dijous, 23 de desembre de 2010

To er mundo e güeno

Llegeixo al ara.cat que Mas ha opinat que al país, també els castellanoparlants "veuen en la immersió la possibilitat i segurament única que quan els nens i nenes siguin persones adultes estiguin plenament integrades en un país amb una cultura de 800 anys d'història".

També ha dit que "és una sentència adreçada en uns casos molt concrets i particulars".

Aquesta apel·lació al “bonisme” dels castellanoparlants és patètica i ens abocarà al desastre.

Els més de 100.000 vots de ciutadans, bona part dels 380.000 vots del PP i molts dels 570.000 vots del PSOE no son "casos molt concrets". Son molta gent. Però encara son minoria, però una minoria que si no es combat qui sap en que es poden convertir.

Les organitzacions espanyolistes no pararan fins que hi hagi segregació a l’escola. La (seva) llei en forma de sentencies del TC i del TS els empara. Material didàctic en castellà i aules separades és el panorama que ens espera i negar-ho ara com fa l’Artur Mas per a no tenir una investidura “deslluida” és una covardia.

Diuen que si un no vol, dos no es barallen. Sembla que a CiU han decidit “no barallar-se” per evitar la “fractura social”. El problema és que aquesta renuncia a l’enfrontament implicarà encara més la decadència i submissió de Catalunya. Perquè ells NO SON BONS.

6 comentaris:

reflexions en català ha dit...

La fractura social només es produirà si nosaltres ens volem separar. En canvi, si nosaltres (els nacionals catalans) ens aguantem, no passa res. Curiós.

Andreu ha dit...

LA inmersió linguistica sempre ha estat en un cert perill.

I sentències com la del TS d'ahir (a 3 particulars), a 3, ja se n'hna tingut abans, i moltes més.

Els autèntics experts en el tema, des dels juristes, passant pels paramentaris especialitzats, com els rsponsables dels temes educatius de les principals forces politiques del Parlament hi coincideixen: la inmersió lingúistica no es veu afectada per aqueta sentència del TS i està e el mateix perill que ho està des de fa més de 20 anys.

I ningú ha vist els votants del PP, els del Psoe, (el del PA del 80 la 84), els de Cd's, fent cues presentan recursos. Això de comptar tots ls votants d'algunes forces com "enemics", com "advesaris", com "bandol de Baralla" és una eageració mancada de cap argment de la realitat.

La inmersió linguistica ni es toca ni es tocarà. ALmenys en 4 anys.
Cordialment,
Andreu

Granollacs ha dit...

Sorprenent ingenuïtat, Andreu. El març del 2012 el PP obtindrà la majoria absoluta. A continuació vindrà una nova Llei de bases d'Educació que donarà el cop de gràcia a la immersió. Qui us penseu que mana aquí?

Joan ha dit...

Andreu,

Així que de sentencies del TS ja n'hi han hagut abans? Doncs tu que estas tant ben informat, em podries dir quines?

I suposant que n'han hagut abans. Agafaven com a referent la sentencia del TC de l'Estatut? Perquè amb la sentencia de l'Estatut l'escenari és un altre de molt diferent.

Fa temps, una sola parella (una sola) va apel·lar contra la discriminació dels casats a l'hora de tributar l'IRPF i va guanyar. La sentencia feia referencia al concepte d'igualtat més o menys com ho fan les actual sentències del TS. I el govern de torn va haver de canviar la llei del IRPF.

Si el govern de la Generalitat vol complir la "llei" hauria de modificar el sistema d'immersió linguistica per a que deixi de ser precisament "immersió", és a dir, el català com a UNICA llengua vehicular.

Una altra cosa serà si el nou govern decideix desacatar la sentencia, que espero que així ho faci. Però dir que "no passarà res" és mentir.

I les cues es produiran. No dubtis que "algú" ja s'encarregarà que n'hi hagin.

I per acabar, no estàs fins als collons que "la immersió lingüistica sempre hagi estat en un cert perill"? Perquè jo si.

Andreu ha dit...

Benvolgu Joan,

No. No n'estic fins els dallonsis de res. Si tothom actues aixi, el 1750 estariem aniquilats i ni record en quedaria.

Els darrers 30 anys hem tingut un cop d'estat militar, una Loapa agressiva, un sucursalisme demagògic i agressiu, un cas anca Catalana per haver guanyat unes eleccions amb majoria absoluta, un segon Tribunal Constitucional,(el primer, que era Tribunal, va fallar contra Loapa..) que ja no es tribunal sinò fiscal central, polititzat sectàriament fins la mèdula; uns Garzon's, Mena's, Villarejo's, Vidal's Quadra's, etc, etc, etc., i Catalunya avança, en reconstrucció i sentit nacional, malgré tout.

Al Pais Valncia, amb tant pit i collons, no són ni parlamentaris fa anys. I a les Illes van pel mateix dissortat camí.

No ens podem cansar, ni podem perdre els estreps. Els corredors de fons bons són els qui arriben, amb bon temps, encara que no fcin cap temps rècord. I d'això es tracta.

No. No estic fins els dallonsis de res. Serenor, fredor, astúcia i anar per feina. Que en tenim molta!!
Bon any 2011, Joan!

Albert B. i R. ha dit...

La fractura social la patirem justament si no marxem de l'estat espanyol. D'una banda, la separació entre catalanoparlants i castellanoparlants. De l'altra, la misèria. EL que realment fractura una societat no és confrontar idees, és la pobresa. I amb el que ens roba l'estat espanyol anem de pet cap a aquesta pobresa.