dissabte, 25 d’abril del 2009

Estratègies de PIMP

Els partits polítics s’assemblem molt a les empreses. Hi ha empreses grans i empreses petites i d'aquestes últimes n'hi ha que creixen i arriben a esdevenir grans i d'altres que un cop trobat el seu nínxol de mercat és mantenen més o menys estables i petites. Una de les maneres de mesurar la mida d'una empresa és la quota de mercat, o més col·loquialment, el numero de clients que te. Hi ha empreses grans i d’altres que s’anomenen PIMEs (petites i mitjanes empreses). Els partits polítics és poden mesurar també així, fent l'analogia client-votant, un partit gran te molts votants, i un PIMP (Petit i Mitjà Partit) te pocs votants i aspira (o no) a tenir-ne més i esdevenir "Partit Gran".

Igual que les PIMEs, els PIMPs també adopten estratègies de marketing per aconseguir (o mantenir) els votants. Aquestes estratègies poden fer créixer el partit o perpetuar-lo com a PIMP per sempre. Analitzem les estratègies que ha adoptat un conegut PIMP de l'espectre polític català:

-Associar-se amb una gran empresa de la competència formant una “joint-venture”, però mantenint la “marca” de la gran empresa. En termes de PIMP això seria entrar a formar part d'un govern, però on la iniciativa de les decisions la porta el partit majoritari. Aquesta estratègia no permet el creixement, ja que el “client” associa el producte o servei (en aquest cas l’acció de govern) al propietari de la “marca”. Hi ha un fenomen curiós. Si el client es mostra satisfet, premia al propietari de la marca principal, en canvi si al client no li acaba d’agradar el producte, en fa responsable al conjunt d'empreses que formen la “joint-venture”.

-Segmentació del mercat. El PIMP el que fa és concentrar el discurs polític en pocs, o fins i tot un sol missatge. Es vol captar els clients d’una determinada tipologia. El PIMP pot tenir èxit i arribar a captar una majoria de clients d’aquest tipus (anomenat segment), però el PIMP creixerà només en la mesura de la mida del segment, ja que els clients d'altres segments, simplement ni es fixaran en la seva oferta, ja que perceben que els missatges per captar-los no van destinats a ells.

-Competència per un mercat saturat d'oferta o també anomenat “madur”. En el punt d'abans, hem dit que la segmentació pot ser bona perquè pot ajudar a concentrar forces i captar la majoria de clients d’un segment. Això és cert, sempre que no s'esculli un segment de mercat on ja hi concorrin altres ofertes. Si el segment de mercat està saturat d'ofertes similars i el que és més important, hi ha altres “empreses” anteriors amb l'oferta consolidada, per molt que apliquéssim l’estratègia de la segmentació, no guanyarem “quota de mercat”. El PIMP que estem analitzant ha apostat pel segment “esquerra”, el qual està saturat d'ofertes consolidades. A més, és un segment que comença a declinar. Cada cop hi ha menys clients potencials d’aquest tipus.

-Publicitat comparada i agressiva vers la competència. Els missatges publicitaris del PIMP desenvolupen el discurs de bons i dolents. Que bons que som i que dolents son la competència. Atacar en excés la competència reforça la convicció dels clients actuals amb la nostra empresa, però per altra part, desperta en els clients de la competència un recel vers la nostra empresa, ja que criticant la seva tria inicial, els critiques implícitament. Si determinat partit polític és tant dolent (de centre-dreta!!), vol dir que els seus votants també som persones dolentes. Si els critiquem, com volem que esdevinguin clients nostres?!

Ara, al PIMP que estem analitzant, hi ha un grup d’ “accionistes” que no estan d’acord amb l’estratègia de marketing de l’actual “consell d’administració”. Proposen aplicar una estratègia diferent.

Proposen no associar-se amb cap empresa de la competència per formar una “join venture” si no és que la seva marca sigui la predominant.

No volen segmentar el mercat sinó ben al contrari, oferir productes que satisfacin quan més gent millor. Oferir productes “d’ampli espectre”.

Canviar d’un mercat saturat amb molta oferta i en declivi a un mercat emergent i amb poca oferta establerta. Abandonar el mercat “esquerra” i concentrar-se en el mercat “sobirania/independència”.

Finalment, suavitzar el missatge contra la competència. El que importa és que el mercat segueixi creixent malgrat que part dels clients vagin a la competència. Hi ha mercat per tothom i si al final la competència no satisfà les necessitats dels seus clients, sempre podem atraure’ls amb més facilitat que si apliquem una estratègia publicitària “agressiva”.

Amb aquesta nova estratègia, el PIMP (Petit i Mitja Partit) pot abandonar l’estancament en el que es troba i esdevenir un “partit gran”. La decisió està en mans dels “accionistes”.

5 comentaris:

joliu ha dit...

Està claríssim que l'actual consell d'administració no funciona, i el més greu és que d'aquesta manera hi ha massa client sense producte i això és letal per els interessos comuns.
Estem tots expectants.

Dies de fúria ha dit...

Brillant!!!!

Elies

Manel des de l'exili ha dit...

una excel·lent comparació

Però t'has deixat dir que l'empresa va temps que va perdent quota de mercat i no vol rectificar l'estratègia.

Anònim ha dit...

També ha passat molts cops que una empresa gran ha comprat una altra empresa, normalment més petita, que li podia fer competència, amb la intenció de tancar-la, més tard o més d'hora, "discontinuar" els seus productes i quedar-se els seus clients. Sol passar que als directius de l'empresa petita se'ls explica que tindran una gran carrera en la nova empresa més gran. Si aquests són babaus s'ho creuen i passen a col·laborar entusiàsticament en la maniobra. Al final el resultat és que els clients de l'empresa petita, emprenyats per la desaparició del producte que els agradava i per la minva del servei que proporciona la gran empresa, deserten en massa. Al principi queden desconcertats, sense saber on comprar el producte que necessiten. Però la natura, i el món econòmic, te horror al buit (horror vacui) i acaba apareixent una altra empresa que dóna resposta a les necessitats dels clients "orfes".

Què els passa als executius de l'empresa petita? En els casos més afortunats passen a tenir un paper de segona fila en l'empresa gran. És el que s'anomena "cementiri d'elefants". Però la gran majoria acaben havent d'abandonar l'empresa, desprestigiats i empestats, els és molt difícil trobar lloc en una nova empresa.

Quant a l'empresa gran, la seva reputació també queda tocada. Agafarà una fama tòxica i les altres empreses, grans i petites, s'ho miraran molt i molt abans de tenir-hi tractes.

I si examinem els directius dels partits que tenim en ment, el PIMP i el PMPT (Partit Monopolístic Poder Total) és xocant com no tenen cap experiència d'empresa. La seva vida ha estat sempre de funcionaris i aparatxics. No ens hem de sorprendre que siguin incapaços de veure el què els caurà a sobre i encara menys de reaccionar.

Sebastià

Anònim ha dit...

DONCS LO MILLOR, VENDRES LAS ACCIONS.I ESPERAR TRANQUILAMENT UNA "OPA". SI VOLEM SALVAR ELS MOBLES, ESCLAR.
JUGANT AMB BCN.