Si ens parem a pensar, la iniciativa dels 12 diaris editats a Catalunya (no confondre “editat a Catalunya” amb “català”) de publicar una editorial conjunta a favor de l’Estatut i pressionant al TC és ben estranya. Perquè a unes empreses privades a les que en el fons això de la constitucionalitat de l’Estatut ni els va ni els ve en mullen tant políticament parlant? Segur que algú sortirà amb el rotllo de si la implicació de la societat civil i totes aquestes xorrades, quan tothom sap que precisament la premsa escrita de “societat civil” en te poc i més aviat és un instrument al servei de la classe política.
Hi encara ho fa més sospitós quan els rumors apunten que la iniciativa (i la redacció) de l’editorial va partir dels directors del Periodico i La Vanguardia i que els altres diaris només van publicar-lo i prou.
A mi el que em sembla és que la situació provocada pel retard de la sentència i les filtracions que indiquen que de la retallada de l’Estatut no és salvarà ni el preàmbul ha fet que Catalunya sigui una autèntica olla a pressió. La classe política i en especial el PSC tenen pànic a que quan això exploti la revolució sigui total. L’editorial no és més que un intent de canalitzar i intentar controlar tanta pressió. Els diaris del règim s’han prestat al joc perquè també el va la vida. Ara, amb l’status quo actual del model regionalista, tenen garantida la supervivència (via subvenció) i la rellevança. En un context de revolució i canvi de règim unit a la precarietat econòmica del moment la incertesa per la viabilitat de “Periodicos”, “Vanguardies”, “Avuis”, etc és més que evident.
Però pot ser hi ha hagut un error de càlcul en tot això. Jo veig que la iniciativa del director del Periodico ha anat massa lluny. Fins i tot percebo que ha agafat a contrapeu als socialistes i a Montilla al cap davant. La pressió acumulada és tal que aquesta petita escletxa provocada per alleugerir-la pot esdevenir incontrolable. La reacció del espanyols ha estat furibunda. La “caverna mediàtica” ha atiat el sentiment anticatalanista fins la nàusea i en aquest context, el resultat de tot plegat pot ser contrari al que els autors de la iniciativa pretenien. D’aquí a poc més de dos setmanes, 700.000 catalans estan convocats a les urnes per votar per la independència de Catalunya. En dos setmanes encara pot passar de tot i fins i tot el govern de Madrid pot tenir la temptació de suspendre les consultes amb qualsevol excusa legal, però facin el que facin, el procés ja no te aturador.
La veritat és que jo no crec que la iniciativa presa pels diaris tingués en el seu origen una intenció tant lloable com la que ens volen vendre. Ho veig més com una maniobra per preservar interessos corporativistes de premsa i classe política. Però el que passa és que la situació és tant tensa que els “efectes secundaris” poden ser encara més importants que els efectes que és volien provocar. I espero que siguin beneficiosos per Catalunya, es a dir, que ens acostin un pas més a la independència.
P.D: M’he pres la llicència de titular aquest post igual que el bloc del retrobat company Joan Arnera. Ell al seu bloc encara és més contundent respecte a aquest tema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
llicència autoritzada, sempre que calgui. I estem completament d'acord, doncs: "tot és mentida"
Potser pel mateix que algunes empreses editores espanyoles, que tampoc els hi va ni els hi vé, també es mullen.
O potser perqué, al final, la ignominia espanyola és tant inmensa que ja es fa insuportable fins i tot a les empreses editorials que ni els hi va ni els hi vé...i els hi acaba anant i venint.
És evident que això no ha sortit del no-res. Aquí hi ha ahgut una mà que pretén fer creure a l'opinió pública que aquest petit Estatut retallat és magnífic. I això no és gens digne!
Em sorpren com part dels arguments que tenen els espanyols i els que estan en contra de l'estatut s'assemblen.
Ara resulta que hi ha sorpresa per que un grup de diaris catalans publiquen un editorial defensant un estatut aprovat per el Parlament de Catalunya i per el Poble de Catalunya en referendum.
Pot ser cal un poc més de cultura de Poble. Quan el teu poble recoltza una llei, encara que no hi estiguis d'accord, arriba un punt que l'has de fer teva. sobretot quan aquesta llei es atacada sistematicament.
No hi ha segones intencions, la Vanguardia o el Periodico no estan per la independencia, a ells l'estatut ja els està be.
Però com que jo si estic per la independencia, he de deixar que els meus conciutadans i que les lleis que se m'han d'aplicar siguin sistematicament menystingudes per els nostres enemics comuns?
Si he d'escollir entre estar al costat de la Vanguardia i el Periodico o al costat del Mundo i el ABC, jo ho tinc clar.
Jo crec que us equivoqueu quan penseu que aquest editorial es negatiu per a la independencia. Es positiu, es positiu per la reacció que provoca a Espanya, es positiu per que demostra que encara que alguns vullguin encaixar amb Espanya, Espanya no vol cap mena d'encaix.
Jo se que Espanya no respectarà mai la Dignitat de Catalunya, peròa, tots els que estan demanant a Espanya aquest respecte, que faran quan vagin que no hi ha respecte? Que faran quan vegin que les paraules no porten enlloc?
Després d'aquest editorial estem més prop de la independència que abans. Es van cremant etapes, però el procés ja no es pot aturar.
Pep,
No et confonguis, la llei que dius que el poble va recolzar és una llei producte de l’amputació que va sofrir l’Estatut aprovat al Parlament pel 90% del parlamentaris i venuda desprès al Poble com “l’Estatut Possible” per CiU, PSC i la direcció d’Esquerra (malgrat que les bases van optar pel no). Fer-te-la teva vol dir acatar les regles del joc imposades per altres.
No ens enganyem. El problema l’està creant Espanya per la seva xuleria i prepotència. Si els espanyols (especialment els peperos) haguessin tingut un gram d’intel·ligència, haguessin deixat l’Estatut tal com està i s’haguessin dedicat a no complir-lo (com ja van fer amb el del 79) i a Catalunya, de la classe política no hagués piulat ningú. Pero son burros del cul, i ells mateixos han provocat l’enrrenou.
Ningú diu que aquest editorial sigui negatiu per la independència. El que diem és que es fruit de la covardia i la submissió, perquè defensa el que és ja indefensable: l’encaix de Catalunya a Espanya. Que no n’hi ha prou de tanta comèdia? Quantes etapes més s’han de cremar? Que ens pensem passar la vida cremant etapes?
S'han de cremar les etapes que calgui.
El problema no l'està creant Espanya, el problema és Espanya en si mateixa. Aquest estat-entelequia en el que Catalunya no te lloc.
I cal que quan part dels catalans demana dignitat i respecte, la resta, que sabem que Espanya no ens considera dignes de respecte, tinguem una reacció positiva, no negativa.
Qué és el mes important de l'Estatut? La baixa participació al referendum? Les baixades de pantalons dels polítics? Noooo. El més important és que Espanya no pensa fer cap concesió a Catalunya, sigui la que sigui.
El que importa no es la intenció dels que demanen respecte i dignitat, el que importa és la reacció que ha suscitat a l'Imperi. Ha estat una reacció furibunda, demostrant que els ha fet mal i que no s'ho esperaven.
Sense anim d'ofendre: quan el dit assenyala la lluna, el neci mira el dit. Aquest editorial ( i la reacció que ha suscitat ) demostren que no hi ha encaix possible, que la única opció és la lluna de la independencia, no ens fixem en qui l'ha escrit.
No em correspon, perqué aquí també en soc un foraster, però, Pep Pla...Capeau!!.
Jo no he sapigut explicar tant be.
Josep,
Perquè dius que aquí ets un foraster i no et correspon opinar? Si jo no vulgues opinions a "casa meva" tancaria la porta, es a dir, o moderaria els comentaris per decidir quins publico i quins no o directament llevaria la possibilitat de fer-ne.
Home Joan!
En lloc he dit que no pugui opinar, de fet, ho faig i t'ho agraeixo, però l'escrit al que em refereixo, no anaba dirigit a mí, i és només per aixó que dic el que dic.
I si, soc un foraster perqué el bloc és teu i jo només soc un convidat.
Lamento si hi ha hagut un malentés, no era la meua intenció, a més, reconec la teua tolerància amb tots els comentaris, encara que, algunes vegades discrepem, cosa que t'honora.
Publica un comentari a l'entrada