A falta d’argument, perquè cada cop en tenen menys, últimament es senten més veus que diuen que el més important és sortir de la crisis i que això de treballar per un estat propi és perdre el temps. Diuen que és manllevar energies. Que ho diguin els espanyolistes encara te un passi, però que ho diguin persones que s’autodenominen “catalanistes” és de jutjat de guàrdia.
La crisis que estem patint no és una crisis qualsevol. No és un o més sectors que s’han de reconvertir. No ens trobem davant d’un ajustament. Es trobem davant d’una autentica crisis del sistema. La ultima crisis de característiques similars que va patir el mon va durar diversos anys i no és va resoldre del tot fins que una guerra terrible i devastadora va fer net. La situació de post-guerra, amb els reptes que va representar va esdevenir el revulsiu que va tornar a empènyer l’economia.
Ens trobem en la mateixa situació que al crac del 29. L’economia s’ha col·lapsat i cap de les mesures cosmètiques que s’estan proposant aconseguirà fer-la engegar. Cal un canvi de paradigma i per aconseguir això cal que la societat en el seu conjunt assumeixi reptes diferents. Reptes prou engrescadors com per a que tothom remi en la mateixa direcció.
A Catalunya tenim la possibilitat de conjurar-nos i assumir un d’aquests reptes. La independència no solament és possible, no solament ha de ser possible, sinó que és l’única sortida que tenim per afrontar la sortida de la crisis.
I jo encara m’atreviria a anar un punt més enllà en els meus vaticinis. O es comença a treballar per la independència des d’una vessant pacifica ara que s’està a temps, o al final el que esdevindrà és un enfrontament violent i fins i tot una guerra civil.
Tenim la falsa sensació d’immunitat contra actes de violència. Pensem que els fantasmes del passat ja estan superats i que no poden tornar. Però la situació econòmica empitjorarà. Cada cop més sectors de la societat es veuran exclosos i començaran a dirigir la seva ràbia cap a dirigents i politics i cap a segments de la societat com els immigrants. L’odi que s’ha anat covant durant aquests anys, d’una manera totalment insensata, sortirà a la llum.
A nivell mundial no se quina serà la eina que ens traurà de la crisis, però a nivell local, a nivell de Catalunya tenim una oportunitat: treballar pel progrés d’un estat propi anomenat Catalunya pot esdevenir el revulsiu perfecte per sortir de la crisis. De la nostra crisis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No et manca raó Joan, però saps el que crec que passa?...que la gent, la que vota, está molt preocupada pel que está passant en la economia, moltissima gent ho está passant malament de veritat, i aquesta gent, la que ho passa molt malament i la que creu que ho pot passar, ara mateix, pel que está preocupada és per aixó, i si vols ser un partit majoritari que guanyi les eleccions, se'ls ha de donar resposta.
Per altre banda, com que crec que tots hem acceptat que la sobirania l'hem d'assolir de forma democràtica, cal tenir en compte que encara hi ha un gruix important de la societat que no és sobiranista.
Aquesta crisi, está afectant molt negativament a aquesta gent, als que "votan Felipe", als que mantenen aquesta autèntica "agència de col.locació" que és el P$C-P$OE, i no hi ha mal que no tingui la seua part positiva.
Suposo que has vist les ùltimes enquestes que donen uns més que bons resultats a CiU. Ja fa algun temps que detecto que mols de votatns P$OEcialistes em diuen que n'estan farts i que anyoren els temps en que governaba CiU. Aquest trasvás de vot P$OEcialista cap a CiU s'está produïnt des de fa un parell de mesos i és el que es reflecteix a les enquestes, i si aixó continua (que continuará), és una cosa bonissima per Catalunya, perqué voldrá dir que aumentará el gruix de gent permeable al discurs sobiranista.
Sumar, aixó és el que ens cal, i sumarem per fer fora al tripartit i per aumentar el gruix del sobiranisme, el que fará que la sobirania de Catalunya sigui més a l'abast.
Publica un comentari a l'entrada