dissabte, 11 de desembre de 2010

La culpa la te Joan Laporta

L’actual directiva del FC Barcelona “culpa” a la junta anterior de l’acord que han signat amb la Fundació Qatar. “Si no hubiese habido esta deuda no se hubiera firmado este acuerdo” ha declarar el vice-president econòmic Javier Faus. Però a la vegada també afirma que “el FC Barcelona se situa com a marca líder indiscutible del mon del futbol”. Per tant, si s’ha aconseguit el millor acord de patrocini de la historia del futbol mundial és precisament perquè el Barça és el millor equip del mon. I aquest mèrit el te l’anterior junta, presidida per Joan Laporta, que va saber consolidar un model esportiu que s’ha revelat com el millor. Efectivament, que algú estigui disposat a pagar 170 milions per lluir la seva publicitat a la samarreta del Barça es “culpa” de Joan Laporta.

Una altra qüestió és la conveniència o no de lluir publicitat d’una entitat d’un país amb nul·la tradició democràtica (per dir-ho una manera suau). I això si que és “culpa” de Sandro Rosell.

7 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Encara recordo la que van muntar pel tema de la visita a Uzbekistan. On han quedat tots aquests discursets ara? Aquesta gent estan intentar carregar-se tot el llegat de la junta anterior. I el soci no n'ha de dir res, de tot això, tampoc? I a sobre la culpa del Laporta, com dius... però alhora gràcies a ell. Seran miserables!

Andreu ha dit...

El soci va parlar, en eleccions ben recents. Victòra aclaparadora de Sandro Rosell 61,4%), amb el màxim nombre de vot favorables de la història. Les dues candidatures continuistes del laportisme (l'avalada directament pel Jan va quedar ultima) (la dels vices anomenats traidors textualment per en Jan en el seu llibre: Ingla i Soriano, va quedar 3a. i penultima)i van ser superades, fin i tot, per la de l'Agusti Benedito.

Resultats electorals canten clarament les preferències dels socis, dels "copropietaris" del club.

Les juntes Laporta van negociar 3 acords d'"embrutar" (ha ha) la samarreta. Amb Bwin (que ara embruta la de Madrid, el Milan i el Bayern), amb Pekin-cand.olimpica, i amb Pepsi Cola.
(amb aquesta ultima els mesos d'abril , maig i juny, amb una aturada per a decidir, situada en 22 M €/any , i a descoptar la pèrdua de CocaCola com a patrocinador . O sia 17-18 M. /any. Negociat per la darrera junta Laporta, amb l'OK d'en Jan. I no van decidir res, traspassant el tema (com a bombeta de rellotge dolent) a la nova Junta.
O sia que més d'un 60% aconseguit per la Junta actual, que el màxim que havia negociat l'anterior.
I qui va proposar l'autoritzacio -que va rebre ampliament- als Compromisaris per a poder gestionar acords de posar sponsor a samarret ava ser la junta presidida per en Laporta.

Axò son fets.No especulacions. Com les pèrdues de la darrera temporada, que també són fets comptables auditats. I la disminució dels recurs propis del Club durant l'etapa Jan. També son fets.

I no precisament positius.

Fets, fets, fets.

Cordialment,
Andreu

Joan ha dit...

Efectivament Andreu,

Fets.

2 champions, 4 lligues, 1 copa del rei, 1 supercopa europea, 3 supercopes d'espanya i un mundial de clubs.

En set anys, perquè un li van birlar. Ah! i que mira per on si que compta a l'hora de computar perdues.

I torno a repetir: Si el Barcelona ha signat l'acord que ha signat ha estat perque Laporta va deixar-lo a dalt de tot.

L'equip que l'altre dia va humiliar al Madrid va ser fitxat per Laporta. Laporta va confiar en Guardiola.

I això son fet. I no cal que ho digui cap auditoria.

Jo no estic al 100% d'acord amb tota la gestió de Laporta. Va cometre errades com qualsevol persona, pero va agafar el Barça en el seu pitjor moment (patint per classificar-se per la UEFA) i en set anys l'ha convertit en el millor equip del mon i (el temps ho dirà) un dels millors de la història.

I això, per un club de futbol, son els fets que compten i no la publicitat de la samarreta o si una auditoria imputa un benefici o una perdua un any o un altre.

Andreu ha dit...

Joan,

Tots els titols só mèrit, en més d'un 90%, en exclussiva, dels jugadors, entrendor i col.laboradors, i punt. Cap president, ni cap directiu, es digui Pepe, Sandro, Oan o Pepe Luis, cap, ni un,han fet mai cap gol, ni cap assistència. En esports d'equip els mèrits, o els demèrits,ón, en exclussiva, dels qui trepigen la gespa per a jugar i els seus entrenadors i tècnics.De ningu més.

Tots les qui hem jugat molts anys, amb algun que altre tìtol català quan era jove, enalgun esport col.lectiu, i/o hem fet, amb l'habilitacio corresponent, d'entrenadors ho tenim claríssim.
I també he fet de directiu un temps d'algun club de basquet, i els mèrits, el 90-95%, dels jugadors i jugadores, entrenadors i entrenadores. La junta no aporta res per acnseguir els titols.

Això, l'abc en l'esport col.lectiu, ha esat i es aixi.

L'unic directiu/President perenne, per al Barça, es el fundador, Joan Gamper. Els altres, cadenes d'una anella, uns millorsi altres pitjors, pero els titols, ttts, nomes els guanyen els jugadors i els entrenadors.
Ni els directius ni els presidents ni els socis ni els espectadors.

Es titols els guanyen, nomes, els jugadors/res i els seus tècnics.

I les pèrdues son les pèrdues, tal com aseveren els auditors. Coses que pasen quan es gasta desmesuradament durant dos anys.
Però de cara als titols, rien de rien, ni en Laporta, ni el Sandro.

O potsr sabràs el nom del president dels Lakers dels anys que els jugadors i el Phil Jackson han guanyat els anells de la NBA? O el del Chicago Bull els anys d'en Michael Jordan? O es dels Celtics?

Ningu ho sap, sense anar a gogle, perque no van guanyar res, van ser jugadors i entrenador.

O es que el Villa ha guanyat el Mundial de Futbol 2010, seguint la teva argumentació? No. No. Han estat els jugadors i l'entrenador.

Els professionals que generen espectacle, afició, i diverteixen els espectadors. Els que estan a la pista, al camp i a les banquetes. I res més.

I no eraré a matissar moltes coses que no són certes. La fonamental és que ni en Jan ni en Sandro han gunayat ni guanyaran mai cap titol. Ni un. Això i així és l'sport professional dels jocs en equip. I aixi seguira.

Cordialment,
Andreu

Joan ha dit...

Andreu,

No ens fem trampes al solitari si us plau. Efectivament els gols els marquen els jugadors, com als xiquets i xiquetes els ensenyen els mestres o als malalts els curen els metges. Al final, son els treballadors d’últim nivell els que fan la feina. Però es responsabilitat dels directius, en l’esport o en qualsevol faceta de la vida els responsables de facilitar la infrastructura, els recursos i el sistema en el que els professionals han de treballar. Si be es cert que sempre hi ha algun professional que despunta i que és fruit de la casualitat o la sort, no és possible l’èxit continuat i consolidat si les condicions de l’entorn no ho faciliten. Messi no llueix igual al Barça que a la selecció argentina i és el mateix jugador.
Seguint el teu argument de que el 90% dels èxits son únicament responsabilitat dels jugadors, per que collons s’ha d’escollir president. Per a que serveix tenir a Sandro, Laporta, o qualsevol altre? Perquè Gaspart va enfonsar el Barça i Laporta (i els seus directius i fins i tot Sandro) el van redreçar i en tres temporades van guanyar la Champions? Perquè el Barça de Laporta va guanyar dos Champions, i el que és més significatiu, va arribar un grapat de vegades a semifinals?
Perquè escollim dirigents polítics si al final els que ensenyen son els mestres, els que curen son els metges o els que vigilen son els mossos? N’hi hauria prou amb un equip de funcionaris, anònims tots ells, per gestionar i els sistema rutllaria sol no?
Es poden criticar les formes de Laporta, els seus errors (que n’ha comès) i moltes coses, però aquesta mania de menysprear la seva responsabilitat en els èxits del Barça dels últims anys és ridícula. I els èxits no han estat solament esportius. Qui ha estat el responsable d’erradicar els violents del Camp Nou?
Jo no he estat directiu de cap entitat esportiva, però soc directiu d’una entitat cultural en la que també hi ha un “equip”, concretament una banda de música. Jo no toco cap instrument, però se que perquè una banda soni millor que una altra s’han de fer una sèrie de coses al marge únicament de l’ensenyament musical i els assajos i que la feina dels directius és important i és determinat per l’èxit final. Les Bandes que sonen be estan ben dirigides i les que no, no. No és fruit de la casualitat, en el 95% dels casos.

Molt cordialment,

Joan

Andreu ha dit...

El director de la banda es l'entrenador i els músics els jugadors. El president de l'Ateneu no es responsable, ni per al bó ni per al dolent, del nivell de qualitat de la banda.

I no emrepetiré mes vegades. Ben cordialment. Pregunta a ex-jugadors, o jugadors en actiu. O a entrenadors. A qui aribueixen les victòries o les derrotes? no pas a les directives.

No es tracta de rebaixar lincidència d'un presi o un altre. Er a tots es el mateix. En Laporta, com a personalista, amb criexents dèries de vanitat personal, en aixo, ha fet el mateix que e Nuñez, que també es feia dir que ell era el factotum de tot

Doncs no. El mon de l'esport ho té molt clar. I es premis de la Fifa, la Uefa, o la NBA, o la FIBA, etc, etc., són per a jugadors i entrenadors. No hi ha cap premi per a directius o presidents. A tot arreu.

Es aixi, i es el mateix per al Jan que per al Sandro i per al que succeeixi al Sandro. Els qui guanyen (i perden) son els qui est al camp i/o a les pistes, jugant.
Per que els esports són jcs.

Cordialment,
Andreu

Jesús (Xess) ha dit...

És clar, els que decideixen a qui es fitxa són els jugadors.