Quant algun blocaire considerat “proper a ERC” publica algun missatge on s’atreveix a dirigir-se a Artur Mas o a qualsevol dels membres de CiU per demanar-los algun gest “sobiranista” que permeti visualitzar que CiU (o millor dit CDC) ha canviat i que es pot confiar el vot en ells, de seguida sorgeixen un munt de veus (que quasi sempre son els mateixos) desqualificant de manera vehement als autors dels posts. “Com goseu demanar a CiU el que els vostres son incapaços de fer”, “Vau votar a ERC i per tant sou els culpables i com a culpables no teniu cap dret” solen argumentar. El to sol ser bastant hostil.
Crec sincerament que aquestes respostes hostils s’equivoquen. Milers de persones han perdut la fé en els dirigents d’ERC i deambulen orfes a la recerca d’una alternativa. Van votar ERC, es cert, van cometre aquest pecat. Però ja ho estan purgant el pecat!
Vosaltres, els “propers a CiU” us hauríeu d’adonar que amb el retret i la resposta feridora només esteu aconseguint allunyar de vosaltres tota aquesta gent que seguiran com “zombis” a la recerca d’un destí per al seu vot. Un destí que probablement no trobaran mai.
En primer lloc, desempallegueu-vos de l’odi i acolliu a qui se us apropa. I un cop us haureu alleugerit, escolteu els que aquesta gent us diu, el que demana als vostres líders. Veureu com en el fons vosaltres també hi esteu d’acord. Veureu com vosaltres també podeu demanar-ho igualment. Llavors hi serem una majoria. Llavors els líders ens hauran d’escoltar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Kaixo!
home, enhorabona pel bloc!! oooh, m'encanta el "lo" del títol.
Primer post que llegeixo i no hi estic d'acord hehehe però bé, els blocs estan per a això, per a discutir ;)
A veure, no. No crec que puguin demanar el mateix que no fan, i no ho dic per ERC o CiU, ho dic perquè ells han fet sempre una campanya brutal contra CiU i, per tant, les respostes poc amables també són degudes a això. Qui (dius) s'apropa, acostuma a apropar-se d'una manera molt estranya, que ve a ser mitjançant les descalificacions. De tota manera, com et vaig comentar un dia al meu bloc, és molt difícil saber el to real de la gent quan escriu a un bloc. Salut i benvingut al món blocaire.
Hola GukGeuk
M'has trobat rapid i mira que he deixat poques pistes, hehehe. Gracies pel teu suport al bloc. Seguirem debatin.
Aplaudeixo la demanda, i com a ex-votant d'ERC i pròxim votant de CIU, demano exactament el mateix "desempallegament" de l'òdi contra CIU que durant tants anys ha viscut dintre de molts votants d'ERC... M'he tingut que escoltar massa vegades lo de "en Màs es un facha", o "votar CIU es còm votar el PP, perquè son de dretes"... sempre son tòpics posats en boca de moltíssima gent, que després de l'estrepitós fracàs del primer Tripartit, encara van tornar a votar ERC tot esperant a un miracle que era evident no es produiría.
Jo sempre he votat en clau nacional, per això mai he tingut cap problema de cedir el meu vot d'ERC a CIU i viceversa depenent de la cojuntura. Jo vull una Catalunya "rica i plena" i tinc molt clar que l'utopia de l'independència, amb els polítics de fireta que tenim, ara està més lluny que mai. Per això, precissament el fet sobiranista es de les coses que menys em treu la sòn, esmés, ja mateix firmava "l'autonomía" dels vascos per a Catalunya...
Tansòls demano recuperar la dignitat com a català que m'han robat aquests cinc anys de disbauxa i mediocritat. Vull tornar a creure en aquesta gent que som els catalans, que davant de les adversitats ens creixem i ens superem. Em sento europeu, vull ser reconegut a Europa, però no com la regió folklòrica turística i decadenta que som, sinó com la nació capdavantera en recerca i creació que portem dintre.
Per això necessitem líders, prohoms com els que hem gaudit els catalans durant la nostra llarga història, personatges excelsos en qui enmirallar-nos...
Mireu en Montilla, el Carod o en Saura, escolteu el discurs encès de l'Iceta o les veleitats absurdes i eufemístiques del conseller Baltasar... ¿amb quin d'aquestos personatges us enmirallaríeu?, en quin d'aquestos indivídus confiaríeu per al funcionament de qualsevol empresa privada... en definitiva, en mans de quí està el futur de Catalunya...
Res més companys, el que ens hi estem jugant ara, ja no es ni ser d'esquerres ni ser de dretes, ens hi juguem la mateixa existència de Catalunya.
Molt ben vist.
Bon nadal!
Joan, benvingut!!
Demà baixo a veure si el Montsià està capotat, ha ha.
Celebro aquest post. I renego de qui t'hagi ofès per haver votat ERC. Jo mateix ho vaig fer quan la morsa em va mirrar als ulls i em va dir: feu-me confiança. Ho recordes.
Dit això, reconec que ciuejo força o millor dit cedecejo força i trobo que en Mas fa prou be de no escoltar ex-votants d'ERC que li demanen que digui allò que voldrien sentir a ERC. CDC és una altra cosa, i el maquinista ja sap on va, no me'l despisteu que podriem prendre mal.
Qui vulgui pujar al tren té les portes obertes, però sense exigències. Qui no confii en el maquinista, que es quedi a l'andana.
Salut, i gràcier pes obrir paradeta. Ja ens anirem veient pel teu exitós blog.
Joliu
Bon Nadal, Joan.
Es curiós aquest capteniment. Sempre CiU, i els seus líders, com a objecte de les jeramíades, ara, o dels estirabots, des de fa 9 anys, pel cap baix.
Si la quarta part de les vostres referències esforçades envers CiU les haguessiu esmerçat amb els líders d'ERC , i, sobretot, amb els psocialistes, estarien molt més erosionats.
No t'ho prenguis malament, però teniu, o doneu la impressió, el convenciment de que teniu la raó històrica, i que no l'heu pifiat mai. I això no. La gent, tothom, s'equivoca, ens equivoquem. Però no totes les equivocacions són igual de greus. Els efectes són ben clars. Jo respecto molt, molt, en Carretero. Però està quiet, callat, a la Cerdanya. Això també són fets.
I recordeu, la Casa Gran està oberta a tothom, tothom que sigui catalanista, en tots els seus graus. Sense cap necessitat d'afiliació. I molts i moltes hi estan treballant. Sense queixar-se. Treballant. Col.laborant. Plegats. Que es com es pais tirarà endevant. Per què no ho aprofites?
Salutacions cordials i Bon Any Nou.
Andreu
Bon Nadal Andreu
I benvingut al bloc.
Tothom de bona fe sempre parla des del convenciment de que te la raó. Pero tothom de bona fe se'n adona que es impossible que tothom tingui la raó a la vegada. Per tant, tothom de bona fe, escolta el que han de dir els altres, a la recerca de la veritable raó. Això ho fa tothom de bona fe.
Gracies pel teu oferiment de que m'incorpore a la Casa Gran. Ho dic sincerament, no ho descarto. Pero ara per ara no vull entrar per dos motius. En primer lloc, soc dels que penso que ja n'hi ha prou de "mariconades". Portem massa temps amb el "vull i no puc" i amb ambiguitat calculada. Per mi, lo de la Casa Gran ho veig més com una estrategia de marqueting més que d'un instrument util. Hem de ser més contundents. L'enemic "no se anda con chiquitas". En segon lloc, no me'n refio. Els que vam recolzar als actuals liders d'ERC ja la vam cagar una vegada. Estem escaldats. I has de comprendre que els actuals dirigents de CiU, sobre tot els de UDC no tenen un passat precisament impoluto. Mentre el Duran rondi l'entrada de la casa, com diuen pel meu moble: MEUUU!!!.
Respecte al silenci d'en Carretero, jo també estic una mica perplex. Pero l'interpreto de la següent manera: Carretero al congres d'ERC va anunciar una treva. Va reconeixer que habia perdut les eleccions i que per tant, l'actual direcció tenia la legitimitat per portar endavan ERC. Pero també va dir que no es callaria si arribat el moment, es traspasaven les "linies vermelles". També va dir que primer parlaria directament amb la direcció i despres ho faria public. La veritat es que si ens parem a pensar, encara NO HA PASSAT RES. Els actuals dirigents d'ERC no ha recolzat un finançament a la baixa perque encara no hi ha cap finançament a recolzar. I els dirigents d'ERC encara no donen suport a un govern que acata una sentencia del TC que retalla irreversiblement l'autogovern de Catalunya perque encara no hi ha cap sentencia del TC per "acatar". De res serveix aixecar la llebra abans de que passin les coses.
Estic convençut que un cop PASSIN COSES, en Carretero no s'estarà callat.
I per acabar...
Andreu, qui ets realment?
Salutacions MOLT cordials.
Joan
Joan,
No entenc realment la pregunta final?
qui sóc? jo. Andreu, jo. Per al que faig bé i per al que no faig tant bé.
A tothom que "veus" pels blocs els hi preguntes?
Vaja, una pregunta retòrica.
Bona nit,
Andreu
Res Andreu, no facis cas. Una paranoia meva. De vegades, darrera algun comentari et sembla veure, com ho diria,... "la maquinaria d'un partit politic". Ho vaig pensar arrel del teu oferiment per entrar a la Casa Gran i per alguns dels teus posts, "informativament" molt ben documentats.
Pero repeteixo, una paranoia meva. No facis cas. De cap manera vull espatllar la cordialitat, malgrat la discrepancia, que regna entre nosaltres.
Bon any
Publica un comentari a l'entrada