Que ja estem en plena campanya electoral, és més que evident. La legislatura esta esgotada i si no s’avancen les eleccions és perquè les perspectives electorals del tripartit son patètiques i per tant, s’ha d’apurar i tirar de “sou públic” fins al final.
De tota manera, com que les eleccions seran d’aquí a poc menys d’un any com a molt tard, els principals líders dels partits polítics ja han començat els moviments per “posicionar-se”.
Una de les característiques del sistema polític català és precisament el multipartidisme. Afortunadament (segons la meva humil opinió) no existeix el bipartidisme ni un partit clarament majoritari i això obliga a qui vulgui governar, a pactar amb altres partits. Ha passat en les tres últimes legislatures i amb quasi total probabilitat passarà desprès de les properes eleccions.
Per tant, un dels àmbits de posicionament dels partits és la “política de pactes” post electorals. Per les declaracions d’uns i altres, podríem establir com a pactes possibles: CiU-PSC, CiU-PP, CiU-Esquerra pel que fa a les possibilitats de CiU. També seria possible PSC-CiU, PSC-Esquerra-ICV o PSC-PP si ho mirem des de la perspectiva dels socialistes o Esquerra-CiU i Esquerra-PSC-ICV segons els republicans. No hi poso Reagrupament pel mig de moment.
Excloc del meu anàlisi el PSC, perquè en realitat és el PSOE i per tant un partit espanyol. Vull parlar solament dels partits catalans, es a dir, els partits que se suposa que tenen com a únic objectiu el benestar i el progrés de la gent que viu i treballa a Catalunya.
De moment al Parlament n’hi ha només dos d’aquests partits: CiU i Esquerra. Tot i que el més lògic seria que aquests dos partits pactessin, donada la seva condició de partits “d’estricta obediència catalana”, sembla que aquest pacte és del tot improbable. Sembla que els dirigents de CiU no “tanquen” portes a pactar amb el PP o amb el PSC, i malgrat voler semblar “equidistants”, els dirigents d’Esquerra saben que si suma, el tripartit es reeditarà sense cap altra consideració. Perquè CiU vol pactar amb el PP o amb el PSC i Esquerra vol pactar amb el PSC?. El que faria Esquerra pactant amb el PSC ja ho hem vist: el “desplegament” d’un Estatut de pa sucat amb oli, el pacte d’un “sistema de finançament” que perpetua l’espoli fiscal, el retrocés de la llengua i cultura catalana gràcies a la “gestió” dels mitjans públics de comunicació, etc, etc, etc.
I que faria CiU pactant amb el PP o amb el PSC? Que faria de diferent CiU amb el suport de partits “d’obediència espanyola”. Podria eliminar l’espoli fiscal aconseguint per exemple el concert econòmic? Aconseguiria que l’Estatut es desplegués íntegrament i amb totes les competències sense interferències i retallades? Aconseguiria que la llengua i la cultura catalana fossin tractades per igual a tots els àmbits? Ho aconseguiria per sempre més? Aconseguiria “blindar” els hipotètics èxits aconseguits i fer-los persistents en el temps?
Perquè aquesta és la qüestió. Que s’aconsegueix pactant amb partits espanyols? Que s’aconsegueix “sent decisius” al parlament de Madrid? Doncs només una “temporada” per exercir el poder, aconseguir algun avanç que a la mínima oportunitat els espanyols s’encarreguen d’arrabassar-ho. Per això serveix pactar amb els espanyols: per prolongar una mica més l’agonia de Catalunya i donar als espanyols la possibilitat d’escanyar-nos una mica més.
A les properes eleccions només hi haurà una candidatura que garanteix que sota cap concepte pactarà amb cap partit espanyol. Que no bescanviarà poder a canvi de submissió. Reagrupament ho garanteix. Poden CiU o Esquerra dir el mateix?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Cert, fins ara no ha existit el bipartidisme, però no tinc cap dubte que a partir d'ara la cosa cambiará, i de quina manera.
Els tripijocs postelectorals P$OEmontillistes ja no tenen recorregut i la perspectiva a la que s'enfronta el ciutadá del carrer, el que no está especialment polititzat és: Mas o Montilla.
Si, alguns ho veieu d'un altre manera, però és perqué els arbres no us deixen veure el bosc.
Qui compta, no son els mil, dos mil o tres mil afiliats, sino els centenars de milers de votants, i aquests, majoritàriament, voten opcions amb possibilitats reals de guanyar.
Potser no te n'has adonat encara, però aquest bipartidisme, a mida que s'acosten les eleccions, cada vegada va prenent més forma...i la que prenderá!. És la dinèmica natural de les coses.
El "bipartidisme" a Catalunya no és dretes-esquerres. El "bipartidisme" a Catalunya és Catalunya-Espanya. I com segons tu, Mas representa Catalunya i PSC representa Espanya, fora logic que les espectatives de Mas de cara a les eleccions al Parlament haurien de ser espectaculars, tenin en compte que molts dels espanyols residents a Catalunya passen d'aquestes eleccions. I en canvi no sembla que l'opció Mas acabi d'arrancar (Ep, segur que guanya, però veurem quin resultat treu). No serà perquè molta gent recel·la de Mas? No serà perque Mas per molta gent no acaba de "representar" Catalunya?
Josep, fa molt temps que coincideixo amb tu per blocs i digitals i veig la teva tasca anti-tripartit i pro-Mas, i admiro la teva tenacitat. Ara bé, coincidiras amb mi que no t'en acabes de sortir. Si be en lo de anti-tripartit (i per tant anti Esquerra) hi ha una unanimitat només trencada per quatre elements a sou de Calabria, en canvi en lo de considerar a Mas com la "solució" encara està verd.
Respecte a que la majoria de gent vota les "opcions reals de guanyar", discrepo. Si fos així, fa anys que només hi haurien dos partits al Parlament. Si hi ha tants de partits (i malgrat la llei d'Hont) és per que a Catalunya molta gent vota a conciencia, independenment de si les possibilitat de guanyar. És un vot compromés. I espero que això segueixi així per sempre, perquè el dia que la gent voti majoritariament a "cavall guanyador", aquells dia la democracia a Catalunya haurà baixat un esglaó més.
Cordialment,
Joan
CiU ha guanyat sempre a totes les eleccions al Parlament de Catalunya. Si no guanya amb més marge, potser hi tingui quelcom a veure el conrreu de l'irredentisme que ha fet el P$C de la inmigració al més pur estil lerrouxista. Potser et penses que aquests inmigrants irredents que anyoren els seus origens votarán Reagrupament?.
De totes maneres, no cal discutir. La raó la donaran les urnes, i cada dia manca menys, i a les hores, ja ho veurem.
Tinc la inmensa sort de no tenir el cul llogat, i tot el que dic, és una opinió purament personal, i si la escric i tu o altre la pot llegir, és degut a la vergonya que sento que la meua Nació sigui governada per qui ho és, i encara més perqué si aixó passa, és "gràcies" a ERC, que fins al 2003 fou el partit que sempre havia votat.
Quant votava a ERC, tenia molt clar que l'enemic no era CiU sino el P$C, i ara, continuo pensant exactament el mateix.
I si Reagrupament ha de servir per acabar amb el tripartit miserable que ens esfonsa, benvingut sia, però aixó no és motiu perqué hagi de cambiar d'opinió si el meu analisi de la realitat m'ho impedeix.
Salut company!.
I no ho oblidis, que malgrat tot, tindrem...o Mas o Montilla.
Si l'actitud de CiU i Esquerra és la mteixa que els darrers anys, Reagrupament no ha de pactar amb cap d'ells. Potar Esquerra és votar tripartit, votar CiU, probablement, sociovergència. L'única alternativa: Reagrupament!
Publica un comentari a l'entrada