Llegia l'altre dia la noticia de que el jugador del Barça Xavi havia renovat fins l'any 2014. Cony!! justament l'any en el que el soca que tenim de vicepresident va dir que aconseguiríem l'indepèndencia! Es curiós, del famós "horitzó 2014" ja no en parlen ni ells. En fi. No vull desviar-me ja que aquest no era el tema del que volia parlar.
La questió és que arrel de la noticia abans esmentada, vaig començar a reflexionar sobre el paper del Barça en un futur estat independent. Cal que la gent comenci prendre conciència que del proces d'independencia, el Barça serà un dels sacrificats. Ara, l'equip juga en una de les lligues més competitives del continent, en un estat de 40 milions d'habitants. A part del Real Madrid, te com adversaris altres equips de renom i amb recursos i potencial. El dia que aconseguisim un Estat Propi, la qualitat dels adversaris del Barça baixarà substancialment, i per tant, per força, l'entitat del Barça com equip també baixarà. La grandesa d'un equip es pot medir per la grandesa dels seus adversaris.
El partit que vam veure la setmana passada ja no es repetirà dos cops cada temporada com a mínim, sino que només es podra jugar en el marc de les competicions europees. I per a que el Barça pugui jugar i mantenir el nivell a les competicions europees, per força ha de jugar en una lliga competitiva i forta.
Si no volem que el sacrifici del Barça sigui total, des d'ara s'ha de treballar per potenciar el futbol (Aqui poso com exemple el futbol, però el mateix exemple es fa extensible a tots els esports) català. Una part important dels 11000 milions que recuperarem quan siguem independents s'han d'invertir en la promocio de l'esport català. Tot i la inversió, la situació en la que quedarà el Barça i en general l'esport català, implicarà una certa travesia pel desert. Cal que la gent es mentalitzi. Sobiranistes culés, com ho veieu?
I que farem de l'Espanyol?... Diguem-ho millor: Que faran de l'Espanyol?
3 comentaris:
Bravo per obrir el bloc. Efectivament som la resistència, per petita que siguem. I si alguns pleguen (o descansen una estona) allò que cal són noves veus i noves empentes.
Benvingut, ànims i endavant les atxes. I contra el desànim: paraules!
Primer de tot, enhorabona pel bloc. Un maó més per a la construcció de la llibertat del nostre poble.
Dónes per fet que quan arribi la independència serà només de Catalunya i no dels Països Catalans. Malament comencem, però qüestió que s'entén i es perdona.
En el cas que tu dius, el Barça jugaria en una lliga amb Ecspanol, Nàstic, Lleida, Girona, Terrassa, Badalona... Cap problema. lliga de 10, 12 o 14 equips i a Europa frescos i segurs de participar-hi cada any.
En el cas que dic jo, jugaria, a més, contra València, Mallorca, Vila-Real, Llevant... També amb una lliga curta però força competitiva i emocionant, no??
Jo no veig que pel Barça la nostra independència (en cap dels dos casos) sigui una cosa dolenta. Encara diria més, en cas de que la independència arribés només per Catalunya, la seva massa social creixeria encara més, ja que seria "L'EQUIP" de Catalunya a Europa.
En tot cas, que arribi la independència, que això del Barça ja sortirà com sigui.
Em sembla que el problema que planteges, de moment, no és cap problema, o sigui que , de moment, seria millor no posar el carro davant dels bous. El que sí que em meravella a mi és que Guardiola, amb els mateixos elements de la lliga passada i de l'altra, hagi estat capaç de fer sirgar tan bé com fa sirgar l'equip que li han donat. Això sí que és admirable. Aquest home hauria d'anar a fer classes magistrals i ser el coucher d'honor de tantes i tantes organitzacions de persones, desanimades, decebudes, amb l'autoestima per terra, que corren per aquesta terra. I, sobretot, com fa ell amb un sentit de país claríssim.
Publica un comentari a l'entrada