El sistema electoral d’aquest país i de la majoria de països te un greu problema. En teoria el parlament i el govern que emana d’aquest, gaudeixen de la legitimitat d’haver estat escollits democràticament en unes eleccions lliures. “Son producte de la voluntat del poble” diuen. Però el fet és que al poble només se’l consulta una vegada cada quatre anys. En molts casos, en el moment de fer la consulta el poble no acaba de tenir clar el que vol i com a resultat, ningú obté una majoria prou amplia com per poder governar. Ningú gaudeix de la confiança de l’electorat amb prou força. Llavors es configuren aliances contra natura que acostumen a tenir poca volada. Ho vam veure amb el pacte entre CiU i el PP que tot just va durar una legislatura i ho hem vist amb el tripartit, especialment amb el segon tripartit. Pràcticament des del principi les enquestes d’opinió demostraven que el poble s’ho havia repensat i que no li agradava gaire com havia quedat la cosa. El problema es que com que la cosa un cop votada va per quatre anys, el que pugui pensar el poble mentrestant tant se l’hi en fot a un polítics, que malgrat ser conscients que la cosa no rutlla, acaben fent el que sigui per seguir aferrats a menjadora.
Aquest comportament el veiem perfectament reflectit en la situació política actual. El tripartit està mort. Ni el PSC suporta ja més els seus companys de viatge ni ICV i especialment Esquerra aguanten a un PSC cada cop menys fiable i més immers en precampanya i al que dicti el seu amo, el PSOE.
S’haurien de convocar eleccions ja! De fet, s’haurien d’haver convocat eleccions fa mesos i d’aquesta manera sortir de la paràlisi que representa aquesta aberració anomenada tripartit. Però el poble, que en teoria és d’on emana la legitimitat d’aquestes persones per fer el que estan fent s’ho ha de mirar perplex i espantat i esperar quasi un any més. Això no pot ser. No hauria de ser. La gent hauria de poder expressar més sovint el que pensa dels polítics que governen.
I aquí va la meva proposta per la nova llei electoral que algun dia s’hauria d’aprovar: donar la veu al poble cada any.
Ep! No vull dir convocar eleccions cada any. De cap manera. Unes eleccions son molt costoses. Impliquen una gran mobilització de recursos, candidats, programes electorals, etc, etc. El que proposo es una cosa més simple: que a partir del segon any de legislatura (donem una mica més de marge al principi) i en una data determinada (res de a voluntat del president, sinó sempre la mateixa data fixada “constitucionalment”) els parlamentaris i el govern es sotmetin a un “referèndum de confiança” cada any. Ben senzill. Es tracta de preguntar a la gent si volen que el parlament i el govern continuïn com estan o no. Si la gent majoritàriament diu que si, apa! fins l’any que bé. Si la gent diu que no, es convoquen automàticament eleccions en tres mesos. Si voleu, per higiene i renovació, al sisè any de continuïtat (es a dir, de renovació de confiança) es convocarien eleccions obligatòriament a fi i efecte de canviar persones.
Estic segur que amb aquest sistema, la classe política estaria més pendent de l’opinió dels electors i no la menystindria impunement durant tres anys i mig com ho fan actualment.
Ah! I que ningú em digui que això de convocar un (simple) referèndum cada any és costós. Si, com dirien al meu poble, “quatre arreplegats” han muntat unes consultes sobiranistes “amb una ma davant i l’altra darrera”, que no pot fer l’administració? I en tot cas, aquests cost seria irrisori si el comparem amb el cost que representen (per exemple) quasi dos anys de desgovern del govern tripartit.
Algú podria adduir que això podria generar inestabilitat, que la gent podria canviar de pensament cada any (de fet, cada dos anys) però no és cert. A mig termini estic segur que les legislatures acabarien esgotant-se. La gent és sabia; és més sabia del que creuen. De fet la gent és tant sabia que els polítics en el fons els tenen por i per això només gosem preguntar una vegada cada quatre anys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Joan,
el que tu dius, té un problema, és que els politics encara accentuarien més les polítiques de curta mirada, de contentar als votats inmediatament i en canvi cap govern s'atreviria a prendre mesures que comportessin que els resultats es veiesin al cap de dos o tres o quatre anys.
Més o menys el que passa a les empreses que cotitzen a borsa. Aquestes només es preucupen pel resultat trimestral, que es quan ´han de presentar-ho als accionistes.
Això es traduiex a la llarga que els directius que trionfent són els que els importa ben poc si l'empresa anirà millor al cap de 2 o 3 o més anys. Només pensen en exprimir-la a curt termini per aconseguir els objectius que demanen els accionistes sense importar les consequencies pel futur i després l'any seguent, ja veurem si està encara al mateix lloc o ha estat fitxat per una altra empresa i a més amb mes bon sou, gràcies als resultats aconseguit a la primera.
El que tu dius és una possibilitat, efectivament, però jo crec que no te perquè donar-se a mig termini.
En primer lloc, això que els politics treballen "a llarg termini" és un d'aquests mites que ens han venut. Disme una politica "a llarg termini" impulsada per algun govern les últimes legislatures.
I en segon lloc, crec que l'objectiu de tot sistema electoral és que acabin manant els millors. Els més ben preparats i que lideren el Pais. I amb el sistema que tenim, això cada vegada és pitjor. Perquè el sistema el que preten es presisament que creixi la "desafecció" del ciutada. Tot i que ho vullguin negar, en realitat estan encantats que la gent "compromesa" es quedi a casa. Així els fan menys nosa.
El que ens está passant, és que els catalans ens estem espanyolitzant. Estem defugint les nostres responsabilitats individuals.
Els espanyols, sempre sempre, donen les culpes de les seues desgràcies als demés, mai son responsables de res. La "esquadra invencible" fou destruïda pels temporals, no per la mala planificació de qui la comandaba.
Vajam Joan...ens poses l'exemple del 2on. tripartit. Després del que va passar amb el 1er. estaba cantat el que va passar amb el 2on. de la mateixa manera de que está cantat de que si sumen, faran el 3er. Els màxims responsables del 2on. tripartit, son els que varen (vareu) continuar votant a ERC després de la ensulsiada del "pacte del tinell", em sap greu dir-t'ho, però és objectivament així.
Hi ha una dita que diu que si t'enganyen una vegada, la culpa és de qui t'enganya, si et tornen a enganyar, la culpa és teua. De que t'enganyin una tercera vegada, la dita no en diu res, però jo hi afegiria que per deixar-te enganyar una 3ª. vegada cal ser molt imbècil.
Com diu en Manel, consultes cada any no farian res més que agravar el curtterminisme que mana a la politica...mundial.
No, el que cal és que siguem més curosos i responsables amb el que votem i no ens deixem emportar per la retòrica de promeses impossibles.
A mi m'agrada el sistema americà: eleccions cada 2 anys per renovar la meitat del Congrés. Així es combina el mitjà termini: mandats de 4 anys per a cada legislador, amb un control més sovintejat: pots opinar votant cada 2 anys.
Una cosa que crec que seria també molt possitiva seria que el president de la Generalitat fos escollit directament i si cal a doble volta. I les eleccions al Parlament no haurien de coincidir. Així, cada dos anys o elecció de President o de Parlament. A mi el que el cap del executiu el nomeni el legislatiu hem sembla una aberració contraria a la separació de poders. Avui en dia a Catalunya i a l'Estat Espanyol, l'executiu i el legislatiu son la mateixa cosa.
Això que dius tindria un problema: que els polítics només es preocuparien en buscar el benefici a curt termini i descuidarien els projectes a mitjà i llarg termini, que són els més necessaris per al país. Si ara estem en campanya quasi tot el dia, amb això seria pitjor. Amb uns partits responsables seria possible. Amb els actuals al Parlament, no.
Publica un comentari a l'entrada