dimecres, 18 de març del 2009

Si un no vol, dos no es barallen

El comentari de Salvatore a un comentari meu a un post del Cimera extraordinaria m’ha inspirant aquest escrit.

Salvatore acaba el seu comentari amb la frase “El país ho necessita, prou lluites fratricides que només beneficien els socialistes”

No poc estar més d’acord amb aquesta frase. I per acabar les lluites fratricides entre els dos partits catalans CDC i ERC proposo un canvi d’estratègia de CDC.

I perquè ho proposo a CDC? Doncs perquè la direcció actual d’ERC ha perdut el nord i és totalment inútil suggerir-los que facin quelcom de profit pel País. Van a la seva, atrapats per una estratègia autoimposada i completament cegats caminen cap a l’abisme.

Però els dirigents de CDC haurien de tenir en compte que ERC és alguna cosa més que l’actual direcció. Que hi ha “vida” més enllà de Puigcercos, Carods i companyia. Que una part important del partit (crítics) i una immensa majoria de ex-votants i m’atreviria a dir que també de “malgrat-tot-votans” volen un canvi.

Per tot això, suggereixo als dirigents de CDC que canviïn el seu discurs d’atac frontal a ERC (que no als PSC i al tripartit, eh?) per un discurs de reconciliació, de voluntat de treballar plegats. S’han de començar a construir ponts entre les persones de tots dos partits, entre els patriotes de pensament diferent però d’objectiu comú, la llibertat de Catalunya.

La unió és possible com ho demostren iniciatives com el Bloc Gran de Sobiranisme, on militants i simpatitzant de tots dos partits treballen plegats. Ho ha demostrat la manifestació a Brussel·les i ho demostren a diari multitud d’iniciatives de la societat civil.

Crec que els dirigents de CDC haurien d’assumir ara el lideratge per la reconciliació. Tard o d’hora el tripartit se’n anirà a fer punyetes, i amb ell tota aquesta gent que ara ens “malgoverna”. I quan això passi (el fi del tripartit i la regeneració d’ERC), la rancúnia entre catalans hauria d’estar desterrada. Serà el moment de fer grans coses.

3 comentaris:

Dies de fúria ha dit...

quin embolic fer comentaris al teu bloc! Quin format més estrany que tens per als comentaris! Potser és que sóc molt inútil...

T'he linkat als meus favorits.

I entenc el que dius al post, perfectament. Però... entre això que ecumènicament demanes i fer el préssec la frontera és mínima.

I tots sabem perfectament que Esquerra treballa amb un únic escenari, repetir el tripartit sempre que sigui possible.

Elies

Anònim ha dit...

No sembla que sigue tan difícil fer comentaris. Potser és que sóc de ciències i informàtic.

Anònim ha dit...

N'Elies ho ha definit amb precissió: la línia entre tendir ponts i fer el pressec, amb l'actual ERC, és molt fina.

Potser que primer, els patriòtes d'ERC que hi restan, si és que en son suficients, cosa de la que en tinc fundats dubtes, primer facin neteja a casa seua.