extrem que ja menteixen més que l’amo. Diuen que lo important és el model i el cert és que l’únic model que hi ha és que Madrid donarà el que voldrà i quan voldrà i Catalunya a callar.
Segurament estem assistint a la primera vegada en la vida i al mon mundial que es signa un acord en la que una de les part no garanteix quan donarà i la part que ha de rebre infla les xifres que diu que rebrà per justificar la signatura de l’acord. Es pot trobar un exemple més flagrant de submissió? Es pot trobar un exemple més significatiu de renuncia a ideals i principis per seguir arrapat al poder?
Quan de mal ha fet la manera de fer política dels socialistes! Aquesta manca d’escrúpols i de que tot val per tal de mantenir-se al poder. Per mantenir-se al poder no cal fer les coses més o menys ben fetes. No cal vetllar pels interessos dels ciutadans. Només cal enganyar, conspirar, prometre i incomplir i el pitjor, crear una xarxa clientelar de personatges afins i dedicats a preservar l’engany.
Els dirigents d’Esquerra han estat alumnes avantatjat de l’escola socialista, aplicant tàctiques mafioses a ERC fins que simplement ha esdevingut Esquerra, un patètic instrument per mantenir la menjadora de quatre sense vergonya.
Espero que a la llarga la gent acabi caient del cavall i se n’adoni de l’engany. El declivi socialista s’està donant a tots els països d’Europa, com França, Bulgària fa pocs dies, a les eleccions europees i com d’aquí poc passarà a Gran Bretanya. Els socialistes estan sent escombrats del mapa polític europeu.
Algun dia tot això els ha de passar factura a casa nostra, perquè si no ho fa, voldrà dir que vivim al tercer mon.

12 comentaris:

Andreu ha dit...

Artur Mas ó Montilla, Joan!

I la sociovergencia, el papus inventat per ERC i ara per la divisio?

Si, es més que col.laboracionisme, molt pitjor.

Suposo que ara quedaran encara clares moltes coses.

Ben cordialment,
Andreu

Joan ha dit...

Benvolgut andreu,

No volia dir-ho per a que no m'acusessiu de tenir semre en boca a CiU i a Artur Mas, però el que ha fet el tripartit i especialment Esquerra es aplicar fil per randa el "peix al covisme", doctrina instaurada pel vostre estimat President Pujol i portada a l'extrem per Artur Mas amb l'estatut i la trobada "intima" amb el ZP.
"Ha estat el millor acord que es podia aconseguir". "Ha estat un acord possibilista", etc. Aquestes frases pronunciades per destacat membres del tripartit son identiques a l'argumentari emprat per CiU el seu dia.
Pot ser l'alternativa electoral sigui o Mas o Montilla, però cap dels dos solucionarà les miseries d'aquest pais.

Anònim ha dit...

És que ja vivim al tercer mon (democràticament parlant). És trist, però em sento un exiliat al meu propi país.

Andreu ha dit...

Joan,

No es cert el paral.lelisme que exposes. El peix al cove va ser la pressa, (i indispensable) per tancar traspassos depresa depresa,....abans que no vingués el cop d'estat del 23-F i la Loapa conseguent. En això, en Pujol va demostrar ser un mestre, perque desprès ja hagues estat molt mes dificil.
EL tripartit, el primer i el segon, no han agafat cap peix al cove, ni un, ans al contrari, han retornat del cove convergent matèries als seus amos del Psoe madrileny. (llei dependència, la meitat del finançament ja negociat el seu moment, l'incompliment de les llei pròpies,. etc.).

Ja sè que no ho reconeixeràs, perque seria "massa"..però es demostra ara que en Mas va salvar l'estatut i va treure, per al finançament que preveu l'estatut, molt més del que els tripis, i els espanyols volien.

El fracàs sense paliatius de la formula del tripi (poder i money per a les persones, Menjadora i res mes, i decliu per al pais per incompetència supina i moltes traidories), es del primer (amb els reagrupes a dins disfrutant-lo) i del segon.

Mas ó Montilla.

La realitat es aquesta. Clarament, meridianament. I crossettes.

Cordialment,
ANdreu

Joan ha dit...

Andreu,

Un dia fa molt temps, estava dinant a casa d'uns amics dels meus tiets que resulta que eren molt molt fatxes. Dels del "orgullo español". No se a sant de que la conversa va derivar en que Gibraltar havia de ser espanyol i tal i tal. Jo llavors vaig dir que si volien que Gibraltar es reintegrès a l'Estat Espanyol, llavors Espanya hauria de cedir Ceuta i Melilla al Marroc. Hem van dir tots indignats NO ES LO MISMO!!!

No se perque, la seva resposta m'ha recordat aquella anecdota.

Joan ha dit...

Ah!

I esta be això de dir que "Mas va salvar l'estatut" com un gran mérit. Quin estatut? El que va votar el parlament?

Perque per a quedar com ha quedat "l'estatut" pot ser hagues sigut millor deixar-lo morir.

Josep-Empordà ha dit...

Comparar el tripartit amb CiU és una bestiesa de tal magnitud que pensaba que només era a l'abast de ments tant privilegiades com en Carretero.

En fí, si per fer més plausible que els nùmeros no li surtin al tripartit hem d'acceptar pop com animal de companyia, ho farem, tot sigui per la Patria.

Joan ha dit...

Ep!

Josep no facis trampa. Jo no he comparat el tripartit amb CiU. Jo només he dit que CiU no te gaires arguments per criticar la "politica de peix al cove" que ha aplicat el tripartit (en aquest cas).

Josep-Empordà ha dit...

No, ja se'n va encarregar de fer-ho el mateix Carretero, i com pots entendre, ell si que és una veu autoritzada al si de Reagrupament.

Però és igual, si perqué no sumi el tripartit hem d'aguantar les ximpleries i els menysteniments de Reagrupament, endevant, no us talleu. Com he dit avants, tot sigui per la Patria.

Anònim ha dit...

EP TRANQUILS¡.LA "COSA" VA PER LLARG.
AGAFEM LA CANYA....I FINS EL 2014LLAVORS QUE RECORDAREM
DE TOT AQUEST MERDER?"QUE LARGO ME LO FIAIS"....COM PODEM SER TAN CARALLOTS?.
JUGANT AMB BCN.

reflexions en català ha dit...

Els que manen ara fan el mateix que ha fet el catalanisme des que tinc coneixement: peic (bullit) al cove. Tots aspiren a ser la Convergència de Pujol. I res més.


Salut

Cesc. ha dit...

El procés estatutari ha servit força. Sobretot a CiU que ha avançat en la visió catalanocèntrica de les coses i avança. Nacionalment. No pas com E que va com els crancs, primer demanant, lògicament el NO, per seguidament donar un SÍ a una retallada del que ja havia estat retallat.
CiU progressa, E regressa.
Uns van de menys a més, els altres de més a menys.
Si CiU aguanta i segueix progressant farà força goig, i aquest és un fet positiu pel País.
Salut i independència,
Cesc.