He llegit un fantàstic article escrit per Carme Laura Gil al seu bloc. No puc estar més d’acord amb el que diu.
Al final de l’article diu:
CDC és responsable que Reagrupament hagi d'existir. CDC és el partit majoritari i ,malgrat que és format per molts independentistes, els discursos, les opinions dels seus dirigents es mouen en la plàcida ambigüitat, com en el conte de la infantesa: "potser sí, potser no, potser sí que independentista fóra jo". Com si negligís que la seva força ,fonamentada en la credibilitat, podria aconseguir que la nostra societat assumís el nou futur.
És justament això. Quan l’Artur Mas diu que ells tenen enquestes que diuen que el NO guanyaria un referèndum per la independència i es queda tant ample, com si no anés amb ell, està defugint la seva responsabilitat. Ell encapçala el partit majoritari a Catalunya i sap (com ho sap tothom, Montilla inclòs) que la única solució per resoldre els problemes de Catalunya passa per aconseguir un estat propi. I ell sap que depèn de Convergència i del seu discurs que molta gent surti definitivament de l’armari autonomista. Sap que Convergència te la força per aconseguir que la societat catalana assumís el nou futur.
Com algú va dir en un comentari a un post anterior: “Artur, ja és hora de que decideixis si vols ser un polític oblidat i superat per el seu temps o vols ser el primer President de Catalunya?”
Celebro que ja s’alcin veus al si de Convergència que denunciïn l’actual situació. I no ho celebro per que vull mal per Convergència, sinó al contrari. Perquè vull que la força de Convergència sigui el revulsiu definitiu que ens faci aprofitar el moment actual, absolutament favorable per aconseguir l’estat que fa 300 anys que anhelem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
D'ACORD, CAL UNA ESQUERRA NOSTRE PERO TAMBE UNA DRETA NOSTRE.
DE MOMENT FAN MES QUE LA COLLA DE TINYOSSOS DEL CARRER NICARAGUA.
TRANQUILITAT,TOT SERA POSIBLE SI LA GENT VA A VOTAR.
JUGANT AMB BCN.
CiU progresa adequadament.
La prova és que sobiranistes de pedra picada i referents per tot el sobiranisme catalá, continuan a CiU i no s'han plantejat deixar-ho. Potser és que saben més que nosaltres. Potser no, segur.
Parlant de CDC, ahir vaig enviar-li un correu a un dels seus membres destacats en resposta a un article del butlleti de la seva fundació:
Molt Honorable President,
De quins polítics estem parlant? Per fer un bon futbol calen bons
futbolistes, i per fer política calen bons polítics. La classe
política catalana (que és la que a mi m'importa) està en hores baixes.
No diré noms, però la qualitat de la classe política en general està
molt degradada. No hi ha discurs, no hi ha idees, i el que és més
greu, no hi ha valor.
I el que em dol encara més és que hi ha grans polítics en el nostre
país que sembla que s'han afegit a aquests corrent de perdua del valor i dels valors.
Espanya és un estat en crisi, no només financera, sino que també
social. És un estat cada cop més retrograd (la culpa de tots els mals és dels "moros", rumans, etc...) La classe mitja emprenedora està patint una persecució absoluta, essent reemplaçada per una classe
baixa assalariada o per una classe mitja de perfil baix formada per
funcionaris de diversos tipus. L'estat de les autonomies, que tant be els ha fet - més a ells que a nosaltres - està en retrocés.
Catalunya és l'objecte dels seus odis. Encara que no ens conèixen
després de tants anys.
Be, no em vull allargar més, només vull dir que ja no podem seguir
junts, per a que Catalunya pugui sobreviure com a poble cal entendre que ara és l'hora de la indepèndencia. Per encapçalar el país caldrà una classe política amb valors i valenta.
I vos? President, jo sempre us he tengut per un home valent. Ho sou?
Pep Pla
"I vos? President, jo sempre us he tengut per un home valent. Ho sou?"
No, el president, en José Montilla Aguilera, no només és un vulgar vividor de la politica, un trepa, sino que a més, és un covard.
Perque la Generalitat de Catalunya, de president, només en te un, i de vicepresident, diuen que n'hi ha un, quant la llei ni ho ampara.
Article an la mateixa línia:
http://reagrupament.cat/bcn-santmarti/
CiU no progressa, ni adequaament ni no adequadament. Que hi ha molts militants que estan per la independència i no tenen cap problema en exposar-ho, és cert. Però tb és veritat que l'actual direcció (escollida per la majoria de militants) no sembla que progressi molt en aquest sentit, i la mostra són les declaracions del Mas.
CDC progressa, encara que no progressi com i quan volguessin gent d'altrs partits o forces minoritàries.
Políticament, l'indicador de progrés o regrés son els resultats electorals. I pujar de zero a 10 està molt bé però pujar de 1000 a 1005 encara està millor o baixar, en determinats moments, de 1000 a 980, també està força bé.
Ací sembla tothom sap el que han de fer els altres, però no encerten el que han de fer ells. O es que els anys passats a ERC no van permetre influir-hi? De moment, recordem que a CDC hi estan en Hortalà i en Colom, ex-secretaris generals d'ERC. en Alfons López Tena, l'Eric, la meravellosa Carme-Laura, des de fa 30 anys, i molts altres, i amb comoditat plena. Com no són masoquistes, de cap de les maneres, serà que hi estan d'acord i còmodament. O no? Els fets valen infinitament més que les paraules i declaracions.
I mentre alguns que volen fer d'analistes es basin només en els papers i no en els fets, no concordaran amb el sentit de l'electorat, que es prou llest i hàbil, globalment, per entendre els fets i donar-lis el valor molt mes relatiu que tenen a les paraules.
I sempre queda l'opció més coherent: qui vulgui ajudar a que CDC faci no se qué, que hi entri, que pagui, que hi militi, i que hi ajudi. Des de dins, responsablement. Com tothom.
Altrament els desitjos des de la comeptència, com al mon comercial i empresarial, ens entren per una orella i surten ràpidament per la mateixa.
Cordialment,+
Andreu
Publica un comentari a l'entrada