Aquest Duran és l’hòstia. Ara es queixa de l’actitud dels bascos. Diu: “ha d’arribar un dia que haurem de parlar clarament de la reciprocitat que existeix entre l’actitud dels nacionalistes bascos davant de les reivindicacions catalanes i la dels nacionalistes catalans davant de les demanes basques”.
I lo pitjor d’això és que segur que hi ha un munt de gent que com Duran està indignada amb l’actitud dels bascos. Que si actuen “deslleialment” amb els catalans. Que no ens ajuden. “Tant que fem nosaltres per ells”.
A veure si aquest regionalistes (amb el seu màxim exponent, el Sr. Duran) se’n adonen d’una vegada que de res serveix ser lleial amb Espanya, ni amb el Pais Basc ni amb ningú. Que ja n’hi ha prou de vetllar pels demés. De ser “solidaris”, de responsabilitzar-se de la governabilitat. De malgastar energies arreglant els problemes dels demés mentre que a casa, els propis problemes s’enquisten. S’ha demostrat mil vegades que al final, un cop t’han utilitzat et foten la puntada al cul. Perquè a diferencia dels catalans, els altres si que vetllen pels seus interessos.
Estem sols. Catalunya sols depèn d’ella mateixa. Ningú ens farà la feina que hem de fer nosaltres. Ja n’hi ha prou de perdre el temps amb “pedagogia”, governabilitat i gilipollades. Es el moment de pensar en nosaltres, de parlar amb la gent, de fer pedagogia si, però a casa, als nostres, d’animar-los, de fer créixer l’autoestima, de plantejar clarament quina és l’única solució a la situació actual de degradació absoluta. I d’abandonar d’una vegada als altres “pobles ibèrics” a la seva sort. Que els donin pel sac.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Totalment d'acord amb el fons de la questió, però amb les formes no.
Encara que a casa seua, cada escú fa el que vol, però per dir les coses, no em sembla pas que calgui ser tant agressiu.
Per cert, que en Duran está fent un servei inmens a Catalunya. I dic fent, que ve de fets i no de paraules.
A mi, particularment el que diu no m'agrada gens, però después hi ha els fets, i analitzats amb atenció, aquest home és un bé de Déu.
La forma i el fons és el mateix.
Deixem els bascos en pau! Nosaltres, a la nostra, i prou excuses barates de regionalista
De cap manera, la forma i el fons no és el mateix, de la mateixa manera que els fets difereixen diametralment de les paraules de'n Duran, que diu mil burrades però al final sempre, sempre, sempre, acaba fent el que cal.
I no acabo d'entendre a qué venen aqui el bascos.
Publica un comentari a l'entrada