dimarts, 12 d’octubre del 2010

L’arriscada aposta de votar a CiU

Diumenge vaig anar a l’acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a Sant Carles de la Ràpita. Van parlar Caritat Garcia, numero tres i primera ebrenca a la llista per Tarragona i l’Alfons Lopez Tena.

L’exposició d’Alfons Lopez Tena va ser brillant. Jo no l’havia escoltat mai en directe i vaig gaudir amb la seva manera d’exposar els arguments centrals del que pretén fer SCI al Parlament sigui quin sigui el resultat electoral. Tots coneixem aquests arguments abastament, però el rigor, la claredat i la pedagogia amb la que s’expressa en Lopez Tena els fan encara més contundents. Va quedar clar que SCI no “farà d’Esquerra” ni serà crossa de ningú i treballarà des de l’oposició per evidenciar l’esgotament total del model autonòmic.

La part més interessant de l’acte va venir al torn de precs i preguntes, en el qual es va establir un debat que va durar dos hores!

Com ja sabeu els que seguiu aquest bloc i com ja he deixat escrit, jo tinc (o tenia) la confiança en que l’estratègia d’ambigüitat de CiU és bàsicament pre-electoral. Un cop superat l’escull de les eleccions i investit Mas president, en part portats per la seva convicció i em part portats per la situació de total col·lapse econòmic i de gestió del govern de la Generalitat, els dirigents de CiU es traurien les caretes i treballarien desacomplexadament per aconseguir la independència. Es a dir, treballarien per aconseguir la majoria social que ens portes, si no a finals d’aquesta legislatura a la propera, a proclamar la independència al Parlament.

Li vaig plantejar aquesta pregunta esperant que l’Alfons Lopez Tena em digués que si, que hi havia possibilitat que això pogués passar. La meva sorpresa va ser quan de manera contundent va negar totalment aquesta possibilitat. Va afirmar categòricament que els actuals membres de la direcció de CiU mai apostarien per la independència. Mai. Va fins i tot negar que aquells que semblen més “sobiranistes” tinguin la més mínima intenció d’avançar per aquesta via i que per tant totes les declaracions i les fotos amb estelada inclosa que fan son pura façana. La veritat es que em vaig quedar sorprès i m’ha fet pensar molt.

Fent d’advocat del diable, es podria pensar que aquestes declaracions tant dures contra els que fins fa pocs mesos eren els seus companys de partit son fruit del ressentiment. Clar, com que en Lopez Tena volia un lloc a les llistes i/o ser conseller de justícia i Mas li va negar, ara es venja i es busca la poltrona a un altre lloc. Ha deixat CiU per pura ambició personal i afany de protagonisme i perquè es “mort de ganes de ser diputat”.

Aquesta argumentació podria ser certa per la majoria de les persones que actualment exerceixen de polítics. Quasi tots ells “professionals” sense ofici ni benefici al marge de la política. Però crec que és molt improbable que sigui certa en el cas de l’Alfons Lopez Tena. Ell és notari, i els notaris, exercint com a tal guanyen molts diners, molts més del que es pugui arribar a guanyar (legalment) “treballant” de polític. Per tant és una ximpleria pensar que Lopez Tena ambiciona “una poltrona” per tenir la vida solucionada.

Es podria dir llavors que el que ambiciona es “afany de protagonisme”. Vol ser diputat per ambicions personals no de caire econòmic sinó per que “vol protagonitzar i liderar el procés cap a la independència i això no ho podia fer a CiU”. Cony! si això és així, és perfecte! Tenim una persona que no te ambicions de riquesa sinó el que vol es treballar des del Parlament per poder acomplir l’ambició personal de liderar el procés d’independència. Sense tenir el “cul llogat”, ni cap hipoteca personal ni deure “gratitud” a cap dirigent. Hi ha algú a CiU o a Esquerra amb aquest grau de llibertat? Cap ni un. En Lopez Tena, desprès d’anys de treball i militància a CiU ha arribat a la conclusió que cal que hi hagi un partit que treballi per la independència al Parlament i que CiU no és aquest partit.

Molts dels meus companys i amics blocaires han apostat per donar suport incondicional a CiU afirmant que amb Mas s’arribarà a la independència, però per l’altra part, un militant destacat de CiU fins fa pocs mesos l’abandona i afirma que amb els dirigents actuals, CiU no apostarà mai per l’independencia i que tornarem al peix al cove.

Jo, a l’Alfons Lopez Tena me’l crec. Votar a CiU és molt arriscat. I donar-li suport incondicional sense que hi hagi compromisos concrets pot ser fins i tot fer passes enrera.

6 comentaris:

Anselm ha dit...

Segons em va reblar una persona amb certa importància dintre dels intel·lectuals vinculats al catalanisme.
En López Tena disposa d'una fortuna heretada a nivell familiar,independentment del tema de Notari que ja fa anys va abandonar ova traspassar.

Anònim ha dit...

Votar a CiU, més que un risc, pot ser condemnar Catalunya a l'autonomisme. La historieta del concert se l'han treta per a tenir entretingut el personal. L'estratègia serà: 1.demanar el concert. 2.Madrid el enga. 3.Plorar i dir: "Mireu que dolents són aquells que no ens el deixen!". I un cop aquí res més. Presentar-se amb això a unes noves eleccions. No em mereixen cap confiança. Solidaritat sembla ara l'única alternativa.

Andreu ha dit...

Novament el messianisme, i van.....vegades.

Es curiós però sempre succeeix el mateix. De les errades ningú apren...si no vol aprendre.

Jo no criticarè ara a l'ALT, però hi ha centenars de declaracions seves lloant la linia CDC. A la fi, qui li va donar l'empenta i el va col.lar al CGPJ va ser CDC. Oi que sí? Doncs a recordar-ho.

Aquestes legendes urbanes de fortunes i refortunes son mes que curioses. Per no dir clarament incertes. I sobre la feina de notari...correguem encara un bondadós vel.

Jo no confiaria gens en qui haura trigat uns 15 anys en adonar-se d'alguna cosa. Massa temps. I massa casual, I massa en solitari. Potser l'Angel Colom no té un curriculum mes llarg, mes notable i mes clar? O la Carme-Laura Gil? O en Cullell? O, ja mes joves, la generació d'en Madí, Quico Homs, Oriol Pujol, Jordi Martí, Jaume Ciurana, Josep Rull, Carles Puigdemont, etc., etc.

Algun dia, no passaran ni 6 mesos, que se sabrà tot, fil per randa.

I per a no voler messianisme, vistes lex experiències, en Jan i el treball en equip són incompatibles des de sempre, i l'Uriel Bertran, la tercera pota, ai, l'Uriel Bertran... Que ens podeu explicar de l'Uriel Bertran ....que trenqui amb una traiectòria coneguda, soferta, vista, revista i amb 50 giragones esboirades, per dir-ho molt amablement.

Això sí que és una aposta a cegues, personalismes a dojo, i origens realment curiosos.

I programa? si, l'atur, el deute, les exportacions, el sol industrial, la deslocalitzacio industrial, les persones dependents, l'excés de funcionaris, les subvencions amiguistes,etc., etc. D'això en volen saber alguna cosa?

Sobretot la unitat, de dos escàpols i un nou vingut. La unitat de què i de qui? La del Psan. No li vareu preguntar per l'aliança i el suport rebut del Psan, al 2010? O del suport a la vaga geral no triomfant convocada per sindicats espanyols el 29.S?

Ah, son collonades, Val. Ja ens entenem.

Cordialment,
Andreu

Jordi Vàzquez ha dit...

Els qui hem militat a la JNC o Convergència, sabem que CDC MAI apostarà per la independència. Té tot a perdre i res a guanyar.
D'Unió millor no parlar.
Això no treu que utiliztin una certa ambigüitat que té rèdits electorals.

Albert ha dit...

el senyor Tena té un problema, mentre que per coherència podia haver deixat CiU fa molt de temps només ho ha fet el dia abans de fundar SCI, rebutjant les contínues ofertes de Reagrupament per a aconseguir la unitat i a més fent costat a l'Uriel Bertran, polític professional que va deixar ERC el dia abans de saltar de branca i que tots dos criticaven durament la declaració d'independència fins el dia abans de començar el teatre d'SCI. En Bertran a més ja té l'historial d'haver creat una escissió a ERC per a dividir el vot d'en Carretero, la mateixa tàctica es repeteix. SCI està dissenyat per a atacar Reagrupament una vegada el TC es va carregar el referèndum i vist el recorregut potencial que RCat tenia per davant si es presentava com a única alternativa independentista, bona feina CyU!

Dies de fúria ha dit...

Benvolgut amic...

si et llegeixes el manifest ABSOLUT veuràs que el nostre suport no és incondicional. És, simplement, el nostre suport, però no incondicional. I està basat en altres elements estratègics que obvies en la imputació de la nostra decisió.

Jo tinc molts bons amics a CiU, com els tinc a SCI i a ERC, i jo també n'he parlat, d'aquest tema, amb l'ALT.

N'ALT és una persona de gran vàlua política i amb moltes virtuts. Però em sembla molt incongruent per part seva que ara, que estem davant la CiU més desacomplexadament sobiranista, d'un Mas que aposta de manera inequívoca pel Dret a decidir, d'un Mas que fins i tot es planta a una història a Aranjuez, i diu davant tothom que la via per a Catalunya ja no és la CE, després de la sentència, sinó l'autodeterminació... n'ALT "es rasgui les vestidures" davant aquesta CiU, insisteixo, la més sobiranista que hem conegut, i en canvi acceptés, de bon gust, d'entrar a la direcció convergent quan els pactes del Majèstic amb el PP, que per a mi és la CiU menys sobiranista que mai hi ha hagut.

Ell, n'ALT, que va anar al CGPJ pels pactes de CiU amb el PP, no em sembla coherent que ara, davant aquesta CiU, s'hi refereixi en els termes que ho fa. I, alerta, insisteixo que té tot el dret, legitimitat i el que vulgueu per pensar que la seva etapa a CiU s'ha acabat i que creu que cal apostar per una altra història. Però que ho faci assenyalant amb el dit a aquesta CiU, venint d'on venim, em sembla un cert excés fariseu...

Torno al principi. Jo, que conec i sóc amic, des de l'època de la Universitat, de molts dels actuals dirigents de CiU, tot i que no n'he estat mai, de CiU, discrepo que no vulguin la independència. Un nou i innecessari excés dialèctic que, a banda de no correspondre's EN ABSOLUT amb la realitat, no beneficia en res al país, és un pèssim recurs dialèctic amb intenció partidista que a qui més perjudica és al país.

en fi, n'anirem parlant.