dimarts, 29 de juny del 2010

A la manifestació s’ha d’anar

A mi el lema m’agradaria més que fos “Som una nació. Nosaltres decidirem”. Però el que han escollit ja m’està be, tot i que precisament s'ha demostrat que ara (present) no decidim una fava. No parla enlloc d’estatuts ni autogoverns (aquest últim terme em treu de polleguera, perquè implica l’existència d’un govern superior que et fa concessions).

Crec que ha arribat el moment de demostrar la força que tenim i per tant una manifestació multitudinària és més necessària que mai. Es cert que al davant anirà l’inefable secretari general del PSC-PSOE que ara (desgraciadament) ocupa el càrrec de President de la Generalitat, però lo important serà que al darrera hi vagin milers i milers de ciutadans i ciutadanes portant estelades, senyeres i tota mena de pancartes exigint la llibertat de Catalunya i la independència.

Els politics i mitjans de comunicació de Madrid i molts dels d’aquí poden interpretar que la manifestació serà “en defensa de l’Estatut”, però això no deixarà de ser un autoengany. Deixem que interpretin com vulguin els desitjos del poble. Allà ells.

La realitat és una altra. Com va dir en Lopez Tena, l’autonomisme ha mort. L’Estatut està liquidat i amb ell tota possibilitat d’encaix amb Espanya. Ni federalisme, ni autonomisme ni hòsties.

El proper govern és trobarà una Generalitat completament ofegada i sense recursos per tirar endavant cap projecte de Pais. Es trobarà una Espanya “crescuda” que no acceptarà ni la més mínima concessió. I el que és més important, es trobarà una societat que està farta d’aquesta situació. El proper govern haurà de prendre decisions.

La manifestació ha de ser multitudinaria, contundent, inequívocament independentista. A la capçalera hi aniran altres politics que ara no formen part del govern. Aquests politics han de prendre bona nota que el dia que assoleixin la responsabilitat de govern, al darrera tindran un Poble que els recolzarà en el camí cap a la llibertat. Aquests han de ser els destinataris del missatge. Un missatge que ha de ser inequívoc. Cap independentista es pot quedar a casa.

5 comentaris:

Indigeta ha dit...

100% d'acord...absolutament en tot.

Aquesta vegada no val a fer el ridicul.

Andreu ha dit...

El vespre del 27 semblava ( o m'ho va semblar a mí) que la mani era convocada per Doña Manolita, en funció del càrrec que okupa, desastrosament, havent perdut les eleccions i per la traïdoria bis dels calabresos. Evidentment jo no vaig a on convoqui un dels principals enemics del pais.

Ara, avui, amb el lema posat, i amb la convocatòria , sembla, per part d'Omnium, amb afegitons de partits i altres entitats, ja m'agrada més, molt més.

Com encara queden dies, s'anirà destilant tot més clarament, i confio en que no hi hagi barreja entre partidaris d'a, de b o de c, sinò que es faci, mes o menys, com la darrera multitudinària del dret a decidir, a BCN, sobretot pera que la gent normal, no adscrita formalment es pugui arrenglerar, si vol, amb els que li mereixen més confiança en aquesta cruïlla, o anar per lliure, com vulguin.
Junts, si, pero amb separació de classes.

Si això acaba aixi, a nivell organitzatiu, de ben segur que hi aniré, però ho vull "veure" abans.

34 anys després de la primera concentració multitudinària "tolerada", pel 11 de setembre, el 1976, a Sant Boi, (abans eren corredises, clandestinitat o grups limitats)em sabria greu no anar-hi, després d'haver-hi estat a totes les grans concentracions nacionalistes dels darrers 35 anys.

Enhorabona pel post.
Cordialment,
Andreu

Joan ha dit...

Benvolgut Andreu,

Jo suposo que Doña Manolita, sabedor de les intencions d'Omnium de convocar la manifestació es volia avançar i quedar ell com el convocant. Afortunadament, els organitzadors han estat hàbils en atribuir-se rapidament la paternitat i en triar un lema, que sense ser tot l'ambicios que molts voldriem, ni nombra l'Estatut, ni l'autogovern ni res d'aquestes paraules que han perdut tot el seu sentit i honra en boca dels sociates.
Es cert que encara queden dies, i que encara es poden produir maniobres per sabotejar-la per part d'aquests sectaris, però si els partits nacionals actuen inteligentment, els crits d'independencia i un mar d'estelades acompanyaran al Tio Pepe per tot el Passeig de Gràcia.

Cordialment,

Joan

Pep ha dit...

Us heu fixat que l'establishment polític català està cagat de por?
Proves:
- Després de cada referencia a la manifestació afegeixen la paraula "pacífica". Tenen por de que la manifestació no acabi de forma "pacífica", sinò que tots acabem a la plaça de Sant Jaume proclamant el que s'ha de proclamar.
- Reconeixen que l'autonomisme (i de rebot la relació amb Espanya) està "Game Over": per aixó no volen cap lema... perque saben que els lemes que treuran a la gent al carrer ja no tenen gaire a veure amb l'estatut, ni amb la constitució.

Jo crec que hem d'anar a la manifestació, i quan s'acabi el recorregut, hem d'anar a la Plaça de Sant Jaume i proclamar la independencia de Catalunya.

La gran pregunta és qui sortirà al balcó? Tenim 10 dies per trobar al nostre Macià:

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em
faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President

FRANCESC MACIÀ

Anònim ha dit...

Pep,

Et deixes la continuació:

"Avui és el dia més trist de la meva vida"

(Francesc Macià, 17 d' abril del 1931)

No confonguem, doncs, els batecs del nostre cor amb el clop-clop del cavall que esperem.

Robert del Poblet