Carai amb el conseller Maragall. Titllar el tripartit de “experiment” o “d’artefacte inestable” és més propi de qualsevol dels meus companys que d’un conseller del propi tripartit.
Constatar que Catalunya està “fatigada” del tripartit? Que es pretén amb aquestes declaracions? Es una Maragallada (versió Ernest) o son unes declaracions premeditades?
A mi em fa l’efecte que a Nicaragua s’està començant a preparar el terreny per la sociovergència. Esperem que CiU no piqui l’ham perquè sinó la vessarà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Sembla que alguna cosa es mou.
Que un personatge com el Maragall reconegui que el tripartit ha sigut un desastre vol dir que al maig hi ha eleccions.
S'acceptem apostes
I no solament poden haver eleccions, sinó que sembla que el PSC pensa abandonar els seus socis "a la seva sort".
Ui,ui.... les veus de Nicaragua son tot el que volgueu ..menys sinceres.
Ells compten, o volen comptar , amb el tri-triparty si arribessin a sumar..i aci hi posen la graella.
Ara faran com en Carod i la seva equidistància que molts (no pas jo) es van creure durant molts anys. Ha , ha, quina inocència.!!
Es impossible una sociovergència, i ara menys que mai. Primer, en tot cas una conversociança, perque al davant qui mana.
Segon, perque només hi ha mars i mars entre ambdòs rengles. Cap pont, res de res de res, i menys amb els d'ara.
Tercer: perque la gent quan diu que està farta del tripi vol dir farta dels sociates i si alguna cosa han fet sempre bé els de Còrsega es auscultar bé el sesntit prioritari i majoritari de la gent del pais.
Quart: perque el cicle psociata està in descens lliure, i després vndrna les municipals on , per fi, a Catalunya, poden capgirar-se moltes i moltes situacions men molts llocs, importants, molt importants o menys importants.
Cinquè: eleccions el primer semestre, si. FA temps, no recordo on, vaig pitonitzar el primer semestre..i ho mantinc. Maig/juny.
Altrament, el novembre es poden quedar, atesa la crisi economica, de gestió i social, amb molt poca roba. I, perdre per perdre, perdre per poc, a veure si sona la flauta.
Ara anirem veient les comèdies de les desavinences tripis, com al final del trienni Pasqual...i que va passar, fins i tot després d ela comèdia de la patada al cul dels consellers d'ERC...doncs el segon tripi. Poder i money. El pais se'ls hi en fot. I fa anys.
Cordialment,
ANdreu
El que si que podria passar és el trencament del P$C-P$OE....o la desbandada del, diguem-ne, sector "catalanista" cap a la "Casa Gran". Hi ha sintomes.
Però sociovergència?...au vinga!.
En qualsevol cas "vergencia-socio", però veure a un sociata fent-li la gara-gara a en Mas, no crec que sigui un plaer d'eixe mon.
- Suposem, cosa mes que probable, que el moviment independentista segueix creixent.
- Suposem que dins del PSC hi ha una lluita interna per el poder entre les corrents més catalanistes i les mes espanyolistes, cosa també altament probable.
- Suposem que aquesta lluita la guanya la corrent espanyola, cosa més que probable, sobre tot per que és el que ha passat sempre.
En aquests suposits, més que probables, em jugaria un pesol a que tindrem una campanya electoral en la que el PP i el PSC faran front comú. Veig més possible un pacte a la basca que la sociovergencia.
La qüestió no és com està el joc de forces ara, sino com evolucionarà en el propers mesos, abans de les eleccions.
Publica un comentari a l'entrada