dimecres, 22 de desembre de 2010

Jurisprudència estúpids, jurisprudència

Com s’atreveixen a mentir tant descaradament els portaveus dels dos principals partits?

Com pot ser que Oriol Pujol tingui la barra de dir que "El Suprem no té jurisdicció per anul·lar normes de rang autonòmic o estatal"? Al Tribunal Suprem no li cal "anul·lar" cap norma. Només li cal "interpretar-la".

Com pot ser que el conseller sortint d'Educació digui que creu que la resolució no afecta "ni una sola coma" de la norma, ja que només es refereix a tres casos particulars?

Les sentències del tribunal suprem fan jurisprudència! I què vol dir això? Doncs molt senzill: a partir d’ara qualsevol pare o mare que vulgui que el seu fill sigui escolaritzat en castellà només haurà de reclamar judicialment el seu “dret”. No passaran anys fins que es resolgui el seu cas, com en aquests “tres casos”, perquè ara, qualsevol jutge de qualsevol tribunal només haurà de fer referència a aquestes sentències per fallar a favor dels pares, en temps record.

I no seran “tres casos aïllats”. Les organitzacions espanyolistes ja s’encarregaran que en siguin milers els pares i mares que reclamin pels seus “drets”.

Aquestes sentencies son el final del model d’immersió lingüística i el principi de la segregació de l’ensenyament en dos línies per qüestió de llengua.

I negar la realitat (o amagar-la) és un exercici gravíssim d’irresponsabilitat política. O de mala fe. O de covardia.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Molt ben dit. La reacció dels dos partits principals davant la sentència ha estat patètic. Han demostrat molta covardia i una falta de convenciment alarmant. Molt malament comença la legislatura.
I fixa't quan han tret la sentència: just després de les eleccions (no abans) i el mateix dia de la grossa de Nadal. És que són...