dilluns, 6 d’abril del 2009

Que algú cridi una ambulancia!

Font: El bloc de peppla

L’altre dia vaig tenir un somni. Vaig somiar que anava a canviar-me el cotxe, que ja toca. Al concessionari, el venedor em mostra un model fantàstic: no cal posar-li benzina, sense límit de velocitat, còmode i silenciós. Una passada. El venedor em diu que no em cal patir per la velocitat o per la carretera, literalment diu: “Pise a fondo”.
O sigui que surto del concessionari amb el nou cotxe i em poso a circular a 120 per una autopista recta. Al cap d’una estona em truca el del concessionari i diu que deixi de fer el ridícul, torna a dir-me: “Pise a fondo”. Li faig cas i em poso a 240. Jo, i la resta de conductors, tots circulem a aquesta velocitat: autobusos, camions, etc… Els ignorants que gosen anar més poc a poc reben trucades o indicacions, més o menys elegants, de la resta de conductors per a que s’afegeixin al grup dels “Pise a fondo”.
De sobte la carretera s’acaba en un barranc. El meu cotxe es queda fet un nyap i jo estic malferit. Perdo molta sang, i no soc dels que estan pitjor, hi ha que han perdut membres.
Llavors arriba Zapatero, mira als ferits i sembla que no els veu. Tots cridem, però no respon. De sobte m’adono que és com un ninot de falla, sembla que és qüestió de temps que l’acabin cremant.
Llavors veig que arriba Obama, i tots els ferits creuen que els ajudarà. Després de la experiència amb ZP, no soc gaire optimista. Obama mira als ferits i mou el cap, com pensant una solució, i diu: “Això ho hem de resoldre. Hem de donar diners als concessionaris per a que puguin fer front a les indemnitzacions.”
La situació comença a ser greu, els que han perdut més sang ja no responen i la resta tenim un futur prou pelut.
Arriben Sarko i Merkel. També miren als ferits i també diuen; “Això s’ha de resoldre. S’ha de limitar la velocitat màxima dels vehicles i també publicarem la llista dels concessionaris que han venut més cotxes.”
Desesperat només puc pensar “Que algú cridi a una ambulància.” Llavors em desperto i m’adono que, per sort, només ha estat un somni.

1 comentari:

Josep-Empordà ha dit...

Si, ja es veu que ha sigut un somni. No, és que tothom ho sap que no n'hi ha d'ambulancies!.

Als USA, els que han "corregut massa" i s'han hostiat, en tenen prou en portar les claus de la casa al banc i assumpte resol, aquí no, aquí et perseguirán mentres visquis.

És per aixó que diuen que el sistema bancari espanyol és el millor del mon.

També passa que als USA, un, avants de fer-se milionari, s'arruina un promitg de quatre vegades, a l'estat espanyol, quant t'arruines és per sempre.

Ho veus com no hi ha ambulancies?