Resulta molt sorprenent la revifada demoscòpica de Reagrupament a les últimes enquestes. Llevat les primeres enquestes en les que va aparèixer per allà la tardor del 2009, coincidint amb el procés de creació, la primera assemblea i tot això, els resultats que pronosticaven les enquestes des del gener fatídic condemnaven a Rcat l’ostracisme parlamentari.
Però vet aquí que des de les primàries del SCI i la confirmació oficial que Laporta (i Lopez Tena) encapçalaven el projecte, Rcat ha ressorgit a les enquestes. Primer va ser la sorprenent enquesta de la Vanguardia que li donava representació (tres escons) i en canvi li la negava a SCI. Desprès i quasi simultàniament s’han publicat les enquestes de El Pais i el Racometre de Rac1 on tant SCI com Rcat poden treure representació i tots junts sumen més del 6% segons El Pais i un 4% aproximadament segons el Racometre.
Com es possible que una formació que havia desaparegut del mapa demoscòpic i sense aparentment haver fet res, ara pugui tenir fins i tot tres representants al Parlament?
Una possible explicació podria ser l’aplicació des d’algun sector informatiu del famós “divideix i guanya”. Es dona més rellevança a Rcat de la que realment te (o les enquestes deien que tenia) per magnificar la “divisió”. S’intenta mostrar a Reagrupament com un igual en front a SCI i Laporta, quan en realitat no és així. I això a Reagrupment sempre ho han tingut clar, i si no, a que va venir la frase de Carretero quan va dir que “O Laporta ve amb Reagrupament o Reagrupament ha d’anar amb Laporta”?.
Hi ha una altra explicació de la qual no tinc proves científiques però si una prova empírica. L’explicació a l’augment d’intenció de vot per Reagrupment a les enquestes no és una altra que la confusió de marques. Molta gent encara no te clara la diferencia entre la marca Reagrupament i la marca Solidaritat Catalana per la Independència, però tenen clar quin producte volen. I creuen que Laporta és aquest producte. La meva sospita és que molts dels enquestats diuen que votaran Reagrupament quan en realitat volien dir que votaran Laporta.
La prova empírica és la següent: L’altre dia es va fer un acte de Reagrupament al meu poble. Jo no vaig anar (no per res, simplement perquè estava de viatge). Vaig preguntar a una persona que pensava que podia haver anat si va anar. Em va dir que es va assabentar de casualitat i pel seu oncle. Li va dir el seu oncle que ell i uns altres jubilats del poble anirien a un acte “dels de Laporta”.
En l’època daurada de Reagrupament ja n’havíem organitzat d’actes al meu Poble. I no venien ni els jubilats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Segurament en les properes enquestes la diferència entre SCI i RCat s'anirà eixamplant. Però compte que els Godó i companyia no s'estaran de res per a provar de fotre el Laporta el màxim que puguin. LA falsa Due Dilligence i la propera Assemblea poden ser clau.
Albert,
No entenc que vols insinuar, i a més, ho trobo desenfocat.
Que té a veure exercir - sense remuneració, diuen els estatuts- la presidència d'un club un temps, i presentar-se a unes eleccions polítiques després.? Res de res.
I una due diligence , signada per una companyia, no es res falsificat. Se'n fan moltes cada mes, a Catalunya. El 2003 s'en va fer una, al Barça, per part de la nva junta. Però no sen va saber res mes, quan el compromís de la candidatura era fer-la publica, a tots els socis, resumida no.
EL 2010, a la precampanya i a la campanya electoral, la junta nova que va guanyar les eleccions (61,4% dels vots) es va comprometre a feruna due diligence, igual que es va fer el 2003, i a fer-la conèixer dels socis compromisaris i, després dels socis.
Rigor i transparència. Aplaudiments.
Perque, cap bon gestor té mai por de cap due diligence, que només es la veritat de determinats fets i ja està.
Algú té por de Virginia Wolf?
Per què? Si es ben normal.
Menys elucubrar i mes esperar a que es conegui la due diligence.
Cordialment,
Andreu
Publica un comentari a l'entrada