Últimament llegeixo molta gent que no s’enrefia de CiU. Diuen que el “posat sobiranista” de la federació no és més que això, una façana que no pretén res més que enganyar votants i aconseguir el poder. Home, és molt possible que en origen sigui així. Personatges com en Duran amb les seves últimes declaracions contra el projecte de referèndum que un membre de la seva coalició acabava de presentar, etc fan pensar que bona part del partit sigui “autonomista”. Ara bé, crec que CiU ha demostrat un tarannà bastant pragmàtic, sobre tot desprès de passar-se dos legislatures a l’oposició.
La situació política, social i econòmica del nostre País ha sofert un grau de degradació insuportable. Les finances del govern de la Generalitat i dels Ajuntament estan en situació de fallida. Si el proper govern de la Generalitat vol fer alguna cosa més que “qui dia passa any empeny” ha de canviar aquesta dinàmica. Ha de canviar la relació amb Espanya o trencar amb Espanya. La primera opció s’ha demostrat impossible. Portem 300 anys d’opressió i res fa pensar que això hagi de canviar, ans al contrari.
Milers i milers de catalans estan dient prou a aquesta situació. Cada cop hi ha més veus de tots els sectors (des d’empresaris a treballadors, des de joves a jubilats) que demanen alguna cosa. La independència, fins ara venuda com la solució utòpica esdevindrà la solució més fàcil. Esdevindrà la solució més lògica. Esdevindrà la única solució a adoptar per un govern de la Generalitat que vulgui sobreviure. I veig a CiU com la força política més preparada per fer allò que li permeti la supervivència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Joan,
tant de bo! Certament, CiU ha tingut sempre una postura ambigua (perquè així és la única manera de poder governar, no ens enganyem).
Però les bases de CDC som majoritàriament independentistes (per vocació o per convicció), i ara, com dius, arribem al cap del carrer.
Penso, però, que hi ha un pas intermedi, que faci possibles molts dels nostres anhels i els dels espanyols (continuar parasitant-nos).
Aquest pas és canviar la relació, reformar la Constitució, deixar les autonomies ful en allò que no havien d'haver deixat mai de ser: cases regionals (Múrcia, Aragó, La Rioja,..). I que les demés, les nacions, pugin un esglaó i passin a una relació confederal amb blindatges legals, econòmics, etc.
O això, o la independència.
Creus que aquest "pas intermedi" és possible? Perquè si mal no recordo, això de l'Estatut era aquest pas intermedi. Ja saps, bilateralitat i tot aquest rotllo.
Aquest pas es (demostrat empiricament) impossible. O ens quedem com estem o ens independitzem. I aviat Convergència s'haurà de plantejar aquest pas "des de responsabilitats de govern". Si convergència treu un bon resultat es a dir que superi en escons a la suma de PSC i PP (els partits espanyols) tinc la impressió que aniran de cara a barraca.
CiU serà protagonista per aconseguir la independència segur. Ho podrà ser de dues maneres:
1) Perquè finalment ALT, Bassols, Cahner i el sector més independentista de les bases faci un cop d'estat intern fent fora la vella guarda de cops (Prenafeta, Alavedra, Cullell, Roca, Fernandez-Teixidor, Pujol...) i els joves regionalistes (Duran, Recoder, El alcaldable de figueres...etc) agafant les regnes del partit i forçant al Mas a liderar cap a la independència o que sigui canviat per un altre més decidir.
2) Que la coalició de CiU s'esmiculi i dessapareixi quan ALT, Bassols, Cahner... i el sector mès independentista del partit, digui prou de tanta col.laboració amb el PSOE i el PP per ajudar Espanya a sortir de la crisi mentre Catalunya segueix la seva agonia cap a la mort. De fet en Bassols ja ha signat per la candidatura que proclami la independència en contra el que CiU proposa.
Què serà el que passarà?
El temps ho dirà. Però els precedents històrics de la LLiga indiquen més cap a la segona opció que a la primera.
Penso que depent d'un parell o tres de facors:
1) Sentència del TC
2) Que surti CiU esquitxat greument per la corrupció del Millet i Pretoria.
3) El més decisiu, que sorgueixi una candidatura unitària i transversal, prou forta que compti amb una representació prou unitària de la societat sopbiranista amb un lideratge fort per fer de catalitzador del descontent de la societat catalana que vol un canvi radical més es visualitzi com la resposta dels mig milió que han votat SI a la independència. Això pot provocar que els més independentistes de CiU , marxin cap a ella per formar part de la candidatura agumentant més la força de la candidatura provocant al final una reacció que la faci guanyadora.
Recordem que el mateix va passar el 32 quan es va crear ERC a partir de molts partits i grups independentistes que va escombrar la Lliga a les eleccions municipals
Jo no sé el que pot passar, potser és més un desitg (més o menys tant pausible com el que tu tens que CiU acabarà sent independentista) però hi veig moltes similituds amb els precedents històrics
Endavat les atxes!!
Encara hi ha ex ERC que somian en l'esmicolament de CiU i no s'adonen que els que s'estan esmicolant son ells.
Manel, de bon rotllo, cal que facis uns exercicis espirituals per deslliurar-te dels "mantres" que ERC t'ha marcat amb foc al cervell.
CiU te els votants més fidels de tot l'arc parlamentari i extraparlamentari de Catalunya, i ara, després de la gran ensulsiada tripartita, encara més.
Els teus dessitjos estan molt lluny de fer-se realitat.
Com va dir aquell:
"Es l'economia, estupid"
CiU acabarà fent-se independentista simplement perque l'ofegament financer de la Generalitat en partucular i de Catalunya en general esdevindrà insuportable.
Indigeta
El que m'agradaria seria que CDC es treies de sobra a Unió (Duran) i liderés la candidatura que proposes proclamar la independéncia al Parlament.
Automaticament els 3.500 reagrupats, li donaria tot el suport cegament. De fet com va dir en Carretero al principi, ens dissoldriem per integrar-nos a CDC.
Si per miracle ERC fes el mateix (canviat es clar tots els liders actuals que no tenen cap credibilitat) també fariem el mateix.
Perquè a mi, com la majoria dels reagrupats ens importa un rave la fidelitat a un partit o a unes sigles, el que ens importa és la independència.
Joan,
Potser si, perüo com va concloure en Tena a l’article de l’Avui de fa un mes, amb la cita d’un independentista Hindú: “La manca de sobirania corromp, la manca absoluta de sobirania corromp absolutament”
Ja ho hem vist amb el cas Pretoria i ja veurem com acaba el Palau.
Potser que a mesura que es quedin sense sobirania més corruptes es tornin
Manel, ets una mica ridìcul. Tu creus que 3.500 reagrupats poden substituïr als pel cap baix 150.000 votants P$OEmontillistes que a hores d'ara es creu que s'están transvassant a CiU?.
No t'has assebentat que vivim en un sistema en que vota tothom major de 18 anys?.
Com be t'ha recordat en Joan: "Es la economia estùpids".
...I per si no ho sabies, CiU vol guanyar, no satisfer a 3.500 irrellevants que mai els votaran.
Publica un comentari a l'entrada