diumenge, 7 de març del 2010

Si les coses és fan be

Del resultat de les consultes populars es pot fer una lectura que no he sentit dir a ningú però que per mi és d’una rellevança definitiva.

Sembla que el debat actual centra la valoració de l’èxit de les consultes en el nivell de participació. Es diu que la participació no és prou elevada i que això vol dir que alguna cosa s’està fent malament.

Hi ha poblacions on la consulta s’ha considerat un fracàs perquè la participació va ser molt baixa. A l’endemà del 13-D és va desfermar un autèntic enfrontament entre la Coordinadora Nacional i els organitzadors de Osona Decideix amb Lopez Tena al cap davant. La diferencia entre la participació a Osona i a la resta va ser molt gran i tothom va concloure que a Osona “s’havien fet be les coses” i a altres poblacions no. El passat 28 de febrer, hi van haver pobles on la participació va ser molt baixa i per exemple a Xerta, la participació va ser de més del 44%. A Xerta, els organitzadors van “fer be les coses”.

Es va dir que el resultat de participació a Arenys va ser degut a la reacció contraria de l’Estat Espanyol i que ara, com que han canviat d’estratègia i ens ignoren, la gent ja no se sent motivada a anar a votar.

Però hi ha una dada comú a totes les consultes, des de les que la participació ha estat del 9% (El Vendrell) fins on la participació ha assolit més del 40% (Vic) passant per les que han assolit un 20-25% (Sant Cugat del Valles): El percentatge de gent favorable a la independència representa més del 90%.

Això te una lectura de conseqüències brutals i que s’ha de fer. Que els partits polítics han de fer. Que CiU ha de fer. La majoria per la independència existeix i és real. Que es visualitzi explícitament o es mantingui amagada només depèn de que “les coses es facin bé”. Només depèn de que es motivi a la gent per expressar la seva opinió.

Jo no se que es va fer a Osona perquè no ho conec, però per exemple a Xerta és va fer una campanya de comunicació “porta a porta”. És va treballar per motivar a la gent a anar a votar. Als llocs on no és va fer aquesta feina (o coses similars) la gent simplement no va anar. Però això no vol dir que si haguessin anat, haguessin votat en contra.

La majoria per la independència existeix. Les consultes ho han demostrat sense cap mena de dubte. La única diferencia en quan a participació ha estat l’encert o no dels organitzadors de cada consulta. On s’han fet les coses be, s’ha triomfat, on no s’han fet tant be, s’ha fracassat, però només en termes de participació.

Jo segueixo opinant que la clau de la independència la te el partit nacional majoritari. Convergència i Unió cada cop te menys excuses per mantenir aquesta ambigüitat que la caracteritza.

Convergència i Unió te l’oportunitat de “fer les coses be” i mobilitzar aquesta “majoria silenciosa” que sense dubte existeix. Les consultes ho han demostrat. Però jo encara no veig els seus dirigents fer passos en aquest sentit.

2 comentaris:

Andreu ha dit...

Benvolgut Joan,

El sobiranisme, el nacionalisme, ha avançat nítidament, clara,i en suports permanents a Catalunya des del 1980?

Si, clarament, sens dubte.

Alguna cosa bé haurà fet CDC, guanyant totes les eleccions catalanes, governant la Generalitat democràticament , i de manera eficient, 23 anys, i dirigint políticament el pais en clau nacional.

No cal parlar de mèrits, perque és la gent, el poble,el que es va convencent.

Però alguna part de mèrit té també CDC, sens dubte, i els seus governs i la seva acció política.

Fets.

Joan, la frase "manida" de l'"ambiguitat que la caracteritza" no suporta una anàlisi realista i històrica. Creus que els del Psoe, els del PP, els de la Moncloa, la Zarzuela i altres "palacetes" creuen que és "ambigua".

No, home, Tothom ho té molt clar.
Nacionalisme, no dependència, antisucursalisme, reconstruccio nacional, dret a decidir, Catalunya rica i plena,...

Però una minoria minoritària, llunyana de CDC, i incardinada en altres opcions, està obsesionada en voler marcar el que han de dir, quan, com,on, i amb quines paraules exactes, el dirigents de CDC. I, generosos, volen marcar<li el camí a seguir, des de fora estant, per a "fer les coses bé".

No ho han fet bé fins ara?
O potser ho ha fet bé RCat,Psan, ERC,ICV o Psoe o Nacionalistes d'Esquerra. Fets, no paraules sense fets.

Qui hi vulgui intentar influir, de veritat, que se sumi al proiecte de reconstrucció nacional total de CDC, prou explicitat des de les darreris del franquisme, i aleshores, hi participi democràticament.

JA hem vist com ha acabat la famosa "regeneració democràtica" del doctor, tant i tant lloada i enaltida des de molts teclats l'any passat. Això era fer-ho be?

Ai, ai, ai.

Ben cordialment
Andreu

Joan ha dit...

Benvolgut Andreu,

Tens tota la raó en que CDC ha estat molt important per aquest Pais. MOLT. Però no és una minoria minoritaria la que creu que CDC hauria d'anar més enllà.

CDC guanyarà les eleccions perquè la gent per sobre de tot no vol el tripartit. No guanyarà per merits propis, sino per demerits dels altres.

Perqué la sort que ha tingut CDC ha estat que el tripartit ha estat nefast no nomes "nacionalment parlant" sinó com a gestors.

Això és així.

I respecte a l'afer Carretero, i per alusions (jo era un dels que la enaltia des del teclat). El fet que Carretero hagi resultat un frau no invalida el seu discurs. La politica put i la regeneració és del tot necessaria. I si demà sorgeix algú que predique aquest discurs, li donarè suport. Algun dia anirà de debò.