diumenge, 26 d’abril de 2009

Interpel·lant Pujol

Molta gent, des de blocs, cartes, etc interpel·lem als dirigents de CDC i concretament al seu president Jordi Pujol per preguntar-los que pensen fer un cop arribin al poder (com sembla que pot passar). Com que no som militants de CDC, sembla que no tenim dret a que ens diguin el que pensen fer. De vegades, només cal que siguem militants d’ERC perquè ens enviïn la cavalleria a sobre només per preguntar.

L’altre dia el president (de CDC) Pujol va concedir una entrevista al Singular Digital. En aquesta entrevista va dir una cosa que molta gent ja ens havíem adonat fa temps: “Ells sempre ens han volgut liquidar, des del segle XVI, i ara tenen la sensació que ho poden fer. És feina nostra, un cop més, impedir-ho”.

Va fer un diagnòstic (que ens volen liquidar) i va dir quina ha de ser la nostra feina (impedir-ho). Però en canvi no proposa com poder impedir-ho. No dona cap recepta de com lluitar contra aquesta (demostrada) voluntat dels Espanyols de liquidar-nos.

Avui, el diari Avui publica un article d’en López Tena en resposta precisament a l’entrevista a Pujol del Singular. Aquest article comença amb les paraules de Pujol i desprès de desgranar precisament la recepta de com lluitar contra la voluntat dels Espanyols, acaba interpel·lant directament al seu cap al partit (el president) per veure si està d’acord.

Li diu: “DES DE L'ADMIRACIÓ PER LA VOSTRA ingent tasca, que ha contribuït com ningú a la supervivència dels catalans: president Pujol, quina opció viable proposeu per impedir que Espanya ens liquidi? Molts no en veiem d'altra que la independència. I vós?”

Una interpel·lació directa i publica (li hagués pogut preguntar el mateix per telèfon) que desprès de l’entrevista del Singular Digital, el president (de CDC) Pujol no pot eludir.

Sempre he trobat una mica fora de lloc seguir anomenant Jordi Pujol “President” (de la Generalitat) pel fet que un dia va ser President de la Generalitat. Creia que el correcte era anomenar-lo “ex-president” i no considerar el tracte de “President” com a vitalici, ja que un cop acabat el seu mandat, ja havien acabat les seves responsabilitats vers Catalunya.

Ara el president (de CDC) Pujol pot fer un gran servei per Catalunya que el faci mereixedor del tracte de "President" per sempre a la història a ell i només a ell.

Ha de respondre públicament a la interpel·lació que li fa el militant del seu partit (CDC) López Tena. Pot dir-li “Si, benvolgut Alfons, la única opció viable per impedir que Espanya ens liquidi és la independència”.

Imagineu el que passaria a continuació.

13 comentaris:

joliu ha dit...

n'ALT no és l'únic convergent que espera una clarificació del President Pujol.
(Això de president Pujol em sembla que ho marca elmprotocol, i en Montilla també ho serà sempre, com el president Companys, el president Tarradelles...no sé, imagino)
Jo entenc les recances d'en Pujol però cada cop em costa més accaptar-les. No costaria res dir una cosa semblant a que: "l'única alternativa acceptable a l'encaix a l'Estat Ecspanyol és l'Estat propi".
Com que l'encaix és impossible...independència.
Vaja, jo no em sentiria espanyol ni que el català fos oficial a Madrid. Oi que m'entens.
Però bé, com ens explicava en Junqueres en el sopar, quan l'avi i el net camines per el camí de la història, l'avi diu: renoi! d'on venim i tot el que hem fet! i el net repon: Quèdius ara! , i tot el que ens falta!
Vull dir que no és just retreure als avis haver assolit les seves fites, és clar que volem més, però és feina nostra i els tindrem sempre per pujar-nos a coll.
Amunt i crits.

joliu ha dit...

"i NO els tindrem sempre"
volia dir, perdò, que escric des del mob. i es faªel que es pot.

andreu ha dit...

Be. A mi això em sona a vist, revist i repetit mil vegades.

Un personatge com el President Pujol , que ha estat a l'aparador públic des de fa 45 anys pel cap baix, que ha escrit més de 15.000 fulls en diversos llibres publicats, incloses una primera part de memories, es, segurament, el català que més ha parlat i s'ha expressat i ha contestat a preguntes sobre politica i sobre el nacionalisme català de tota la història de Catalunya.

Si la valoració d'un personatge com es en Jordi Pujol, plé de fets, transparents, coneguts, decisions, linies, etc., depén de si contesta a o b o c a una pregunta que la meva filla té tafaneria per fer-li, pleguem a la familia i ens en anem a un altre lloc.

Contesti el que contesti, es ben trist que hi hagi gent que esperi a fer la darrera pregunta (de les 20.000 que haurà contestat a la seva vida) per a formar-se opinio.

I crec que fa molt bé de no respondre les preguntes dels qui no se sap per que la volen, no pas per tafaneria sino per utilitzacio politica .

Ell ho ha escrit , i dit diverses vegades. La seva mà no tremolarà mai en posar una papereta on a travès d'un procès democràtic s'assoleixi mes, mes, més sobirania per a Catalunya. Mai. Mai. Mai.

Total, fa 35 anys que ho va escriure.

Ara, si creiem que la gent està a la nostra disposició sempre i en qualsevol moment, mirem si nosaltres hi estem també.

I recorda, Joan, que també té escrit, fa 40 anys, això de l'ansia d'aniquilació dels espanyols. No es cap novetat. Precisament un personatge com en Pujol dona poques novetats perque ha estat transparent i coherent i ha escrit mes que cap altre polític de la Peninsula en 200 anys, els seus pensaments i objectius.

Clar, nomes falta llegir-lo.
I també té escrit perque va decidir, ell i d'altres, fundar un moviment polític nou, un nou partit polític nou, com CDC, i perque no considerava positiu, per al seu punt de vista, inserir-se en cap partit o sigla que hagues operat durant l'etapa republicana, que té analitzada a bastament.

I ara que només es líder d'un partit polític com CDC, la seva astucia i intel.ligencia política caracteristiques no cauran, ara, amb l'experiència que té, en donar elements per a que els montillencs difamin. No va per tu, segur, però aquest mati lo MM (montilla mentider) ha dit que CDC boicoteja el desplegament de l'estatut...(i per tv3 ha estat titular llarg del telenoticies.
No esperem d'en Pujol res més que no sigui enfortir i elogiar CDC i Artur Mas, per a poder enfortir Catalunya, fent desapareixer del panorama institucional montillamentider i el tripartit. No ho espereu. Es la meva opinió.

Joan ha dit...

Benvolgut Andreu,

Un cop més no has sabut interpretar el meu post correctament. Jo no demano que respongui el que dit per "formar-me" cap opinió de res.

Hi ha gent que te "ascendent". Vol dir que hi ha gent que amb una simple frase es capaç que la gent es doni compte de coses que han sentit mil vegades en boca de altres pero no se sap perque no ho escolten. La setmana passada vam tenir un exemple. Fa un munt de temps que un munt de gent diu que les coses han de canviar, que es necessari "una altra cosa". Només ha calgut que Carretero hagi dit lo de la "candidatura d'ampli espectre" perque tot s'hagi precipitat.

Jo el que dic al meu post és que hi ha molta gent (moltisima) que ha arribat a les mateixes conclusions que en Lopez Tena i en canvi, no reacionen. Si Jordi Pujol pronuncies la frase que dic (o alguna de similar) seria el tret de sortida d'una reacció imparable. Simplement perque tota aquesta gent que ara veu el que passa i vacil·la en sentir al PRESIDENT PUJOL dir això. Seria la bomba!! Precisament perque Pujol és el lider que reivindiques que es.

I dius que Pujol actua amb "prudencia" per no donar arguments als "Montillencs" per difamar.

Aquesta "prudencia", collons, és la que ens està matant. Por al que diguin els sociates!! Per l'amor de Deu!!

Si Pujol va un dia i diu, "nois, ho hem intentat, hem intentat buscar l'encaix de totes les maneres possible, pero només rebem garrotades. Ha arribat el moment de treballar per un Estat Propi" tu creus que els milers i milers de votants (i ex-votants, i votant d'ERC i ex-votants d'ERC, i algun despistat del PSC) de CiU dirient que en Pujol s'ha "radicalitzat"? O dirien. Ostia!! es cert, recuperem la dignitat que hem perdut tots aquests any, endavant amb el President!!!

Això és el que vol dir el meu post.

Joan ha dit...

A més, Andreu. La interpel·lació, la pregunta de si la independencia és la unica via no li la faig jo.

Li la fa Alfons Lopez Tena, que és militant de CDC.

Que consti.

Joan ha dit...

He afegit una frase per clarificar el significat del meu post i que no s'interpreti com ho fa l'Andreu.

joliu ha dit...

Joan, el que veig és que l'Andreu t'estima tant que disfruta polemizant amb tu. I, és clar, entre dos patriotes de pedra picada com vosaltres, a l'hora de discutir només podeu enganxar-vos en nimietats.
Si és que tots dos teniu més raó que una Sant!

És cert que no som ningú per reclamar res a la figura política més important dels darrers 50 anys. Bé, però veient la metxa que ha encès el metge de Puigcerdà dient les quatre obvietats que diem tots els BATblogaires,...què no podria fer Pujol!
Senyor, digueu només una paraula i serà salva la meva ànima.
Les repercussions de les paraules del Dr. són fruit de ser qui és: la viva imatge de l'honestedat i de la tenacitat,...

Veient això, Pujol és paraula de Déu!
No té una resposabilitat davant nosaltres pecadors, val, però davant la història?

Andreu, un cop mort Pujol, i instal.lat el debat polític en la conveniència de la independència, (com esperem que sigui imminent, i amb en Mas a favor), imagino que no t'agradarà massa que en Duran i l'Iceta l'invoquin per contradir-te.
El que vull dir, és que un bon partriarca, a més de totes les gestes assolides, mai no pot oblidar escollir hereu: Els sobiranistes o els unionistes.
Tu i jo no en tenim cap dubte, però sense testament
ja veuràs com ens reclamen l'herència. No ho dubtis, recorda com en la darrera campanya la rata zaragonza ja deia que Montilla s'assembla més a Pujol que no pas Mas.

Comparteixo el desig del Joan
malgrat no em senti digne d'exigir res a Pujol. Tampoc no ho fa en Joan, només expresa un desig. O és que no et correries de gust si el sentissis pronunciar-se en aquests termes!
Jo, si un dia ho fa, no descarto anar a fer-me una palla al mig de la Plaça Sant Jaume!

Anònim ha dit...

En Joliu té tota la raó. Els sociates ja han usat en Pujol contra en Mas. Què farien si Pujol parlés clar? Ell, que havia estat declarat "español del año" per l'ABC? Dirien que és un radical? Jo crec que seria el fet definitiu per a que molta gent despistada, que no llegeix blogs ni les pàgines de política dels diaris tingués una caiguda del cavall.

Sebastià

Anònim ha dit...

Arribarà un dia en que no s'haurà de tenir en compte la opinió d'Iceta, o de Duran o de l'ABC. Tampoc la de Pujol, o la de Maragall.
La independència es declararà unilateralment, o sigui que poc importa la opinió de l'altra banda.

Cal que Pujol es declari independentista? Personalment crec que els 23 anys de CIU han estat molt bons per a l'autonomia i una perduda de temps per a la independència.
La única cosa que justifica aquests anys és que s'havia de provar que l'encaix es impossible per a poder plantejar la independència, però ara ja està demostrat.

Què volem ser? Autònoms o independents?

Pep

Josep-Empordà ha dit...

Joliu, permet-me que t'ho digui, i sense afany d'afalagar-te, però ets gran!. L'exemple que has possat de l'avi i el net, defineix exactament l'actual situació, i els nets, malcriats pels avis com son (i se de qué parlo perqué en soc d'avi), sempre esperen que els avis els treguin del mal pas.

I ho dic perqué ja tinc una certa edat i sé d'on venim, i sé que si avui dia hi ha independentistes, és degut a la inmensa feina de reconstrucció nacional duta a terme per en Pujol i CiU, i t'ho diu un que, a les hores, maldaba per voler anar més lluny, i per aixó, era d'ERC.

La gran estracanada del "Pacte del Tinell", al menys per la meua persona, ha tingut la virtut d'haver-me obert els ulls i entendre el perqué de tot plegat, i que com deia aquel personatge de TV3 dit en Rafeques, no es pot matar tot el que és gras.

Dit aixó, a veure si els que tant critiquen en Pujol, son capaços de, a banda de criticar a CiU, fer alguna cosa per la construcció nacional de Catalunya, i no cal que siguin obres materials, n'hi hauria prou en que ens fessin reviure l'orgull de ser...d'existir com a poble. Aquesta ha sigut la gran obra de'n Pujol, i per aixó, avui hi ha independentistes que el critiquen.

Al 1980, quant en Pujol va començar a governar la Generalitat de Catalunya (a les hores, la Generalitat de Catalunya eran en Prenafeta i ell, i res més), d'independentistes n'hi havia mitja dotzena...entre els que m'hi conto.

Salut.

Andreu ha dit...

Bona nit,

Josep-Empordà: mes de sis erem el 1980. Potser no gaire més de 60.000 però hi erem i ho sabiem.
Està molt bè això del net i de l'avi que ens va explicar en Jonqueres al darrer sopar. Fixa't que jo estava a l'esquerra d'en Joliu!! pero juntets!

Joliu: a veure desitjos molt bé. Però de política nacionalista i sobiranista en sap 1000 vegades més en Pujol que jo. Per això ell ha fet el que ha fet. Hereu no en va deixar però el va beneir: Artur Mas. I tranquils, en Duran, que aspirava a ser hereu, es va quedar amb una mà al davant i una altra al darrera. Hauriem de ser una mica realistes i generosos: el pinyol actual de la direcció de CDC és, de sempre, en un 90% partidari de la sol.lució de la Catalunya Lliure independent. Faltaria mes.
Mireu ara amb els mapes del temps amb els PPCC. En 20 anys convergents ni mu. I si ho deien, sense replicar, a seguir fent el que cal fer.
I això si, la transició de lideratge i de comandament a CDC s'ha fet de meravella, sense parió amb cap altra força catalana o espanyola.Es una altra mostra de la gran categoria política d'en Pujol i de l'Artur.Un canvi modèlic. O no?

Joan: a mi em sembla que aspirar, individualment, a que em contestin preguntes fetes publicament en un bloc o al FB es aspirar ingenuament i sense cap base.En Joliu, jo, i molts altres, hem sentit "avals 100%" sobre l'aspiració d'Artur Mas per a Catalunya. Però, coi, per a guanyar la Champions, primer has d'estar a 1a. divisió, després quedar entre els 4 primers, i després passar totes les eliminatòries. No es poden saltar fases.

I no ho oblidem. En Pujol es el president de CDC, pero el lider, i el lideratge, el personalitza l'Artur Mas, i en Pujol mai entrarà (com fan l'Aznar, el Felipin, el Pasqualin, l'Heribert, )a posar-se al davant de l'Artur, perque no li correspon.
I es molt curós, també en això.
Però, i acabo, se'n va ocupar molt, i molt, i molts mesos i mesos, de que pensava i com pensava i com actuaria i que hagues fet en 1.000 situacions hipotetiques que afectessin Catalunya, l'Artur Mas. No va ser un canvi a cegues, o esperant que s'obris l'ampolla a veure que tal estava el vi o el cava.

Estava més que provat i acreditat en Mas. Per això el canvi s'ha fet tant bé.

Cordialment,
Andreu

P.S.- Jo penso fa anys que si em concedissin un desig els Deus o el Deu, fora que en Pujol estigues viu, i en forma com fins ara, quan hi hagi l'intent de transició a la monarquia borbònica. Serà una ocassió , no única, però si molt especial i oberta per a intentar segons quines coses.Això es el que penso.

Cordialment,
Andreu

Josep-Empordà ha dit...

Donç a n Mas, si que se li poden fer preguntes...i les respon totes, i en dono fé humilment.

No crec que cap altre politic d'aquí...o d'allá ho faci.

Només cal prendre's la molestia d'enviar-li un e mail.

Dessmond ha dit...

En Pujol ha contestat això:
http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/6015
Que, per cert, és una bona contesta tot i que no és la que esperes. Però és que aquesta mena de preguntes no se li han de fer a en Pujol, sino a tu per exemple.
En Pujol no representa el futur de Catalunya, sinó tota una altra generació. Aquesta pregunta en López Tena se l'ha de fer ell mateix, tot i que ja deixa clara la resposta. Que, d'altra banda, és molt més satisfactòria.