He estat repassant el resultat de l’enquesta publicada a l’AVUI i hi ha una dada que m’ha cridat moltissim l’atenció.
A la pregunta En un referèndum democràtic per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?, un 50,3 % de la població enquestada respon que votaria a favor. A continuació, es presenten els resultats segons el lloc de naixement. Sembla natural que entre els nascuts a Catalunya hi ha una majoria encara més gran que votaria a favor (57,1%) que als nascuts a la resta de l’Estat (32,6%). En quan a votar en contra, també existeix aquesta diferencia: 14,9% entre els nascuts a Catalunya per 26,2% entre els nascuts a la resta de l’Estat. Això sembla del tot lògic i raonable.
El que no em sembla gens lògic és el que es respon a la pregunta Creu vostè que Catalunya arribarà a ser independent algun dia? El 58,1% diu que No mentre que els que creuen que si que s’aconseguirà son només el 31,1%. El més al·lucinant be quan es detalla la resposta per lloc de naixement. Dels nascuts a Catalunya, el 28,1% diu que si i el 63% diu que No, que no s’aconseguirà la independència. En canvi, entre els que han nascut a la resta de l’Estat, els que creuen que s’aconseguirà son el 29,8% i els que diuen que no son el 55,6%. Si mirem les dades dels nascuts a la resta del mon (Europa i mon) encara son més els que diuen que s’aconseguirà i menys els que diuen que no.
Això és demolidor! Tenen més confiança o temença (el contraris) que s’aconseguirà la independència els “nous catalans” que els “catalans pota negra”! Els catalans volem, però no creiem que sigui possible.
Es increïble i decebedor. Desprès, als que critiquem les declaracions d’Artur Mas se’ns acusa ser irresponsables i confondre la “realitat del Pais”. El que hauria de fer l’Artur Mas i la gent de Convergència és deixar d’una punyetera vegada aquest derrotisme que només fa que els catalans acotxem el cap i no creguem en nosaltres mateixos. Els espanyols (i els estrangers) tenen més clar que nosaltres mateixos que algun dia serem independents. Jo el que demano a la gent de Convergència és que des de la seva responsabilitat, comencin a canviar el discurs fatalista per un de guanyador. Hem d’aconseguir que la confiança dels catalans augmenti si volem sortir victoriosos. Si be crec que poc a poc aquesta confiança anirà augmentant, els dirigents de CiU tenen la responsabilitat que aquest procés s’acceleri, guanyant un temps preciós que al final potser ens farà falta.
És ben trists que entre els que creiem que Catalunya serà algun dia independent, només 12,1% creiem que ho serà d’aquí a cinc any. El 41,8% creu que serà d’aquí a 20 any i el 41,9% creuen que no ho veuran els seus ulls.
La primera condició necessària per aconseguir una cosa, és creure que es pot aconseguir. El discurs de Reagrupament va encaminat a fer creure a la gent que és possible. El discurs de Convergència no. Pot ser malgrat el discurs de Reagrupament no serà possible, però amb el discurs actual de Convergència segur que no serà possible.
Nota: Edito per destacar l'article que acabo de llegir de la Patricia Gabancho que s'ha fixat amb el mateix que jo. Diu "I que trencar aquest mecanisme, despullant un per un els mites en què avui creuen els catalans -el meu pròxim llibre va d'això-, és fonamental per poder-nos-en sortir". I que ho hagis de dir tu i no altres?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo crec que la independencia s'assolirà entre els propers 3 a 12 mesos.
Algú creu que la situació actual es suportable molt més temps? D'aquí poques hores, els que podran fer-ho, votaran majoritariament per la independència. Jo em pregunto que passarà?
Que passarà als pobles on no s'ha fet el referendum? Amb tota probabilitat veurem noves convocatories per als primers mesos de l'any vinent.
Que passarà amb els polítics? Tant els espanyols com els catalans estan totalment descol·locats. Quan els primers vullguin reconduir la situació, ja serà massa tard (Ja és massa tard... però encara no s'han adonat). Quan els segons vullguin recuperar lideratge només hi haurà una forma: possar-se al davant de la majoria i dur-la on demana.
Artur, ja és hora de que decideixis, vols ser un polític oblidat i superat per el seu temps o vols ser el primer President de Catalunya?
Qué passarà amb Montilles, Icetes, etc... quan la independència sigui més prop? Seguiran essent tant espanyols o de sobte recuperarant la C del PSC per tal de tenir pes polític en el nou estat?
I el mateix amb el PP, algú dubta que hi haurà una força equivalent, políticament parlant, en el nou estat?
Falta molt poc, molt poquet per a que tota la classe política s'apunti al carro.
Sembla que la realitat et dóna la raó. Amb aquesta enquesta a la ma jo també faria demà el referèndum.
I sí, ho enen més clar ells que nosaltres, per això es inversions no arriben, s'emporten les multinacionals, fan l'AVE de mercaderies per Aragó, etc.
Espero que l'enquesta serveixi per autoconvèncer-nos una mica més.
Si skm el 50 i pico i no ho aconseguim, farem el ridícul més sonat de la història, però aem per feina, és cosa nostra.
(escric des del mob. i fallo dues lletres de cada tres, suposo q s'ha entès)
Crec que la diferència de percepció ve donada pels mitjans. Des dels espanyols, se'ns presenta alguns cops com si quasi ja fóssim independents, i potser per això els que esl freqüenten ho veuen quasi fet. En canvi, en els nostres surten paraules com les del Mas i creix el desànim. Què trist Convergència!
Publica un comentari a l'entrada