La immersió lingüística a les escoles és innegociable. Sota cap concepte, CAP, s’ha de cedir. Ni tant sols en nom de la “convivència”. La immersió lingüística és un dels pilars fonamental en el que se sustenta la supervivència de la llengua catalana i per tant de la Nació Catalana.
Si a algun jutge si li ocorre, basant-se amb la sentència del constitucional o del que sigui, ni que sigui plantejar el més mínim retall, ens hem d’oposar amb tots els mitjans possibles, i quan dic tots, vull dir tots. Ja n’hi ha prou de papanatisme, d’anar amb el lliri a la mà i de dir que s’ha d’evitar “la fractura social”. Si la societat és fractura és perquè ells ens han atacat. Ells l’han fracturat.
Els atacs a la llengua son atacs al més profund de les nostres arrels i del que som. Tenen l’objectiu d’exterminar-nos, assimilar-nos, destruir-nos. L’espoliació fiscal ens pot empobrir fins la ruïna total, però mentre parlem català, serem catalans. I ells ho saben i per això la sentència de l’estatut és l’arma de destrucció massiva que han activat.
Ens han declarat la guerra. Que esperem per defensar-nos? A que els tinguem dins de casa?
Edito:
Per afegir les dures paraules que ha dirigit el nebot de Joan Solà a la classe politica durant l'enterrament del seu oncle.
"El país et plora avui, Joan, per la teva persona, però ja fa massa temps que plora i que es dessagna per la nostra llengua. N'estem farts", i ha continuat: "En som molts els que ens sentim desolats i desamparats. Els polítics ens han deixat sols i per això avui som aquí, perquè això és casa teva, i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida. Avui som aquí perquè aquest nostre govern no s'ha fet encara digne de fer-te d'amfitrió"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Aquestes paraules són del tot certes. L'espanyolisme és més dur que mai i les forces polítiques catalanes sense moure un dit. Tenim uns polítics covards i mesells. Això només ho pot arreglar algú valent que sigui capaç d'enfrontar-se a tots ells. I, per ara, només una persona n'ha estat capaç. I es presenta com a cap de llista de SCI. Li hem de fer confiança.
Joan;
Si, es posible que ens aboquin potser a un enfrontament dur al respecte, , i, com sempre, ja se sap i ja s'ha dit: resistencia, resistència, resistencia i cap modificació. I cal recordar que la inmersió és una obra de molte si molts, però, sobretot, de CDC i dels seus dirigents (Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas, sobretota la resta, i que no van esperar a tenir l'Estatut aprovat per a començar-ho. El conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Honorable Sr. Pere Pi i Sunyer, ho va posar en marxa, en proporcions limitades, fent de conseller, a proposta, per cert, de CDC).
Els bascos no van sguir el camí dles nacionalistes caalans majoritaris i als 15 anys, se n'han adonat que la millor via era la catalana.
Albert: em sembla d'una mesquinesa molt baixa la teva exclussió de tothom, per aindicar una persona que no fet absolutament res per al pais, fins ara, políticament, i que es va dignar, com a únic club del món, a donar suport a la corrupta dictablanda de l'Uzbekistan, amb la filla del dictador i amb negocis paral.lels.
Quan faci una cosa, políticament, serà just regraciar-ho. Mentre res de res de res. I es normal, perque encara no s'han fet eleccions i es novell. Però els cultes a la personalitat, si us plau, a l'Uzbekistan, que allà sí que cola.
Cordialment,
ANdreu
La part positiva de tot això és que aviat haurem de decidir. I guanyarem!
Tot el que sigui enviar el tripartit a fer punyetes és guanyar, i a Catalunya li cal una victotria, si pot ser espatarrant, millor que millor.
Però cal dir que obtenir 0, 1, 2 o 3 diputats no és cap victòria, és perdre el temps i autoafeblir-nos.
Publica un comentari a l'entrada