Política de Guerrilla

La viquipedia defineix la guerra de guerrilla com “un sistema de confrontació d'un conjunt de paisans armats contra un exèrcit convencional que es caracteritza per la no existència de fronts de combat delimitats i per un tipus d'accions més assimilables al sabotatge o als atacs puntuals” i afegeix “La guerra de guerrilles es practica en situacions en les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en les que el control del territori està garantit per el bàndol dominant.”
Basant-se amb aquest concepte, proposo que els afiliats a Reagrupament Independentista practiquem la Política de Guerrilla.
Companys o companyes reagrupats, des del moment que ens vam reagrupar, des del moment que vam decidir ser polítics (si, si, som polítics com el que més) ens hem convertit en “paisans armats” enfrontats a un exercit professional (mai millor dit això de “professional”).
Es evident que no podem competir amb aquest exercit que controla totalment el territori de confrontació (bàsicament els mitjans de comunicació) i per tant hem d'emprar altres mitjans al nostre abast i sobretot aprofitar les diferencies que tot bon guerriller te en front al soldat professional: motivació, imaginació, esforç i capacitat de sacrifici.
La primera “acció de guerrilla” a fer és paradoxalment contraria al que farien els guerrillers de debò. Cal fer-se visible, molt visible. El primer és posar-se la samarreta. Com! Que no t'has comprat la samarreta?! A que esperes? (I a que esperen els responsables de la web a posar una secció de venda on-line de samarretes i altres objectes de “merchandising”). Has de demostrar que ets de Reagrupament, que estàs orgullós de ser-ho i que per això et poses la samarreta i ho proclames a la mínima oportunitat. A manca de samarreta val qualsevol signe exterior que indiqui als demés que ets reagrupat.
La segona acció és més pròpia d'un polític, i és precisament “fer mítings”. No importa quanta gent t'estigui escoltant, però a la menor oportunitat has de fer un míting. Jo ho anomenaria “mítings de butxaca”. Has d'aprofitar reunions familiars, prenent un cafè amb els companys de feina o de copes amb els amics. No has de perdre oportunitat de comunicar el missatge de Reagrupament a la gent que t'envolta, fins i tot quan un desconegut, a la parada d’autobús, et pregunti, al veure la teva samarreta, “Disculpi, però que és això de Reagrupament?”
Ens acusen de tenir un “programa electoral” massa simple, massa senzill, però a part de no ser cert, lluny de ser un handicap és un avantatge. El discurs del míting és més fàcil d'elaborar i més curt d'exposar. Ja ens "enrollarem" quan els interlocutors ens plantegin dubtes i objeccions. Us convido a reflexionar i a escoltar a fons els discursos d'en Carretero, llegir la ponència o els articles d'opinadors, fins i tot si no son afins. El missatge “independència i democràcia” o el seu sinònim “estat propi i regeneració política” és pot desenvolupar i permet donar resposta a quasi qualsevol objecció. Feu la prova i exerciu d'advocats del diable i intenteu pensar totes les objeccions típiques (des de la clàssica confrontació dreta-esquerra, la crisis o altres més sofisticades) i veureu com acabareu trobant resposta. Tenim la raó i només un estat propi i la regeneració política pot fer front als problemes de la Catalunya del segle XXI. Exerciu de “mitineros” i intenteu convèncer als que us envolten, fins i tot si sabeu que son d'Esquerra, CiU, PSOE o PP (als d'ICV us serà molt difícil de convèncer, més que res degut al nivell del seu CI). Per acabar aquest punt només vull afegir que no sempre serà fàcil fer mítings. Sovint us trobareu hostilitat per part dels vostres interlocutors. No perdeu la calma. Hi ha gent que es posarà molt nerviosa. No us rebaixeu al seu nivell.
A part d'aquestes dos accions indispensables: Visualització i mítings de butxaca, podem explorar d'altres: escriure un bloc, respondre a altres blocs, escriure cartes a diaris i en definitiva tot allò que se us pugui ocórrer per escampar el missatge de Reagrupament. Repeteixo, exploteu la qualitat de tot bon guerriller: imaginació!
Ja ho vam sentir a l'assemblea, de mitjana cada reagrupat s'encarrega de més de 200 possibles votants. Jo com visc a les Terres de l'Ebre ho tinc més xungo. Em toquen més de 400. Avui (l'endemà de la I assemblea) m'he llevat, m'he posat la samarreta de Reagrupament, he escrit aquest article i me'n vaig a fer un vol pel poble preparat per al ... COMBAT.