Jo el que vull és la independència de Catalunya. Políticament no tinc cap altra aspiració. Vull que els meus fills visquin a un país pròsper, es sentin orgullosos de la seva herència cultural i puguin desenvolupar-se plenament com a persones lliures i gaudir de la vida sense entrebancs econòmics més enllà de les seves capacitats.
Fa temps que m’he implicat activament en la política per tal de contribuir des de la meva modesta aportació a que aquest objectiu s’acompleixi i ho faci el més aviat possible.
La meva aportació es limita a donar suport des del meu modest bloc a Internet i en converses i accions entre el meu cercle d’amistats i coneguts a totes aquelles iniciatives i persones que crec que treballen en la bona direcció.
Però cada vegada aquesta tasca em resulta més difícil, ja que cada vegada que sembla que sorgeix un moviment o unes persones determinades que van en la bona direcció (o que jo al menys crec que ho fan), i d’alguna manera els faig confiança i els recolzo, al final, resulta que l’objectiu de la llibertat de Catalunya passa a un segon terme i surten a la llum altres objectius.
I llavors sorgeix la malfiança. I la malfiança cansa i desanima.
Suposo que és això el que li passa a molta gent i per això ells, els espanyols, acaben guanyant la partida.
Jo malgrat tot intento seguir endavant, perquè l’objectiu que he descrit en el primer paràgraf s’ho val.
Però cada cop em costa més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Benvolgut Joan,
Algunes vegades hem discrepat en algunes coses, però ho reconec i t'ho dic, et considero un Patriota.
Aixó de patir decepcions que et tornen descomfiat, va inclos en l'adjectiu de Patriota, perqué l'enemic, és formidable i mai saps per on te la clavará.
Només espero que et serveixi per entendre el meu escepticisme sobre algunes coses, perqué, pel que sé, soc força més gran que tu, i per tant, segur que per aixó, de desenganys n'he patit més que tu. El que ens cal, és que, acceptant les diferencies, possem un minim denominador comú que faci que els que de veritat estimem Catalunya, puguem mantenir les nostres discrepàncies dintre d'un limit tal que ens permeti unir-nos per fer front a l'enemic.
Perqué el sobiranisme sobrevisqui, cal que sigui molt descomfiat.
Cordialment.
La veritat és que tot el que està passant desconcerta. Ara que havñiem aconseguit un gran triomf, baralles i disputes. No engeguem a passeig el que tant ha costat de construir!
No doneu massa importància a aquest tema. No és res, absolutament res. També discuteixen com gat i gos CiU i ERC (els dos partits catalans, no independentistes però catalans), i no passa res.
Cal estar per sobre de tot això. I per cert, com diu el president Montilla: l'important són les eleccions. És allà, doncs, sobretot, on cal estar ben atents... i votar no pas "Catalunya" sinó "Catalunya lliure".
Salut
AMICS,CAL APARCAR EL COR I UTILITZAR EL CAP,DESCONFIAR DE TOTHOM.....INCLOS INTERNET,I A LES PROPERAS ELECCIONS ..A FER PUNYETES EL TRAGIC TRI-PARTIT.....
JUGANT AMB BCN.
Amics, l’objectiu que perseguim és crear un nou estat i això passa per carregar-se un estat vell, i malgrat tot, molt poderós.
Ningú ha dit que això sigui fàcil. Només tindrem alguna possibilitat amb unitat, molta unitat quan arribi el moment.
Joan, he arribat per casualitat al teu bloc, et puc dir que el teu anhel i les teves aspiracions coincideixen plenament amb les meves. Crec que paga la pena intentar-ho.
Company Joan, el teu sentiment és compartit també per mí. Mirem endavant, no perdem el referent que és al Parlament on es decideixen les coses.....i no oblidem que hem aconseguit els dos objectius més importants: centrar el debat polític en la independència i internacionalitzar el conflicte.
Salut, Pàtria i Ànims company!! TOTS SOM UN
Publica un comentari a l'entrada