Manual del perfecte ambigu

L’Artur Mas va fer unes declaracions a Catalunya Radio al més pur estil “ara no toca” del president Pujol.
Jo puc entendre la cautela de CiU a l’hora de fer declaracions explicites a favor de la independència de Catalunya per no “obrir el flanc” i perdre vot. Jo des d’aquesta tribuna i des d’altres, demanaré sempre a CDC que faci el pas d’explicitar la seva condició (?) de sobiranista. Ho faré perquè en primer lloc crec sincerament que CDC té la clau per accelerar el procés d’independència de Catalunya (procés irreversible) i perquè crec que sempre s’ha de presionar als politics. Ara bé, entenc que CDC “no em faci cas” (a mí i a altres) i es mantingui amb aquesta ambigüitat destinada a pescar d’aquí i d’allà. Jo crec que s’equivoquen, però es una percepció personal opinable. Desprès de tot, ells tenen eines (estudis i enquestes) que jo no tinc i es suposa que tenen més informació.
Però resulta que malgrat voler mantenir aquesta “ambigüitat controlada”, de tant en tant se’ls veu el llautó. I això, és el gran mal de CiU. Per mi, no son de fiar perque no son sobiranistes.
Una vegada vaig fer un curs d’aquests de gestió de relacions humanes orientat al marketing i vendes i a direcció d’equips de treball. En aquest curs, una de les ensenyances que més em va impactar i sorprendre i que desprès he utilitzat amb èxit a la meva vida personal és el que el professor va anomenar “el poder del silenci”. Efectivament, moltes vegades la millor arma de negociació es el silenci. Es callar. No pronunciar-se ni a favor ni en contra d’una cosa. Que l’adversari no conegui res de les teves intencions. Es la millor manera de mantenir l’ambigüitat i evitar la reacció efectiva de l’adversari.
Si CDC vol seguir amb la seva “ambigüitat” per captar el màxim de vots, faria bé en començar a aplicar aquesta màxima. Hauria de començar a callar i no fer declaracions en determinats temes. D’exemples em podem trobar un bon grapat, des de les declaracions d’en Duran a favor de la sociovergencia de fa uns mesos, les declaracions d’en Tremosa sobre la seva “comoditat” tenint només el finançament de Navarra i les seleccions d’Escòcia (i que consti que malgrat això el vaig votar, amb el nas una mica tapat això si) per acabar amb les ultimes declaracions d’en Mas.
Crec que CiU no és de fiar, i si volem evitar que cada vegada més gent pensi això mateix, haurien de començar a CALLAR.

Ah! I respecte a les declaracions d’en Mas posant com excusa per no recolzar la ILP la inoportunitat de la data prevista (10 de setembre del 2010) és com diria aquell “excuses de mal pagador”. Perquè Sr. Mas, aquí l’únic que s’estava dirimint era donar l’oportunitat a la comissió promotora a recollir signatures per tramitar la iniciativa legislativa. Si a CiU l’únic que no li pareix bé és la data proposada, només havia d’esperar a la presentació de signatures, i al tràmit parlamentari posterior on hagués pogut presentar una esmena i canviar de data.