Els convergents de vegades es queixen, de vegades els fa riure, de vegades s’indignen quan algú els pregunta “si son independentistes”. En Josep Sort un dia va obrir una causa al facebook on preguntava “Sr Artur Mas, vull saber si vostè és independentista: si o no?” Li van ploure critiques amb l’argument (sòlid i inapel·lable) que al govern hi ha una colla de “pajaros” que diuen que son independentistes i així ens va.
Tenen raó.
La pregunta que se’ls fa està mal formulada. El que s’ha de preguntar als polítics de CiU (i també als d’ERC) és si de veritat creuen que hi ha alguna manera de resoldre els problemes de Catalunya (espoli fiscal, dèficit d’infrastructures, retrocés de la llengua i dels altres signes d’identitat, sistema sanitari col·lapsat, sistema educatiu fracassat, etc) que no sigui mitjançant un estat propi.
Resumint: Creuent que desprès de tot el que ha plogut encara és possible un “encaix amb Espanya”?
I no vull anar molt lluny, a part de fer aquesta pregunta a Mas, Tremosa, Duran, Pujol, etc que dubto que me la responguin, ho pregunto als “de casa”, als que em visiten de tant en tant: benvolguts Andreu, Joliu, Josep Empordà, GukGeuk i altres. creieu que és possible l’encaix de Catalunya a Espanya? Si o no?
Es ben fàcil de respondre, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Benvolgut Joan,
Home, si és possible l'encaix? 300 anys consecutius, i amb només els darrers 30 (i 5 els anys 30) amb menys dependència que els altres 265, ho demostren. Es possible. I tant. Per quina força? per les armes, per les dictadures, per...
Altra questió és si això és bó per a Catalunya i per a la seva població. I, evidentment, la resposta és que no.
Però aquest joc de les preguntetes, realment, no porta en lloc. Fets, no paraules, com deia la 2a. campanya del President Pujol
Si, després de la de que Catalunya no es una sucursal, la dels Fets, es pròpia convergent.
Que copiin els quinquis es una altra cosa, com totes les altres coses...
Bon dia,
Cordialment
Andreu
A veure, a veure...
Andreu, no m'has contestat. O pot ser soc "curtet" i no t'he entes.
Estem d'acord que Espanya ens espolia i ens limita les politiques de protecció de la llengua i l'identitat, oi? Estem d'acord que estem perden pistonada a marxes forçades, oi?
Doncs la pregunta es: Es possible variar la relació amb Espanya sense separar-se i capgirar aquesta situació ACTUAL? (a mi els 300 anys passat me la bufen)
O l'unica solució possible és separar-se i aconseguir un estat propi?
I lo que "aquest joc de les preguntetes, realment, no porta en lloc" per mi no es cert. Segons sigui la resposta, constatarà (o no) que l'objectiu dels partits catalans és el mateix. Llavors, la discusió deixarà de ser "estrategica" (definició de l'objectiu) per passar a ser "tactica" (com aconseguir l'objectiu) i llavors la discusió serà molt més constructiva.
JO dic NO!!
Joan,
L'encaix amb Espanya em sembla que està empíricament demostrat que és impossible. Dit això, què?. Problema resolt?. Tu i jo som una mostra representativa del que corre per Catalunya o som part d'una minoria selecta però minoria?. Que ho proclamis als quatre vents vol dir que ja tens la independència a la butxaca?.
No crec que es pugui ser tan contundent per la via del reduccionisme. És així que pots trobar al mateix Tremosa un perfecte botifler. I a sobre perquè ho has llegit a l'ABC!. Ull viu, no vagis foten-te gols a pròpia porta!. És així que sempre guanyen els mateixos. Fa més de 300 anys.
Eh, eh, eh!!!
Parem el carro!! Jo no he dit MAI MAI que Tremosa sigui botifler.
No fem trampes!! Saps perfectament de que parlo aquí i al teu bloc i al cimera.
Tu dius que esta demostrat que l'encaix a Espanya és impossible, pero jo, perdona que et digui, no veig clar que CiU ho tingui assumit això. I si jo llegeixo que en Tremosa diu que "Si tenim el finançament de Navarra i les seleccions d'Escocia ja es sent comode" doncs perdona que et digui que no puc donar-li un xec en blanc.
Perque NO ME FIO, collons, es tant dificil d'entendre?. No me fio de CiU i crec que estan pel "pacte amb Espanya" i com ni tan sols és possible "el finançament de Navarra i les seleccions d'Escocia", quan més perdem el temps amb MARICONADES, per dificil serà despres desempallegar-nos d'Espanya.
Ah i tu ho has dit, fa 300 anys que sempre guanyen els mateixos.
Fa 300 anys que tenim la mateixa tactica. El "pacte dels collons", el "peix al cove". Pot ser seria hora de canviar de tactica, no?
Joan, home, jo sí t'he contestat.
El que no es de rebut es canviar cada dia la pregunta, obviant que vas dir "Didac", primer, després vas dir "Dida" i demà ves a saber.
la teva pregunta literal era i es: "que és possible l’encaix de Catalunya a Espanya? Si o no?-Es ben fàcil de respondre, no? ".
Posible.
Sense atribut de conveniència, voluntat, desig, o objectiu.
I semànticament, no et pots enganyar, a tu mateix, ni als lectors. Possible, de possibilitat, . Es a dir, hi ha coses possibles i coses impossibles.
I, escolta, no t'entenc. La tàctica, 300 anys,
no es pas veritat. Han passat moltes coses, diferents, en 300 anys. I això no es un partit de futbol.
Salut
Andreu
Publica un comentari a l'entrada