L’altre dia va venir el nou vicepresident del govern de l’Estat Espanyol, en Manuel Chavez per parlar de finançament amb en Montilla i en acabar la reunió va dir que hi haurà finançament el proper mes de maig.
Avui la reunió ha estat entre el conseller Castells i la nova ministra d’economia. Al sortir de la reunió tot eren somriures. “S’han desencallat els temes” ha dit el conseller. Doncs que be!!
Sabeu com acabarà això del finançament? Doncs que ens acabaran pagant “amb especies”. Al final la xifra serà més o menys la que va avançar el Saura l’altre dia, es a dir 2000 quilets d’euros... a partir del tercer any!!! Per maquillar el resultat s’afegiran a l’aportació monetària el que abans he anomenat com a “especies”, es a dir, el traspàs de rodalies de Renfe, el traspàs de la gestió d’algun aeroport i com a molt, la constitució de l’entitat compartida Estat/Generalitat de gestió de l’aeroport del Prat, on per cert, AENA mantindrà la majoria i per tant el control i la part catalana serà repartida entre tants organismes (Generalitat, Ajuntaments, Diputació, Cambres de comerç, etc, etc) que en prou feina hi haurà mig representant de cadascun i les colzades per “pintar alguna cosa” seran memorables.
Això de no pagar amb “cash”, com hauria de ser, te dos trampes:
La primera trampa és que el pagament amb traspassos no es un pagament periòdic, sinó un pagament únic. Ok, d’acord, el primer any 1200 milions i rodalies, però i el segon any? I el tercer any? I el quart any?... Oh! Està tot previst, ens diran. Ens comprometem a invertir en altres coses els propers anys, afirmaran. Ja sabem com les gasten els espanyols. Que a un paper posi que es comprometen a invertir una determinada quantitat de cales en el futur no es cap garantia de res. “Qui dia enganya catalans, any empeny”.
La segona trampa és més subtil. Quan algú ofereix pagar en especies, paga a preu de venda però només assumeix el preu de cost. Per exemple, part del bum immobiliari s’ha degut a l’ús de la “permuta”, com a sistema de compra de sol per part dels promotors immobiliaris. Aquests compraven un solar a algú i el pagaven cedint pisos valorats a preu de mercat, i no a preu de cost (totxanes i ma d’obra). Un negoci rodó: pagar una fracció del preu real de les coses. Per l’estat, traspassar el material rodat de rodalies, la majoria ja bastant antiquat i totalment amortitzat té un cost molt menor de si haguessin de finançar noves inversions. Ho vendran com el gran acord i el gran “esforç” quan no els costarà ni cinc.
Per acabar-ho d’adobar, molt em temo que el traspàs de rodalies es limitarà al traspàs de l’actiu (repeteixo, ja amortitzat) i el finançament del manteniment del servei correrà a càrrec de les ja molt malmeses arques catalanes incrementant encara més el dèficit de la Generalitat. Amb la llei de dependència ja va passar.
Així serà el “nou” sistema de finançament. Ja veureu. Com deia aquell?... Em jugo un pèsol!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Excel.lent anàlisi Joan
Penso que has guanyat el pèspol!
Donç jo m'hi jugo una bossa sencera...de pessols!!.
Será així, i els tripartidistes ens ho voldrán vendre com el millor acord de finançament possible...per culpa de Ciu!!.
I quant passi la crissi, com que caldrá reduïr la despesa, el primer que farán será deixar d'invertir a Catalunya...i ens quedarem amb el finançament net, polit...i esquifit.
La margallada de la reforma de l'estatut, fou una ensarronada inmensa, ben planificada i ben executada pels PSOEcialistes, que fa 25 anys de li van donant voltes a la manera de impossar-nos la LOAPA que, en el seu moment, fou tombada pel constitucional. Recordeu el dia después del 23 F.
Ja en tenia de raó en Pujol en no voler modificar l'estatut. Hi perderem bous i esquelles, perqué comfiar amb els PSOEcialistes és una opció d'altissim risc, com s'está veient. S'havia de deixar l'estatut tal i com estaba i modificar només el finançament, i aixó, som molts els que ho deiam...sense escapar-nos de ser ferotgement criticats pels tripartidistes.
Tot el que no sigui concert econòmic: recaptar nosaltres els diners i donar-los una part, ha estat, és i serà una enganyifa monumental. Els espanyols són trilers de neixement i nosaltres anem amb un lliri a la ma i sóm rucs de collons. Amb un triler no es pot tenir cap tracte, atès que sempre et fotrà, facis el que facis.
Publica un comentari a l'entrada